Gallardo destaca la voluntat dels països iberoamericans "de coordinar una estratègia conjunta per fer front a l’actual crisi"

El ministre subratlla, també, que l’espai iberoamericà és un bon escenari “per a la confrontació d’idees i projectes” i per poder aprendre d’altres experiències

Després de la IV Reunió de ministres i altes autoritats iberoamericanes de Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI) celebrada recentment, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en fa balanç afirmant que “va resultar molt profitosa per l’elevat esperit de col·laboració mostrat per tots els representants dels estats participants”. Gallardo destaca que un dels aspectes més favorables que s’ha derivat d’aquesta trobada és “la voluntat de coordinar una estratègia conjunta per fer front a l’actual crisi i escrutar, a través d’un dels eixos de la cimera, com la innovació ens pot ajudar a trobar solucions i gestionar escenaris com l’actual en l’àmbit sanitari”.

El ministre creu que en el moment actual el paper de la innovació és “cabdal” i subratlla el fet que de la ministerial en derivés el compromís dels diferents estats que conformen l’espai iberoamericà per “crear eines a través de la ciència i la innovació”, com podria ser un laboratori epidemiològic, que “permetin afrontar millor la pandèmia i altres reptes, i per generar escenaris futurs amb optimisme i esperança”.

Destaca, també, que l’ espai iberoamericà és un bon escenari “per a la confrontació d’idees i projectes” i per poder aprendre d’altres experiències estatals i adaptar, en l’àmbit nacional, aquelles qüestions que han funcionat als altres països. “La cooperació enriqueix les polítiques públiques i aquest enriquiment reverteix en el ciutadà ”, ha defensat Gallardo sobre la participació en organismes internacionals com la Cimera Iberoamericana. D’aquesta manera, ha reivindicat el coneixement que es comparteix en aquests fòrums i com impacten en les mesures que els estats desenvolupen. A més, ha recordat que les polítiques nacionals també es nodreixen dels acords internacionals que adquireixen els estats. Més concretament en l’àmbit de la ciència i la innovació, ha fet incís en el compromís que la innovació serveixi per “democratitzar la ciència i el coneixement i no augmentar diferències”, és a dir, per combatre, entre d’altres, la bretxa digital.

I més enllà de les inversions necessàries i les aportacions econòmiques que cada país ha de fer per implementar aquests compromisos, el titular d’Economia ha subratllat que “el que té valor és poder compartir coneixement, un fet que es pot fer de manera gratuïta i altruista”.