Política 08/11/2018

Martí, convençut de poder-se "saltar l'obstacle" del subsidi d'atur

La majoria de l'oposició recrimina que no es podrà mantenir l''status quo' actual perquè la UE "no cedirà"

Ana
4 min
Un moment de la sessió ordinària de Consell General d'aquest dijous. / M. M. (ANA)

Andorra la VellaSi la Unió Europea (UE) obligarà a implementar un subsidi d'atur general per a tots els treballadors arran de l'acord d'associació és quelcom que confronta i divideix les forces polítiques del país. Mentre l'executiu i Liberals d'Andorra (L'A) defensen que aquesta no és una condició 'sine qua non' per poder tancar l'acord, la resta de grups de l'oposició apunten que per arribar a bon port Andorra haurà d'assumir un subsidi d'atur. La ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, ha posat sobre la taula que la posició del Govern és la de mantenir l'actual prestació de desocupació involuntària no contributiva que atorga l'executiu a aquelles persones que es queden sense feina i que compleixen una sèrie de requisits d'extremes dificultats econòmiques.

Un element que el cap de Govern, Toni Martí, ha defensat a ultrança davant l'oposició al·legant que “es compleixen els preceptes” que demana la Unió Europea. Ha apuntat que els assessors de l'executiu han expressat que és una posició “defensable i raonable” davant de la UE i ha recordat que el que no acceptaria l'òrgan europeu és que aquesta prestació fos discriminatòria entre nacionals i residents, fet que actualment no es produeix. Aquest ha estat l'argument principal que ha utilitzat Martí, a la vegada que ha recordat que alguns països associats a la UE tenen un subsidi d'atur no contributiu. És per això que s'ha mostrat convençut de poder “saltar l'obstacle” del subsidi d'atur i que finalment s'acceptarà la situació actual d'Andorra.

Una posició que la major part de l'arc parlamentari de l'oposició ha posat en quarantena, a la vegada que s'ha recordat que tot els països de la UE, fins i tot Mònaco i San Marino, que estan negociant conjuntament amb Andorra l'acord d'associació, tenen un subsidi d'atur. Tot i això, han demanat al cap de Govern que els faci arribar la documentació dels assessors que validen la posició de l'executiu. El conseller general del Partit Socialdemocràcia (PS), Pere López, ha retret a Martí que confongui el fet que el subsidi sigui no contributiu, amb el simple fet que existeixi. Al mateix temps ha recordat que la prestació actual del Principat per a la desocupació “és una ajuda social” i, per tant, no és un subsidi d'atur directe i sense condicions per a tota aquella persona que es queda sense feina. “El dret, segons la UE, hi ha de ser, després ja parlarem de l'abast i dels criteris que s'implementin”, ha enfocat López, que ha criticat que Martí tingui una visió del subsidi com un “obstacle”, mentre ell l'ha catalogat com un “avantatge”.

“La nostra prestació té un transfons de caràcter assistencial, atès que està vinculada als ingressos de la persona i al barem de valoració patrimonial, però el fet que motiva el pagament d'aquesta prestació és desocupació involuntària i per tant entenem que és una prestació d'atur”, ha sortit al tall el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, qui també ha demanat a l'oposició el suport per defensar aquesta posició davant d'Europa.

Per la seva banda, el conseller general d'Unió Laurediana i Independents de la Massana (UL+IM), Josep Pintat, ha recordat que dins l'annex de la lliure circulació de persones hi ha un reglament que apunta la necessitat d'establir un subsidi d'atur i ha criticat al Govern, novament, per no tenir estudis d'impacte ni una previsió del que podria suposar aquesta nova prestació social. “Saben que no podran mantenir l''status quo' actual perquè la UE no cedirà”. Martí i Ubach han defensat la inexistència d'estudis perquè asseguren que es mantindrà el model actual i el cap de Govern ha atacat López per voler fer “més alarmisme del necessari”.

El conseller general d'SDP, Víctor Naudi, ha aprofitat una altra pregunta parlamentària en relació a la vista de l'organisme de la Comissió Europea, anomenat TAIEX, i que no es va comunicar a l'oposició, per carregar contra l'acord d'associació i la falta de transparència. “Unes converses que es porten de forma opaca i poruga, no ens ha d'estranyar que els sectors socials i econòmics del país estiguin cada vegada més lluny d'acceptar l'acord”, ha deixat anar. La titular d'Exteriors s'ha compromès a demanar una compareixença en la comissió per explicar en quina situació està la negociació amb la UE.

Sobrecost del 145%

La sessió de control al Govern també ha servit perquè el conseller de L'A, Ferran Costa, critiqués el sobrecost generat en la construcció del pas elevat a la CG1 a l'altura de l'Estadi Comunal d'Andorra la Vella. Costa ha apuntat que les bases del primer pressupost participatiu atorgaven una partida de 200.000 euros per poder dur a terme el projecte i finalment l'executiu ha invertir gairebé 500 mil euros, el que representa un increment del 145%. El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha justificat l'increment de despesa final perquè al projecte definitiu s'hi han afegit elements d'accessibilitat, com els ascensors, una millor estètica, la integració paisatgística i també obres relacionades per millorar el trànsit dels vehicles. “No hi ha hagut desviació pressupostaria ja que són millores”, ha apuntat Torres, que ha recordat que el projecte final amb les millores estava previst per un cost de 430 mil euros i finalment n'ha costat 490. El projecte inicial era, segons Torres, un “pas elevat pelat, una estructura molt senzilla” i per això s'ha modificat el projecte.

Davant d'aquestes explicacions, Costa ha recriminat que el ministre estava faltant a la veritat quan nega la desviació pressupostària del 145%. Tot i això, el conseller liberal l'ha felicitat: “De totes les actuacions és la més reeixida de totes les obres... i no m'estranya perquè és de la ciutadania i no de vostès”, ha ironitzat criticant els projectes fallits de The Cloud o el recinte multifuncional. Torres ha recordat que la iniciativa del pressupost participatiu és del Govern de DA.

stats