Catalunya s'encamina a unes eleccions el 7 de febrer

Els lletrats del Parlament català obren la porta a la possibilitat que la campanya duri set dies

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna contra Quim Torra, que ha deixat de ser president de la Generalitat de Catalunya aquest dilluns, un cop li ha estat notificat la sentència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El país entra, doncs, en el compte enrere per arribar a les tretzenes eleccions al Parlament des de la restitució democràtica. I segons fonts parlamentàries consultades per l'ARA, la data que es perfila com a més probable és la del 7 de febrer,   a falta que JxCat i ERC acabin de perfilar els últims serrells de l'acord al qual han arribat els últims dies.

Un cop se li ha comunicat la sentència, Torra ha deixat de ser president del Govern i probablement aquest mateix dilluns la seva substitució serà comunicada al Parlament. A partir d'aquest moment, el president de la cambra, Roger Torrent, tindrà deu dies hàbils per confirmar que no hi ha candidat alternatiu a la investidura i activar els dos mesos que encara hauran de passar fins a la dissolució del Parlament. Per tant, la data dels comicis formalment dependrà de Torrent, que públicament ha subratllat que només té un petit marge de dies per fer coincidir la jornada electoral en diumenge.   L'informe dels serveis jurídics de Presidència deixava oberta la porta a ampliar aquest marge, però ni JxCat ni ERC tenen intenció de fer-ho.

Com que els partits han decidit que les eleccions siguin en diumenge –només han caigut entre setmana el 2006, quan van ser el festiu de l'1 de novembre, i el 2017–, el decret de convocatòria s'hauria de signar en dimarts. Per calcular que sigui així, el primer dia que Torrent podria certificar que no hi ha cap candidat és el 8 d'octubre –ho podria fer l'1 d'octubre si vol accelerar els terminis, fent que els comicis s'avancessin al 24 de gener–. D'aquesta manera els dos mesos de marge en què teòricament hi hauria possibilitat d'investir un president finalitzarien el dimarts 8 de desembre, i aquell dia es convocarien les eleccions en un decret signat pel president substitut, Pere Aragonès. Ara bé, el més probable és que el rellotge s'activi el 15 d'octubre, un cop superats els 10 dies hàbils –el marge s'acaba el 12 d'octubre, però s'esperaria uns dies perquè les eleccions coincidissin en diumenge– perquè el Parlament es dissolgués el 15 de desembre i els comicis se celebressin el 7 de febrer del 2020.

No hi haurà ple d'investidura

La llei de presidència detalla el procés per substituir un president que cessa en el càrrec per una condemna ferma contra ell. El vicepresident passa a ser president substitut –ho farà quan ell mateix convoqui el consell executiu i, de manera col·legiada, tots els consellers el designin per al càrrec–. Al Parlament, un cop es comuniqui el cessament de Torra, s'obrirà un període de 10 dies hàbils perquè el president, Roger Torrent, faci una ronda de consulta amb els grups parlamentaris i, segons la llei, proposi un candidat a la presidència. Això no passarà perquè la seva intenció és decretar vacant aquest candidat per la impossibilitat que cap dels 135 diputats pugui superar les votacions un cop els partits independentistes han renunciat a la investidura.

Tot i que no està previst per llei, Torrent té un informe dels lletrats de la cambra, inspirat en un altre del Consell d'Estat, que avala que no designi candidat si no n'hi ha cap de viable. Una qüestió que de moment no ha estat contestada pels grups de l'oposició. Cap d'ells, tampoc Cs, que és el primer grup de la cambra i que fa vuit mesos que diu que Torra ja no és president, ha mostrat la seva intenció de proposar un candidat a la investidura.

L'informe dels serveis jurídics apunta que encara que no hi hagi candidat Torrent hauria de convocar un ple per explicar la situació i activar el compte enrere per a les eleccions. Però aquesta situació encara no està clara i diverses fonts expliquen que el president del Parlament es podria estalviar aquest ple. De fet, els lletrats del Parlament deixen en mans del president de la cambra la fórmula per certificar que no hi ha un candidat viable, ja sigui amb un ple o amb una notificació publicada pel  Butlletí Oficial del Parlament.

Durant els dos mesos següents, fins al 15 de desembre,
la llei preveu un període per seguir buscant candidat. I a partir d'aquest moment el Parlament quedaria dissolt, i amb ell la dotzena legislatura, i s'iniciaria el termini de 54 dies fins a la jornada electoral. Una altra opció és, com també apunta l'informe dels lletrats del Parlament, que en lloc de 54 dies el termini fos de 47, tal com preveu la reforma de la llei electoral per als casos en què hi ha una dissolució automàtica de la cambra. Aquesta va ser la via, amb una sola setmana de campanya electoral, que es va aplicar en les últimes eleccions generals. La diferència és que la reducció dels terminis es va preveure per a una situació de repetició electoral amb pocs mesos de diferència, cosa que ara no es dona.