Comparativa entre el 'cas Ferran Costa' i la insolidaritat dels diputats espanyols

La polèmica esquitxa els parlamentaris dels dos països per motius diferents

La primera polèmica post confinament de l'arc parlamentari la protagonitza Ferran Costa, a qui l'oposició retreu el sobresou que rep -amb un salari base de 4.000 euros-, pel diferent tipus de dietes que estaria cobrant el conseller liberal. Arran de la polseguera generada pel cas, el grup parlamentari liberal ha demanat al Consell General l'elaboració d'un reglament, per ara inexistent, que prevegi quines retribucions poden rebre els consellers per part dels grups que representen. Liberals també vindica a la resta de parlamentaris que facin públics els seus emoluments.

Mentre la Cambra legislativa andorrana estudia com s'articula legalment la transparència que haurien de tenir els comptes dels servidors públics del país, a Espanya també són notícia les dietes que perceben els diputats al Congrés, però en aquest cas no per manca de transparència sinó per manca de solidaritat. I és que a la cambra baixa espanyola, tant l 'assignació mensual base dels parlamentaris (2.982 euros) com les dietes són públiques. Més enllà dels complements que reben pels càrrecs que puguin desenvolupar, com el de portaveu de grup o el de president de comissió, tots els diputats i diputades reben una dieta mensual per desplaçament i allotjament. Són 917 euros per als càrrecs electes que resideixen a Madrid, i 1.921 euros pels que tenen la seva residència habitual fora de la capital espanyola.

De fet, la polèmica al país veí del sud arriba perquè la majoria de parlamentaris, que pràcticament no han assistit a la Cambra en els darrers tres mesos, van dir al principi de la proclamació de l'Estat d'Alarma que renunciarien a les dietes de desplaçament o que les destinarien a causes solidàries. I aquest dimarts s'ha sabut que d els 350 diputats i diputades que conformen l'hemicicle, només un ha sol·licitat renunciar al sobresou.

A Andorra caldrà anar seguint el cas Costa, i veure si suposa un precedent perquè la Cambra segueixi dotant-se de transparència, i reguli d'una vegada els complements que reben els representants de la ciutadania.