El Govern vol materialitzar els pactes d'Estat al febrer

Espot reconeix que el que comporta més dificultats és el de la reforma de les pensions

El Govern continua incidint en què es puguin arribar a tancar els tres pactes d’Estat que s’havia marcat com a tres de les temàtiques més importants que estan plantejades per a aquesta legislatura: el de l’ acord d’associació amb la Unió Europea, el de la reforma sanitària i el del sistema de pensions. El cap de Govern, Xavier Espot, s’ha mostrat optimista que es puguin pactar aquests acords amb les forces de l’oposició i que, per tant, aquests tres pactes es puguin materialitzar com a màxim el mes de febrer. Ha reconegut, però, que el “més difícil d’articular o de subscriure” serà el de la sostenibilitat del sistema de pensions. Malgrat això, ha destacat que seguiran “intentant convèncer” tant el Partit Socialdemòcrata com Terceravia “de la necessitat que s’hi sumin”, tot i ser conscient que són “comprensibles” aquestes reticències de l’oposició, ja que “és el que comporta més desgast” per les mesures que s’hauran d’implementar.

D’aquesta manera, Espot s’ha mostrat “ferm” en el “compromís” que “sí o sí” s’haurà d’abordar la reforma del sistema de pensions en aquesta legislatura, tenint en compte que a curt termini, “deu o quinze anys vista”, es puguin esgotar les reserves existents. Ha destacat que tenint en compte aquest termini, el Govern podria deixar aquest debat de banda però ha afegit que són “responsables” i que creuen que cal aplicar ja mesures. En aquest sentit, ha reconegut que òbviament se’n poden derivar mesures que no siguin fàcils de prendre però ha emfasitzat que “a qui correspon adoptar decisions difícils és a qui governa”.

Espot ha detallat l’estat en què es troben aquests tres pactes d'Estat i ha manifestat que “segurament el que està més avançat” està és el de l’acord d’associació. En aquest sentit, ha recordat que Terceravia vol incidir més en un document que contempli la “metodologia”, que reculli que l’oposició estigui en les delegacions negociadores i que hi hagi estudis d’impacte de l’acord. Quant al PS ha recordat que ells volen poder-se pronunciar o “discrepar” si no estan d’acord amb el posicionament de l’executiu. És per aquest motiu que el Govern ha proposat un “document més ampli i intermig” entre els dos posicionament per poder avançar cap a aquest pacte d’Estat.

Pel que fa a l'acord sobre la reforma sanitària, el cap de Govern ha manifestat que ja hi ha hagut “diferents reunions” amb els grups parlamentaris i que hi ha també sobre la taula un document “prou elaborat”. Tal com han anat aquests converses, Espot intueix que hi pugui haver un acord “com a mínim” en les qüestions més bàsiques.

I quant al pacte sobre les pensions, i tal com s’ha esmentat, sembla que serà el més complex de gestionar. En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, ha destacat que hi ha la “dificultat afegida” que l’actual situació del fons de reserva, que té 1.300 milions, pot no deixar veure que “la situació és crítica” i en aquest sentit, ha manifestat que això també fa més complicat “convèncer” les forces de l’oposició. En aquest sentit, ha advertit que quan més aviat s’apliquin mesures aquestes hauran de ser “menys traumàtiques”.

Metge referent

Precisament sobre la reforma sanitària, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha destacat que pel que fa a l’entrada en vigor del metge referent l’1 de gener, ja hi ha més de 50.500 persones que ja n’han designat un i ha afegit que en les darreres setmanes, segons les dades de la CASS, sembla que el ritme s’ha intensificat. Sobre la història clínica compartida, creu que el “soroll” que hi ha hagut darrerament pot venir justificat, d’una banda, pels que han tingut més dificultats per adaptar-se malgrat el temps que han tingut per fer-ho. En aquest sentit, ha manifestat que creu que potser s’hi han “posat tard”; i de l’altra, creu que els que “qüestionen el model” plantegen un “debat més tronat”, ja que considera que és una “eina sòlida” i per la qual s’ha apostat en centres de referència europea.

A l’últim, i qüestionat sobre el futur president del consell d’administració de la CASS, el titular de Salut ha destacat que no hi ha una data exacta perquè es faci públic qui serà el substitut de Jean-Michel Rascagneres.