Cierco: “el FinCEN va ser portat a fixar-se sobre BPA i no sobre Andorra”

Andorra la VellaL'ARA ha fet públic aquest dilluns la gravació completa de la declaració d'Higini Cierco davant la batlle Canòlic Mingorance sobre les pressions que hauria rebut de part d'autoritats espanyoles per revelar que la família Pujol tenia comptes a BPA. Durant el relat, Cierco assegura que malgrat que l'exconseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, va lliurar la informació sobre els comptes de la família Pujol, el govern espanyol va actuar per tal que el FinCEN assenyalés BPA. “Tot s'ha confirmat”, diu Cierco davant la batlle referint-se a les amenaces que va patir al 2014 de part de l'agregat d'interior de l'ambaixada espanyola, i afegeix que “estava tot preparat” des del gener del 2014, arran “d'una informació falsa de la policia espanyola cap a la policia nord-americana informant dels casos que estaven judicialitzats a BPA”.

De fet, Higini Cierco recorda la nota verbal que els EUA van emetre l'agost del 2014, “un cop Joan Pau Miquel ja havia informat sobre els comptes dels Pujol”, expressant la seva preocupació en relació als moviments d'efectiu a tota la banca andorrana. La nota del FinCEN contra BPA no va arribar fins al març del 2015, cosa que Cierco atribueix al fet que “era convenient que la preparació durés més temps”. I assenyala que “el FinCEN va ser portat a fixar-se sobre BPA i no sobre Andorra”, perquè “per circumstàncies, s'enfoca pel tema dels veneçolans”. En aquest punt Higini Cierco explica que els altres presumptes casos de blanqueig que va assenyalar el tresor nord-americà eren operacions en euros, mentre que el que fa referència al petroli veneçolà, “no és que [el diner] hagués transitat pels EUA, però sí que hi havia operacions fetes amb dòlars”.

Cierco també sosté que el FinCEN va retirar la nota per evitar destapar el joc brut que s'hauria teixit des de l'estat espanyol, ja que ho va fer just el dia en què acabava el termini per tal que l'agència lliurés als tribunals la documentació sobre les comunicacions que s'haurien produït entre Espanya, Andorra i Estats Units.

Amb tot, l'exaccionista majoritari de BPA ha assegurat que estan treballant amb les autoritats judicials americanes per tal de poder aconseguir aquesta informació, i es mostra convençut que l'obtindran: “trigarem un mes o dos, però no trigarem dos anys”. L'objectiu és “veure què va passar i perquè s'ha produït aquest enfoc”, alhora que afegeix que “pot ser que hi hagi hagut participació, o no, de persones o d'Andorra, en quina part no ho sé, no vull fer suposicions”.