El Govern arrenca amb la mirada posada a Europa

Els ministres de l'executiu tripartit han jurat o promès el càrrec aquest dimecres i han donat el tret de sortida a la nova administració

El primer Govern paritari de la història d'Andorra ha començat a caminar aquest dimecres, després que els dotze ministres que configuraran l'executiu hagin jurat o promès el càrrec a l'Auditori Nacional d'Ordino en un acte que ha aplegat la plana major política del país i que ha segellat l'entesa de govern a tres entre DA, L'A i CC. A falta de del traspàs de carteres entre els ministres sortint i els entrants, el cap de Govern, Xavier Espot, ja ha avançat que el primer consell de ministres girarà al tomb de l'acord d'associació amb la Unió Europea i que el rumb de l'executiu anirà molt lligat a l'obertura cap a Europa. De fet, i a diferència de la legislatura passada i com ja s'havia anunciat, s'ha creat una nova secretaria d'Estat que dependrà directament d'Espot i que capitanejarà el número set de DA a les eleccions i exdirector d'Agricultura, Landry Riba. En declaracions posteriors als mitjans de comunicació, Espot ha titllat com a "absolutament prioritari" l'acord d'associació, que requerirà un treball conjunt de Riba amb la resta de ministres. "El dossier no admet demora" i, segons el cap de Govern, s'ha de donar continuïtat als treballs que fins ara pilotava la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach.

Pel que fa a la congelació dels preus dels lloguers, Espot ha reconegut que aquesta va ser una mesura "de caràcter conjuntural" presa en una "situació d'urgència" mentre "no fóssim capaços de veure els efectes a mitjà i llarg termini de la Llei de mesures urgents que vam aprovar la passada legislatura", que té com a finalitat incrementar el parc immobiliari de lloguer. Durant el discurs després del jurament o promesa dels ministres, Espot ha destacat que la "sostenibilitat i la inclusió" han de ser els ingredients que han de bastir totes les polítiques del nou executiu. Per això, ha tornat a estendre la mà a la resta de l'oposició per arribar a pactes d'estat vinculats amb la Unió Europea, les pensions i el sistema de salut.

La configuració ministerial ha quedat repartida de la següent manera: Presidència, Economia i Empresa per Jordi Gallardo (L'A); Finances i portaveu per Eric Jover (DA); Afers Exteriors per Maria Ubach (DA); Justícia i Interior per Josep Maria Rossell (CC); Ordenament Territorial per Jordi Torres (DA); Afers Socials, Habitatge i Joventut per Víctor Filloy (L'A); Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat per Sílvia Calvó (DA); Turisme per Verònica Canals Riba (L'A); Salut per Joan Benazet (DA); Educació i Ensenyament Superior per Ester Vilarrubla (DA); Cultura i Esports per Sílvia Riva (DA), i Funció Pública i Reforma de l'Administració per Judith Pallarés (L'A). A part del jurament d'onze dels dotze ministres –Riva no ha pogut assistir a l'acte–, també han jurat el càrrec la nova secretària general, Ester Fenoll; el nou cap de gabinet del cap de Govern, Guillem Casal, i la cap de protocol, Maria Marina Amat, així com el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba.

Els ministeris marquen les línies de treball

Després de l'acte protocol·lari, cada membre del nou govern ha fixat les línies mestres de la seva cartera, tot i que els que repeteixen amb més concreció que els altres, i tots han insistit amb la necessitat de construir un equip “unit”. Entre els que repeteixen, només Jover ha canviat de ministeri passant d'Educació a Finances i també actuarà com a portaveu. Ha garantit que treballarà per mantenir les finances de l'estat equilibrades i seguir la feina d'homologar Andorra als estàndards internacionals que marca l'OSCDE. Pel que fa a la plaça financera del país ha assenyalat la necessitat que hi hagi “una transforació” del sector però no s'ha atrevit a vaticinar si això implicarà alguna fusió entre bancs o no perquè “és el mateix sector qui ho ha de marcar”. 

Un dels que també repeteix és Jordi Torres que tornarà a pilotar Ordenament Territorial. Marcat el mandat passat pels fracassos de The Cloud i l'heliport nacional, Torres es posa com a prioritat ara la desviació de la Massana després que al final de la passada legislatura aconseguissin signar conveni amb tots els propietaris de la zona i els terrenys ja siguin del Govern. “Ara cal estudiar els costos, si hi ha una obra a fer serà aquesta”, ha assenyalat. Quant a les futures instal·lacions d'Andorra Telecom, que anaven vinculades a la construcció de l'edifici The Cloud, ha mantingut que la parapública “necessita tenir un espai per al despatxos i oficina comercial” i que el lloc serà on havia d'anar The Clud, però ha defugit sobre quin projecte s'hi farà o si s'escollirà algun dels projectes que es van presentar a l'anterior concurs i es van descartar. Quant a l'heliport ha reiterat que s'està a l'espera dels informes francesos i que un cop arribin es posaran en converses amb la plataforma contrària a la infraestructura. Pels projectes que estan ja en marxa ha destacat la necessitat d'acabar la desviació de Sant Julià segons el projecte actual, així com també la construcció de la nova Seu de la Justícia. També ha destacat que la futura rotonda a tocar del Punt de Trobada està a punt per iniciar-se les obres. 

Una altra ministra que repeteix és Maria Ubach i ho farà cal capdavant d'Exteriors però aquesta vegada sense haver de pilotar les negociacions amb la Unió Europea, un punt que ha vist “positivament” perquè “facilitarà la negociació”. Però això ha apuntat que ara la feina ministerial se centrarà amb expandir i millorar les relacions bilaterals i multilaterals amb estats i organitzacions mundials. Un dels temes més importants que haurà d'afrontar és l'organització i realització de la Cimera Iberoamericana 2020 que es celebrarà al Principat.

En la plana dels ministeris en mans liberals, Gallardo és el que més ha destacat la necessitat que l'executiu treballi sempre sota paràmetres de consens i buscant "l'equilibri i la pluralitat". En relació a repetir el pacte de l'executiu de cara a les comunals, com ja ha insinuat el cònsol major de la Massana, David Baro, el ministre de Presidència ha descartat que encara s'està lluny dels comicis i ha recordat que l'acord dona l'última paraula als comitès parroquials. Tot i això, ha deixat ben clar que "no ens hem tancat mai al diàleg".

La nova ministra de Funció Pública, exconsellera liberal durant la darrera legislatura, Judith Pallarés, ha recordat que aquesta cartera l'han estat seguint de ben a prop els últims anys al Consell General. Per a solucionar la problemàtica existent, segons Pallarés, el primer que s'ha de fer és recuperar el diàleg i, un cop assolit, "començar a treballar". Per tant, els objectius de la nova ministra són anar més enllà d'una reforma interna tot i entenent "el context en el qual estem". La seva voluntat és adaptar l'administració a nivell europeu i simplificar els processos per tal que el servei al ciutadà sigui "més àgil i beneficiós per a tots". Quant a la sentència del Tribunal Constitucional, on es declaren com a nuls dos punts de la Llei de la Funció Pública, Pallarés ha manifestat que "intentarem tornar a recuperar algunes qüestions que els liberals pensem que haurien de tractar-se diferent", i s'ha mostrat convençuda de poder assolir-ho perquè el nou Govern comptarà amb un "funcionament diferent". 

L'antic director assistencial del SAAS i nou ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha celebrat la posada en marxa del metge referent, que suposa un dels primers passos de la reforma sanitària i ha destacat el "bon ritme" de funcionament de la història clínica compartida. A més, ha anunciat que al setembre ha d'entrar en funcionament la figura del metge especialista referent, que s'encarregarà de les malalties cròniques. Tanmateix, per dotar la reforma sanitària de "major qualitat", Benazet ha posat en relleu que cada especialista haurà de "conèixer el seu sostre", és a dir, haurà de saber "quines són les seves possibilitats", ja que "no tots els metges han de poder indicar" totes les dolències. D'altra banda, ha ressaltat que s'ha de fer un replantejament del decret d'acreditació i de l'obertura econòmica pel que fa a aspectes sanitaris. "Entenem que qualsevol col·laboració privada i pública és bona", tot i que la lliure implantació a Andorra de professionals liberals "que puguin signar un conveni amb la CASS sense cap control", s'haurà de regular "d'alguna manera o altra". 

Un altre ministeri que té un bon repte sobre la taula és el d'habitatge, capitanejat per Filloy, després de la crisi dels lloguers. Tot i això, el nou ministre ha demanat una mica de temps per poder estudiar la cartera en profunditat i saber amb exactitud com han funcionat les mesures urgents que va aprovar el Govern a principis d'any. Per això, s'ha emplaçat a fer una fotografia "real" de la situació actual per actuar en conseqüència sense, de moment, descartar cap acció concreta com pot ser la creació de pisos de lloguer social. 

El testimoni de Francesc Camp al capdavant de Turisme l'agafarà Canals que s'ha marcat com a objectiu potenciar la marca Andorra, la diversificació i la desestacionalització del sector. Quant a la continuació de l'actual gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku, ha dit que "s'anirà veient". Finalment, pel que fa al possible trencament de la marca Vallnord, l'exdirectora d'operacions de Saetde, ha apuntat la necessitat d'implementar un estudi previ per analitzar les conseqüències positives i negatives del possible trencament. 

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, s'ha marcat la prioritat de continuar treballant en el desenvolupament total de la Llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, així com en la Llei de protecció del medi natural aprovada durant la darrera legislatura. A més, "també incorporarem un dels projectes estrella dels parlamentaris liberals", què és la creació de la reserva de la biosfera. 

El testimoni de Jover al cap capdavant d'Educació l'agafarà la fins ara consellera de Social i Participació Ciutadana i directora general de l'escola andorrana, Ester Vilarrubla, que s'ha marcat com a prioritat seguir desplegant i implementant el programa educatiu Permsea. Quant al desplegament dels reglaments vinculats amb la nova llei del cos d'Educació, Vilarrubla ha destacat la necessitat de parlar amb sindicats i treballadors perquè “a través del diàleg arribarem a consensos”. 

Com a titular d'Interior, i agafant el testimoni de l'actual cap de Govern, Rossell ha obert la porta a estudiar si calen batlles especialitzats per poder esquivar les constants recusacions que estan impedint poder reprendre el judici del cas BPA. També ha reconegut que una de les primeres qüestions a tractar amb el cos policial serà si és necessari l'increment de la plantilla amb nous edictes.