Martí i López s'enfronten per la constitucionalitat de les lleis de transferències i competències

Andorra la VellaSi es va fer constància o no per part del Partit Socialdemòcrata sobre la possible inconstitucionalitat de certs punts de les lleis de competències i transferències ha estat motiu d'enfrontament entre el conseller socialdemòcrata Pere López i el cap de Govern, Toni Martí, en la sessió de control del Consell General. Així, mentre que López ha mantingut que diferents comuns (Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i la Massana) i ells mateixos van alertar que hi podria haver certs aspectes que podien contradir la Constitució, Martí li ha respost que "cap comú" va posar en dubte la constitucionalitat i ha convidat López a aportar l'acta de les reunions tripartides (comuns, Govern, Consell General) en què consti aquesta constatació, ja que ha afirmat que no hi és. Així, ha lamentat que López "faci política" i digui "mitges veritats", tot i que ha afegit que "encara" confia que des del PS es doni suport a les dues lleis.

López li ha respost que els dubtes són "públics i notoris" i ha lamentat que els informes encarregats pel Govern, i que confirmen la constitucionalitat de les dues lleis, hagin estat "filtrats" a un mitjà de comunicació del país i ha criticat la manera de procedir del Govern, ja que no és la primera vegada, ha dit, que qüestions demanades pels consellers es filtren als mitjans.

López ha lamentat la tardança en l'obtenció dels informes encarregats pel Govern i ha evidenciat que ara necessitaran "temps" per poder-los analitzar, amb la qual cosa ha posat en dubte que es puguin complir els terminis que el cap de Govern havia anunciat.

Els dos catedràtics no veuen indicis d'inconstitucionalitat

Els dos informes encomanats pel Govern, elaborats pel catedràtic de dret constitucional Enoch Albertí i pel catedràtic de dret administratiu Joaquín Tornos, fets públics aquest dijous al vespre, asseguren que els dos projectes de llei per modificar les competències i les transferències no vulneren la Constitució.

Pel que fa a les cessions gratuïtes de terrenys en cas de projectes d'interès nacional, que s'introdueixen en el projecte de llei qualificada de delimitació competències, Albertí assenyala que es poden introduir perquè els projectes d'interès nacional i els plans sectorials són competència del Govern, i afegeix que en la nova modalitat d'aprovació, els comuns fins i tot aconsegueixen més participació, ja que s'introdueix la figura dels informes vinculants en determinats casos, mentre que actualment només eren perceptius però no vinculants.

De la seva banda, Tornos indica que la jurisprudència del Tribunal Constitucional assenyala que les competències dels comuns poden ser limitades per raons d'interès nacional. A més, considera que no es vulnera el principi d'autogovern dels comuns perquè hi poden participar mitjançant els informes, i que les cessions es poden fer sense indemnització perquè són béns de domini públic i la cessió és sempre temporal, de manera que els comuns en mantenen la propietat.

Pel que fa a la llei de transferències, i en concret sobre els criteris de redistribució sostenible que el professor Aparicio trobava inconstitucionals, els dos catedràtics sostenen que sí que respecten la Constitució. Tots dos informes assenyalen que, malgrat que la Constitució diu que els criteris han de ser proporcionals i basar-se en criteris de població, territori i altres indicadors, el criteri de proporcionalitat no afectaria a la categoria d'altres indicadors.

A més, tots dos consideren que aquests nous criteris de sostenibilitat respecten igualment el criteri de proporcionalitat, perquè es fixen en funció del seu grau d'acompliment i es determina de manera objectiva la manera de calcular-los. De fet, Albertí qualifica fins i tot d'"absurda" la interpretació que fa Miguel Ángel Aparicio sobre aquesta qüestió. Tornos, a més, assegura que els nous criteris no provoquen inseguretat jurídica i que també van destinats a dotar de més recursos els comuns, a diferència del que assegurava l'informe d'Aparicio.

"A vostè el que li molesta és que haguem arribat a un acord" amb Liberals d'Andorra, li ha etzibat Martí a López quan aquest li ha retret que si el que volia era que recolzessin la llei, "hauria d'haver apropat posicions".