Dissertació del discurs del cap de Govern, Xavier Espot

36 pàgines, 105 minuts i quatre al·lusions a personatges il·lustres

Una hora i tres quarts ha durat el discurs del cap de Govern, Xavier Espot, que ha obert aquest dimecres el debat d’orientació política. Durant aquest temps, el dirigent ha enumerat les accions previstes per l’Executiu en cadascun dels ministeris per afrontar el temps que li queda a la legislatura, després d’uns mesos d’emergència sanitària que tan malmeses han deixat les arques públiques.

Espot no ha deixat en cap moment
de banda el rerefons sanitari, i com aquest afecta pràcticament qualsevol política que vulgui tirar endavant l’Executiu. Des del primer paràgraf. De les 36 pàgines del discurs del Cap de Govern, les 13 primeres han al·ludit a les afectacions que la Covid-19 ha tingut en la sanitat, l’economia i el mercat laboral.

Com que dos dies abans havia tingut una mena d’assaig, en la compareixença  juntament amb el ministre de Salut per anunciar el reguitzell de mesures per mirar de frenar els contagis, Espot ha llegit confiat i amb frescor el repàs a la situació sanitària del país, que ha durat cinc pàgines.

Bàsicament, Andorra està preparada per afrontar la pandèmia. D’aquí ha sorgit un projecte interessant, en la creació d’un Laboratori Nacional d’Epidemiologia. Sembla que d’una vegada, Govern passa als fets en l’àmbit de la recerca. I un mal presagi: que es construeixi una àrea de cirurgia major ambulatòria amb llits d’UCI, per augmentar la capacitat del país (tot i que actualment “només” n’hi ha dos en ús a l’Hospital), no fa preveure res de bo en els temps que vindran.

Les següents sis pàgines, Espot les ha dedicat a les conseqüències socials i econòmiques de la Covid. Línies de crèdit per valor de 230 milions. I uns ERTOs que de moment ens han costat, perquè els paguem entre tots, 22 milions. No és d’estanyar, que el mateix Cap de Govern hagi descartat allargar la mesura per a l'hoteleria, malgrat que li demani el sector. Poques novetats, i pocs recursos, en l’àmbit de la igualtat, tot i l’anunci d’una llei, q ue l’entitat Acció Feminista s’ha encarregat de contextualitzar.

Ha hagut d’arribar a la darrera pàgina d’aquesta secció, pàgina 11, per passar de puntetes per sobre un dels principals problemes del país: l’accés a l’habitatge, al qual hi ha dedicat dos paràgrafs: el primer per recordar la creació de l’Institut de l’Habitatge i el segon recordar als comuns la seva responsabilitat en la construcció de pisos accessibles.

A la pàgina 13, i fins a la 20, ha entrat en escena el gran projecte de legislatura: l’Horitzó 23, i les polítiques que conté de transició energètica, contra el canvi climàtic, economia circular -amb una breu al·lusió, en total n’ha fet dues, en 36 pàgines, a la Cimera Iberoamericana-, la diversificació de l’economia, l’aposta per la digitalització i l’anunci d’una llei per a la zona franca (que es podria batejar amb el nom d’Alfons Clavera, en homenatge a qui la va projectar).

Com a home que és lligat al Dret, Espot ha dedicat nogensmenys que tres paràgrafs del seu discurs (un més que a l’habitatge), a replicar el Col·legi d’Advocats i els seus cants de sirena sobre el suposat “col·lapse” a totes les àrees de la Justícia. Per al cap de Govern és un “col·lapse relatiu” que afecta només a la secció d’Instrucció.

Sobre el turisme, (per fi) Andorra taxarà els visitants. (Com a exemple, a Barcelona els taxen dos cops, des de l’Ajuntament i des de la Generalitat. Aquí, amb els milions de turistes que venen cada any, només que els cobrin 50 cèntims per pernoctació ja suposaria una recaptació milionària).

Espot ha tret la pols a dues carpetes que bona part de la ciutadania havíem oblidat: la Marca Andorra (que anirà properament a Dubai a vendre país) i l’heliport nacional. Recorden els estudis? Doncs encara s’estan elaborant i quan estiguin possiblement ja tindrem heliport. Això sí, la Cambra de Comerç ja pot anar demanant un aeroport al país que, de moment, si l’emergència sanitària ho permet i si abans no han de tancar per fallida les companyies aèries, l’únic que sembla que funcionarà serà el de la Seu.

Un record per a l’actual comú escaldenc per carregar-se unilateralment allò tan bonic que feia l’anterior comú escaldenc amb Cultura a l’ArtalRoc.

La Covid no frena (bé, sí que ho fa però només una mica) les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea.

I una crida (més) a totes les forces de l’arc parlamentari per anar a la una en els grans temes de país, sobretot els econòmics.

105 minuts de discurs repartits en 36 pàgines que han deixat alguna curiositat: un “no debades”, un paràgraf malintencionat ple d’anglicismes (blockchain, e-sports, fintech i sandbox) que al final l’han fet dubtar i, (escasses i poc originals) cites i referències a personatges il·lustres. Només en la part final de l’exposició, Espot ha citat a dos dels polítics que els polítics sempre citen en els seus discursos: De Gaulle i Churchill i les seves memòries. I de l’àmbit literari, Shakespeare i Josep Pla. Dissortadament, del català ha citat un clàssic del seu viatge a Nova York, quan tenia a la seva disposició el viatge que l’escriptor de Palafrugell va fer a les Valls, i que recull al llibre ‘De l’Empordanet a Andorra’ (recomenat).