Política 05/04/2016

Cinca va ser apoderat d'una societat a Panamà entre el 1999 i el 2000

El ministre assegura que aquesta responsabilitat "no va tenir cap incidència" en les seves obligacions legals ni de l'empresa andorrana on treballava

Ana
4 min
El ministre Jordi Cinca /M.T.

Andorra la VellaEl ministre de Finances, Jordi Cinca, ha volgut avançar-se a la possible filtració, en el marc dels anomenats 'Papers de Panamà', del fet que va ser apoderat de la societat panamenya Mariette Holdings Inc entre l'abril del 1999 i el juny del 2000, creada per l'empresa andorrana on treballava en aquell moment. El ministre ha volgut recordar que fins al 2012, Andorra no comptava amb obligacions tributàries i que no hi havia amb aquesta operació cap finalitat d'estalvi impositiu, de manera que ha assegurat que aquesta responsabilitat "no va tenir cap incidència" en les seves obligacions legals ni de l'empresa on treballava. Així, ha emmarcat la creació d'aquesta societat al fet que l'empresa andorrana volia expandir les seves operacions a Amèrica Central i Sud-amèrica, i així li ho van recomanar els seus serveis jurídics, tot i que finalment la societat no va acabar generant cap tipus d'activitat. Cinca ha volgut fer pública aquesta relació empresarial a causa del càrrec públic que ostenta actualment per fer "un exercici de transparència" i assegurant que no té res a amagar.

La societat es va constituir per tal que l’empresa on treballava en aquell moment operés de manera més fàcil al mercat de Llatinoamèrica. Cinca va ser l’apoderat de la societat panamenya Mariette Holdings Inc. “Em sembla que no havent res a amagar i no fent res del que no es pogués fer, el millor és explicar-ho des de la transparència; i que això no acabés fomentant que les persones que tenen certa tendència a malbaratar el nom d’Andorra ho tornessin a fer” ha assenyalat.

El ministre ha matisat que en aquell moment, l’any 1999, no es pagaven impostos ni tampoc hi havia cap perspectiva de tributar per les activitats econòmiques a Andorra. Així doncs, constituir aquesta societat no incorporava cap conseqüència fiscal.

El ministre ha explicat que l’empresa panamenya no va tenir cap incidència en les seves obligacions legals ni en les de l’empresa on desenvolupava la seva activitat professional. També ha afegit que aquesta societat no té cap tipus de relació amb el seu patrimoni personal. La vinculació de Cinca amb aquesta societat va acabar l’any 2000, quan es va finalitzar també la relació professional amb el grup d’empreses per a les quals treballava. La societat panamenya, tal com figura en el registre públic de Panamà, es va dissoldre l’any 2002.

Cinca ha apel·lat a la responsabilitat per donar a conèixer aquesta circumstància per la seva condició de responsable polític i ha aclarit que “fent aquest gest no vull posar davant del dubte a ningú que hagi pogut fer això abans del 2012”. De fet, ha recordat que abans d'aquesta data, a Andorra no hi havia impostos i, per tant, no es pot trobar una raó fiscal al fet que una persona d'Andorra hagi pogut tenir empreses a Panamà o a altres països "que fomenten societats 'offshore'". A més, ha volgut recordar que “tothom té el dret a tenir les societats que vulgui i a estructurar la seva activitat professional com cregui convenient, sempre i quan això no sigui incompatible amb les seves obligacions amb el fisc d’Andorra”. Tot i així, ha posat en dubte les implicacions d’Andorra en allò referit a la documentació apareguda sobre les societats de Panamà, “se’m fa difícil que ningú amb interessos a Andorra pugui pensar amb altres jurisdiccions per intentar pagar menys impostos o no pagar-los” ha sentenciat.

Andorra mereix elogis

Jordi Cinca ha manifestat la seva voluntat d’aclarir aquesta qüestió davant les notícies aparegudes sobre els anomenats 'Papers de Panamà' i de la seva condició actual de persona pública, en un exercici de transparència i per tal de garantir que una qüestió com aquesta no actuï en detriment del nom del país. “Aquesta és una qüestió que va molt més enllà del que són les places que s’han volgut vendre com a paradisos fiscals, l’únic que demano és que es tracti a Andorra com es tracta tothom. No volem un tracte preferent, però no podem acceptar que a Andorra se la tracti de manera més severa que a d’altres països, perquè per l’esforç que ha fet Andorra el que mereix són elogis” ha reblat.

Finalment, ha recordat que “Andorra ha aconseguit tenir una fiscalitat moderada i al mateix temps homologable al món” tot assenyalant els convenis de doble imposició amb països membres de la Unió Europea.

Els Pujol i BPA, també als ‘Papers de Panamà’

Aquest dimarts al migdia, i en el marc de tota l’operació periodística batejada com els ‘Papers de Panamà’, també ha sortit a la llum que Oleguer Pujol va autoritzar amb la seva signatura el desviament d’una comissió de 6,8 milions d’euros per la compravenda de 1.152 oficines del Banco Santander, en direcció a una societat opaca que, al seu torn, li hauria reemborsat posteriorment almenys cinc milions d’euros. La mateixa informació apunta que el fill petit de l’expresident Jordi Pujol va rebre l’ajuda de l’entorn de l’empresari Javier de la Rosa per aquesta operació.

A més, segons informa Antena3, Pujol controlava una empresa des de Belize que va buidar els seus comptes el desembre del 2012, just quan Victoria Álvarez va fer públic que la família movia diners d’Andorra a Barcelona. Juntament amb Oleguer, també apareixen als ‘Papers de Panamà’ més família Pujol, com Marta, Mireia i Pere, per derivar la suposada herència del seu avi. La investigació considera que podria tractar-se de comissions il·legals.

Oleguer Pujol, afegeix Antena3, va construir dos gratacels a Panamà per valor de més de 92 milions, i tot i que finalment la promotora va entrar en fallida i no es van construir, els diners vindrien d’Andorra.

També ha quedat esquitxada en tota aquesta investigació periodística Banca Privada d’Andorra. Segons apunten diversos mitjans, BPA és una de les entitats que va treballar amb Mossack Fonseca, el despatx d’advocats que ajudava a evadir impostos a nivell mundial i arran la qual s’ha destapat tot l’entramat. BPA també ha sortit a la premsa per la seva relació amb alts càrrecs veneçolans, els quals rentaven diners procedents de la corrupció a paradisos fiscals. Entre les entitats amb les que operaven hi figuraria presumptament l’entitat andorrana.

stats