El Govern escenifica la seva solitud en la defensa del projecte de llei de la Funció Pública

Tota l'oposició vota a favor de les esmenes a la totalitat, però la majoria demòcrata permet que el text continuï la tramitació parlamentària 

La modificació del projecte de llei de la Funció Pública continuarà el tràmit parlamentari. Així ho ha decidit aquest dijous al matí el Consell General gràcies a l'únic suport del grup majoritari demòcrata que s'ha quedat sol, conjuntament amb el Govern, defensant el text legislatiu i ha permès superar (per onze vots a favor i quinze en contra) les tres esmenes a la totalitat presentades pel Partit Socialdemòcrata (PS), Liberals d'Andorra (L'A) i Unió Laurediana i Independents de la Massana (UL+IM). L'oposició en bloc que ha assenyalat que la modificació de la llei que afecta directament als funcionaris de l'administració manca de qualsevol consens, tant amb els sindicats com amb els partits de l'oposició i han vaticinat que el text té un curt recorregut de vigència. Tots s'han mostrat favorables a derogar-la o modificar-la parcialment la següent legislatura, un cop s'aprovi.

El conseller del PS, Pere López, ha estat l'encarregat d''obrir foc' tot recordant que el projecte de llei ja ha generat "dues vagues de funcionaris i està a les portes de generar-ne una altra". Ha recriminat a Govern que utilitzi els funcionaris "com a blanc de tots els desencerts de l'executiu davant de la població" i ha apuntat que aquesta manera de fer genera divisió i fractura entre Govern i sindicats i entre funcionaris i societat. Durant la seva intervenció López ha assegurat compartir els principis bàsics de la reforma, però de cap manera la implementació d'aquests. El conseller del PS ha recordat l'acord de 33 punts que va assolir el Govern socialdemòcrata el 2010 amb els sindicats i ha retret a l'executiu de DA no haver continuat la negociació a partir d'aquest consens. "Entenem la por dels funcionaris perquè en la seva reforma traspua una idea d'afeblir la figura del funcionari", ha assegurat López a la vegada que ha recordat que tota l'oposició quasi dobla en vots el grup demòcrata.

Per la seva banda, el conseller general d'L'A, Jordi Gallardo, i el d'UL+IM, Josep Pintat, han afirmat que el projecte de llei va mancat d'una memòria econòmica fonamentada i el polític lauredià ha demanat, de la mateixa manera que ho fa amb l'acord d'associació, un estudi d'impacte. "Són el Govern de la improvisació", ha deixat anar Pintat i ha recriminat a Martí que els demani "un xec en blanc" per una llei que crea, a parer seu, "inseguretat jurídica". El president del grup mixt ha posat sobre la taula la manca de sintonia entre la legislació andorrana i la dels països de veïns en relació al procés de contractació dels funcionaris perquè es parla de criteris "d'idoneïtat" i això pot donar a entendre un cert "clientelisme polític", molt diferent al criteri d'oposicions vigent a les fronteres pròximes. En aquest sentit Gallardo ha demanat una "andorranització" dels càrrecs intermedis i de coordinació de la funció pública perquè actualment hi ha un context on "la societat andorrana està més preparada". L'oposició també ha recriminat que la major part dels punts importants es deixen per una posterior implementació via reglament, un element que els sindicats ja han avisat que no seuran a negociar amb l'executiu, com així ha emplaçat a fer-ho la ministra de la Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega.

Davant d'aquesta allau de crítiques, la ministra ha fet una defensa a ultrança del text, tot i reconèixer que no s'havia pogut arribar a un acord amb els sindicats. "El consens és més que desitjable, però la manca d'aquest no pot paralitzar l'acció del Govern", ha sentenciat Descarrega a la vegada que ha recordat que el nou model retributiu, si s'assolissin tots els objectius de productivitat, suposaria una despesa total de 20 milions d'euros, molt per sobre dels 17 actuals. Precisament en aquest sentit, la ministra ha apuntat que el principal punt de desacord entre sindicats i executiu és perquè els treballadors volen mantenir els triennis per sobre dels quinquennis i una jornada laboral de 35 hores. La titular de Funció Pública ha respost Gallardo que cal diferenciar els càrrecs intermedis en caràcter de relació especial i aquells que són de caràcter indefinit. "És de justícia que persones que porten molts anys a l'administració puguin ocupar aquests càrrecs", tot recordant que actualment només un 20% dels treballadors de l'administració general no tenen la nacionalitat andorrana.

En resposta a López, Descarrega ha defensat que la diferenciació entre funcionari i treballador públic només rau en la nacionalitat de la persona. Així s'ha mantingut la paraula funcionari per aquells treballadors que exerceixen autoritat, sense cap pèrdua de condició, ha assegurat. També ha recordat al conseller socialdemòcrata que el Govern ha recollit part dels acords assolits pel Govern del PS el 2010, ha insistit que paralitzar la llei seria fer "un pas enrere" i ha apuntat que la reforma de la llei és una demanda dels treballadors. Una última afirmació que l'oposició ha rebutjat i que Gallardo ha verbalitzat. "Clar que els funcionaris demanen una reforma, però aquest text no és el que volen".

Davant els posicionaments de l'oposició i el fet que alguns grups han apuntat que comparteixen els fonaments de la reforma, el conseller general de Demòcrates per Andorra (DA), Marc Ballestà, ha instat a aquestes formacions a buscar el consens i les millores través del treball en comissió i de les esmenes parcials. Per la seva banda, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, ha afirmat que la reforma de DA "menysprea els treballadors i no sap què és el diàleg i la concertació". La consellera independent, Sílvia Bonet, ha reconegut el diàleg que ha mantingut el Govern amb els sindicats però aquest no ha generat "productivitat".

País SEPA, primer trimestre any vinent

La sessió de consell ordinària de Consell General també ha servit per donar llum verda a la modificació de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. Segons ha destacat el ministre de Finances, Jordi Cinca, amb aquesta validació Andorra podrà convertir-se en país SEPA durant el primer trimestre del 2019. La Single Europe Payments Area (SEPA) és una zona geogràfica dins la qual qualsevol ciutadà, empresa, entitat o administració pot efectuar pagaments i rebre cobraments en euros en les mateixes condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc dins de l'eurozona on es realitzin. Està formada per tots els països de la Unió Europea (UE) més Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Mònaco. Pel que fa a la possible implementació del mètode de pagament PayPal arran d'aquesta modificació, Cinca ha apuntat que si volen ara podran entrar dins del mercat andorrà, sempre que "s'adaptin al marc legal" mentre que sense el vistiplau de la llei "ni s'ho plantejaven".

Donació d'òrgans i la baixa d'incapacitat

Els consellers generals, per unanimitat, també han donat suport al projecte de llei presentat pel grup parlamentari UL+IM per reformar la Llei de la seguretat social perquè els donants d'òrgans cobrin el 100% de la baixa. "És un acte altruista i que dona qualitat de vida o la vida als malalts", ha defensat la consellera general, Carine Montaner, que s'ha mostrat molt satisfeta per l'aprovació de la modificació.

Per altra banda, la cambra ha tombat l'esmena a la totalitat del grup parlamentari Liberal en contra de projecte de llei d'ocupació. La consellera de L'A, Judith Pallarés, ha defensat un model del servei d'ocupació menys intervencionista del que proposa l'executiu i que fos més àgil tant per les empreses que busquen treballadors com pels propis ciutadans que estan sense feina. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha defensat el text legal així com el model presentat pel Govern al·legant que en cap cas s'altera el mercat de treball ni es traspassen competències empresarials per la contractació de personal. L'esmena a la totalitat ha quedat rebutjada per tots els grups parlamentaris excepte el PS que s'ha abstingut i L'A que hi ha votat a favor.