Política 14/05/2018

Cardús destaca que "la feblesa de les institucions democràtiques" és un problema global

El sociòleg remarca que hi ha sis grans desafiaments derivats de canvis socials als quals el sistema democràtic ha de fer front

M. F.
2 min
El sociòleg Salvador Cardús conversa amb el síndic general, amb l'ambaixador d'Espanya, el conseller general Marc Ballestà i el raonador del ciutadà. / M. F.

Andorra la VellaLa democràcia té davant seu sis “grans desafiaments” de caire social i que es donen de manera global. Així ho ha explicat aquest dilluns el sociòleg Salvador Cardús en la conferència que ha ofert al Consell General, en el marc de les xerrades que el Parlament ha organitzat per commemorar el 25è aniversari de la Constitució. D’aquesta manera, l’expert ha posat en relleu que la crisi democràtica, “la feblesa de les institucions democràtiques, és un problema general del món occidental”.

D’aquesta manera, ha remarcat que el que pot passar a Espanya, Catalunya o Andorra “no deixa de ser l’expressió del que passa a tot arreu” amb les particularitats pròpies de cada país, que, en el cas d’Andorra pot ser l’estabilitat d’unes formacions polítiques joves a la qual cosa s’afegeix el fet que la Constitució també sigui “jove”. D’aquesta manera, Cardús ha assenyalat com els grans reptes de la democràcia les dificultats de desenvolupar una educació cívica democràtica, el paper de les xarxes socials (posant com a exemple que el debat sobre la investidura del president de la Generalitat s'hagi centrat en els tuits que va fer en el passat), el populisme, la dicotomia entre emoció i racionalitat, la postveritat o la llibertat d’expressió. Aquests desafiaments socials, ha dit el sociòleg, tenen a veure amb “nous estils de vida, noves cultures polítiques o incultures polítiques” i que “afecten la legitimació de la mateixa democràcia”. D’aquesta manera, ha destacat com aquests problemes, com els populismes, s’estenen en comptes "de contenir-se” i s’ha demanat si això és només qüestió d’un cicle o si, pel contrari, s’anirà reproduint en el futur. En aquest sentit, ha parlat de l’exemple dels Estats Units, on els mitjans creien que “la més seriosa era Clinton" i que per tant la ciutadania votaria "el candidat més seriós”, i en canvi, el que va passar va ser que la gent desconfiava de les institucions i veien Clinton com a còmplice de les mateixes i a Trump el percebien com “el pocavergonya de la família”. “Espero que vegin les conseqüències del populisme i tornin a la seriositat”, ha dit. També ha alertat sobre les coalicions que s’estan donant a Itàlia per governar o com la democràcia també retrocedeix a Espanya tal com sortia publicat a un article del ‘The New York Times’.

Cardús també s’ha mostrat preocupat per l’atac a la llibertat d’expressió i s’ha demanat com s’hauria de reaccionar davant la “reacció defensiva" de les institucions democràtiques “coartant” aquesta llibertat.

Davant aquests reptes creu que es necessita “actualitzar les institucions” incloent aquests factors o impulsar formes d’autorregulació, ja que per exemple amb el cas de les xarxes socials, cada vegada que sorgeixen noves tecnologies hi ha una reacció “a la defensiva”. També ha destacat que una altra manera de veure-ho pot anar en el sentit de pensar que la democràcia està “per donar resposta a aquests desafiaments”.

stats