Els moviments de polítics entre partits i les dificultats del vot per correu, causes de l'abstenció

Andorra la VellaLa falta d'opcions polítiques i la consideració que tots els partits són iguals; sentir-se decepcionat amb els polítics, que van canviant de partit, i amb els mateixos partits i les seves subdivisions internes; o tenir la sensació que els polítics s'hi fan perquè és la manera de guanyar avantatges personals. Aquests són alguns dels motius repetits a les entrevistes que ha fet el Centre de Recerca Sociològica (CRES), en el que és la vessant qualitativa de l'estudi sobre l'augment de l'abstenció a Andorra, encarregat pel Consell General. L'any passat, en el marc del Dia internacional de la democràcia (15 de setembre), es van fer públiques les conclusions empíriques de l'estudi. Aquest dijous al migdia, i també en el mateix context, s'han presentat les conclusions qualitatives, per acabar d'arrodonir el debat entorn de l'abstenció.

D'entre les persones que no van votar a les darreres eleccions generals, el CRES ha fet 28 entrevistes "en profunditat" per arribar a moll de l'os en la problemàtica de la decisió de no anar a votar. Unes entrevistes que han permès corroborar, en primer lloc, el que les dades quantitatives ja apuntaven: que no es pot relacionar l'augment de l'abstenció amb l'augment del nombre d'electors (ciutadans nacionalitzats i més població jove), ja que la desafecció amb el vot es va començar a fer palpable a partir del 2007 (fins llavors l'abstenció no superava el 20%), quan ja feia anys que s'havia iniciat l'augment del nombre d'andorrans. Tampoc es pot dir que els andorrans que no han nascut al país voten menys, tot al contrari segons les dades.

Amb tot, l'abstenció va iniciar-se el 2007 i va tocar sostre a les eleccions comunals del 2015, amb un 39,25%. Així, la primera causa que pot venir al cap a qualsevol, també al mateix Micó, és el que relaciona l'abstenció amb la crisi econòmica. En aquest punt, "sí però no", ha apuntat Micó. Segons el que diuen els entrevistats, "no es pot relacionar" directament, ja que no ho posen com a causa de la seva decisió de no anar a votar. Però anant més en profunditat sempre acaba sortint, no tant pel que hagi pogut afectar (ho ha fet molt més a Espanya, per exemple), sinó "per les expectatives" generades; és a dir "pel que es pensaven que tindrien". Unes expectatives no complertes que aboquen al desencís amb la política, ha exposat el director del CRES.

Depurar el cens i millorar el vot per correu, una necessitat

Un dels punts on Micó ha volgut incidir més és en el cens electoral i en si és o no fidedigne. Pels que poden haver traspassat i no n'hi ha constància (cau molt el nombre de votants quan se superen els 85 anys), però sobretot pels que diuen que viuen a Andorra però per circumstàncies personals (aquí torna a sortir el tema de la crisi), han hagut de marxar. Segons el cens, el 9% de les persones que voten no viuen a país (van representar el 4% en el total d'abstencionistes), però aquesta dada és molt superior ja que hi ha persones que no ho comuniquen (també ho demostraria el fet que els joves són els que menys voten), ha recalcat Micó. La problemàtica recau en què costa localitzar-los per enviar-los informació sobre com votar i sobre els programes electorals, aspecte que també ha plantejat la subsíndica general, Mònica Bonell.

A partir d'aquí, es genera una segona necessitat, que és la de millorar el vot per correu. De fet, una de les conclusions principals de l'estudi radicaria en aquest objectiu: facilitar el vot des de la distància i millorar la comunicació sobre com exercir-lo.

Així mateix, dues altres propostes destacades pel CRES són la de donar facilitats per anar a votar a les persones que treballen en dia de jornada electoral. En aquest sentit, Micó ha explicat que l'abstenció creix entre les persones que treballen a l'anomenat 'sector secundari'; és a dir, al sector comerç, serveis, restauració i hoteleria, en comparació amb els funcionaris o banquers (horari de dilluns a divendres).

Per què estan enfadats amb els polítics?

La desafecció amb els polítics és un dels motius principals de l'abstencionisme, i per exemple a Espanya es vincula directament amb els escàndols sobre corrupció. En el cas d'Andorra, aquest posicionament també afecta, tot i que són sobretot els constants canvis dins el sistema polític (moviments ideològics de polítics, partits que es modifiquen, etc.) el que "els ha fet desanimar" i ha provocat que ciutadans els castiguin amb la seva decisió de no anar a votar. Així mateix, també és força present la idea que els polítics s'hi fan per benefici personal.

Per tot plegat, el CRES recomana que es treballi per millorar la relació entre polítics i ciutadania, i en conscienciar de la importància de la participació al sistema democràtic amb "campanyes institucionals".

Amb tot, i tenint en compte que la crisi sembla que ja queda enrere, que darrerament els partits no han patit canvis estructurals i que la rivalitat estaria més clara, Micó és del parer que l'abstenció no augmentarà a les properes eleccions generals, previstes pel 2019.

"Millorar el que no fem bé"

La subsíndica ha informat que els resultats de l'estudi seran tramesos a tots els grups polítics per iniciar ja el debat de cara a les properes eleccions. Un debat "per millorar el que no fem bé" i per treballar perquè la informació arribi al ciutadà, també en el sentit de fer més àgil el vot per correu.