Martí consensuarà les mesures per millorar el poder adquisitiu de la classe mitjana

El cap de Govern reconeix que una part de la població, "malgrat el creixement econòmic", "cada cop perd més poder adquisitiu"

El cap de Govern, Toni Martí, ha insistit aquest dilluns a la nit, durant el tradicional discurs de Cap d'Any, que properament anunciarà "un seguit de mesures adreçades a combatre la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana". I ho farà un cop conegui l'opinió dels "agents econòmics i socials", als quals ha anunciat que convocarà la setmana vinent "per debatre aquestes accions i consensuar-les en la mesura del possible".

Aquestes accions han de permetre reduir el "malestar que s'expressa" a Andorra, en clara al·lusió a l'acte reivindicatiu convocat per sindicats i col·lectius el 17 de desembre.

El discurs de Martí ha incidit molt en la situació de la classe mitjana que, "malgrat el creixement econòmic", "cada cop perd més poder adquisitiu", ha reconegut. Ha parlat de casos de persones que, tot i tenir feina estable, veuen com el cost de la vida "creix molt més ràpid que els seus ingressos". També ha tingut paraules pels pensionistes que, tot i haver treballat durant anys, "no poden fer front a un augment del lloguer del seu pis". O les dones que "encara es troben amb una remuneració inferior pel sol fet de ser dones".

A tots ells els ha alertat que "el risc d'exclusió social i de desigualtat sovint està molt més a prop nostre del que ens podríem pensar".

La fi de les "etiquetes injustes"

Amb tot, durant la seva al·locució també ha volgut defensar que cal sentir-se "satisfets" amb el que s'ha convertit Andorra, ja que actualment "ja no ha de suportar el pes d'algunes etiquetes injustes que li havien col·locat en el passat". També ha assegurat que l'evolució econòmica i social duta a terme els darrers anys ha permès separar "el gra de la palla", de manera que ha quedat diferenciat "allò que era accessori o circumstancial d'allò que és essencial". Dins l'essencial i que cal preservar, ha citat la qualitat de vida, la seguretat ciutadana, la cohesió social, l'estabilitat institucional, el patrimoni cultural i natural, i la fiscalitat moderada.

Tot i això, ha reconegut que s'ha perdut bona part de l'optimisme de fa 25 anys, quan es va aprovar la Constitució i, fins i tot, durant aquest temps ha quedat palesa "la fragilitat dels fonaments sobre els quals reposa la nostra societat". Una situació, però, que al seu parer és una oportunitat, per passar de "la consciència de fragilitat" a posar "les bases sòlides de la prosperitat i el benestar del present i el futur".