Canvis en la llei del notariat per solventar la situació creada amb el cessament d'Estañol

El Consell General aprova per unanimitat la presa en consideració de la llei de transparència amb la intenció de l'oposició d'esmenar el text

El Consell General ha aprovat, amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris, la modificació de la llei del notariat. Es tracta d'uns canvis que han de servir, bàsicament, per "superar la situació actual" que s'ha donat amb el cessament de Josep Estañol com a notari i la impossibilitat d'accedir a la documentació que ell custodiava. I és que, tal com ha defensat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, calia que es determinés amb més claredat la incapacitat definitiva i que el cessament comporti que els documents que custodia un notari passin directament a l'arxiu general de protocols per garantir que la resta de notaris hi tinguin accés.

Amb aquests canvis el que es vol és evitar que hi hagi situacions com l'actual en què "el servei públic" es pot veure afectat ja que la resta de notaris no poden accedir als protocols relacionats amb Estañol i, per tant, els actes que hi tinguin a veure estan paralitzats. Tot i que els grups parlamentaris de l'oposició també han donat suport a què es modifiqui aquesta llei ho han fet amb algun advertiment. Així, des de la bancada de Terceravia+Unió Laurediana+Independents el president suplent, Joan Carles Camp, ha recordat que l'actual llei data del 2017 després del treball amb els notaris. Ha acceptat que cal evitar que en cas de cessament d'una notaria això pugui afectar al lliurament de documentació i que, per tant, es pugui interferir en el "servei públic" però també ha emfasitzat que el fet que es tracti d'una llei tan recent la que ara calgui esmenar hauria de portar a "una reflexió amb majúscules", sobre el fet que "potser cal no anar amb tantes presses" a l'hora de legislar i que les lleis siguin "pensades i adaptades" a Andorra i que donin seguretat jurídica.

Al seu torn, la consellera del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, ha destacat que votaven favorablement al nou text per "garantir la seguretat jurídica" però també ha apel·lat a què "es facin els deures" i se segueixin les directrius per a la digitalització dels protocols i el seu accés. També ha destacat el fet que malgrat el Govern era coneixedor de la malaltia d'Estañol no s'hagués procedit d'una altra manera, suprimint per exemple la notaria, la qual cosa hagués facilitat que hagués hagut el traspàs dels protocols a l'arxiu i, per tant, l'accés per a la resta de professionals.

Des de la majoria la consellera demòcrata Ester Molné ha destacat que quan un notari cessava per motius de salut s'obria un període transitori en què es donava una custòdia provisional que impedia la gestió o l'administració dels documents i, tenint en compte que aquest període de cessament es pot allargar, cal que es faci amb les mateixes condicions que quan plega. Ha negat que per part de l'executiu hi hagi hagut una "manca de previsió" i ha recordat que el procediment es va establir el 1996 i que únicament s'ha demostrat que no ha funcionat, motiu pel qual, ha conclòs, s'ha modificat. En el mateix sentit, Rossell ha negat "negligència o imperícia" per part de l'executiu. Al seu torn, el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha destacat que calia impulsar aquesta modificació per evitar la situació de bloqueig que s'està donant, una visió que comparteix la consellera de Liberals d'Andorra Eva López.

Transparència i accés a la informació pública

La mateixa unanimitat que s'ha donat amb la modificació de la llei del notariat s'ha donat en la votació de la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública que ha impulsat la majoria. Tal com ha defensat la consellera de Demòcrates per Andorra Maria Martisella la voluntat d'aquesta llei se centra en tres vessants: l'obligació de la publicitat de la informació pública; el reconeixement del dret a l'accés a aquesta informació i l'obligació dels càrrecs públics d'efectuar una declaració privada del patrimoni. Martisella ha detallat que pel que fa al primer eix es vol que a les webs de les institucions públiques hi hagi informació, per exemple, dels organigrames o de l'experiència dels càrrecs, entre d'altres. Ha concretat entre els organismes que estan obligats a aquesta publicitat hi ha l'administració general, els comuns, el Consell General, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà o el Tribunal de Comptes. Pel que fa al segon eix, ha justificat que l'accés a la informació no serà "il·limitat" ja que caldrà tenir en compte certs aspectes com la intimitat. També es tindrà com a reservada aquella informació que es cregui que pugui afectar a la seguretat, a les relacions internacionals, a la seguretat pública relacionada amb els coprínceps o a la política financera, entre d'altres. Pel que fa a l'eix que fa referència a la declaració de béns, la majoria vol que no sigui pública. "No ha de ser una eina de xafarderia", ha conclòs Martisella. Cal recordar que la majoria vol que els alts càrrecs facin una declaració davant notari al principi i al final del mandat i que pugui ser revisada pel Tribunal de Comptes.

Des de l'oposició, Vela, que ha començat la seva intervenció titllant com a "exercici d'hipocresia que el text es debati ara quan no hi ha transparència, per exemple, en la dotació de crèdits tous, ha destacat que troben a faltar tot un seguit d'aspectes com que s'incentivi la participació ciutadana, elements d'un govern obert i recursos per a una major interacció entre administracions públiques i ciutadania i per a la gestió de la documentació, entre d'altres. Pel que fa al fet que les dades del patrimoni siguin confidencials ha manifestat que cal "una reflexió més aprofundida" i ha afegit que, en general, el text "està mancat de profunditat i ambició política" i s'ha mostrat convençuda que el treball en comissió serveixi per fer-hi canvis. En el mateix sentit, la consellera de Terceravia Carine Montaner ha confiat en aquest treball legislatiu i ha destacat que el que no veuen clar és que "es barregi" en aquest text la participació ciutadana; de fet creuen que caldria una llei específica i també ha dit que veurien "de bon ull una llei de responsabilitat política".

Al seu torn, des de l'executiu el cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat que es voldria que el text aprofundís més en la participació ciutadana i ha afegit que voldrien que es busqués una fórmula per al vot electrònic.

Visats per anar a Rússia

A l'últim, la sessió de Consell General, que s'ha celebrat com ja és habitual en aquesta situació de crisi sanitària amb restriccions pel que fa a la participació dels consellers i sense la presència dels mitjans de comunicació, ha servit per votar el conveni entre els governs d'Andorra i Rússia sobre les condicions de supressió de les formalitats de visat en els viatges mutus dels ciutadans dels dos països. Com ha explicat la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, els andorrans que viatgin a Rússia per turisme no hauran de tramitar el visat. En aquest sentit, ha emfasitzat que es tracta d'un avantatge i que és "beneficiós", a més de ser un conveni que reforça "els lligams" entre Andorra i Rússia.