El PS i SDP demanen la despenalització de l'avortament

DA i L'A ho associen a la desfeta del coprincipat, tot i que accepten que s'ha d'abordar el debat

La xifra d'un total de 107 dones andorranes que l'any passat van avortar a Catalunya, per la tipificació delictiva que té a Andorra, desperta diferents reaccions entre la plana política del país. Mentre que el Partit Socialdemocràcia (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) demanen clarament la despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs en els tres preceptes bàsics (perill per a la vida o la salut de la gestant, que la gestació hagi estat fruit d'una violació o en cas de malformacions del fetus), Demòcrates per Andorra (DA) i Liberals (L'A) associen la possible despenalització a la desfeta del coprincipat.

“Són unes dades que no disten gaire de les que s'han registrat en anys anteriors, és el que tenim, és així, és la nostra realitat”, ha exposat la consellera liberal, Judith Pallarès. Una realitat que lluny d'acceptar, la consellera general del PS, Rosa Gili, apunta que “és arcaica, anacrònica i una falta de respecte per als drets de totes les dones, és inacceptable la situació actual”. Destaca que 107 són “moltíssimes i només la punta de l'iceberg”, ja que argumenta que aquestes només són dades de Catalunya i no les globals. En una línia similar també s'ha expressat el conseller general d'SDP, Víctor Naudi, que ha titllat d'hipòcrites als governants. Gili també recorda que la situació actual se la poden permetre aquelles persones amb un poder adquisitiu alt per tot el que comporta haver de baixar a Catalunya.

Davant la possibilitat d'impulsar una reforma penal perquè les dones que baixen a Catalunya puguin avortar a Andorra, les postures també disten i les quatre formacions es tornen a dividir en dos blocs ben diferenciats. L'A i DA relacionen de manera directa la despenalització de l'avortament amb el trencament del sistema actual. “Un tema tan personal com aquest podria afectar al coprincipat i de la mateixa manera que m'opero del cor a Catalunya perquè aquí no tinc el servei per fer-ho decideixo avortar fora d'Andorra”, ha argumentat Pallarès. El president del grup parlamentari majoritari, Ladislau Baró, també enfila aquest argument i apunta que tindria “unes implicacions molt clares” i, per tant, “s'ha de ponderar amb tota la serenitat i posant per davant el manteniment de l'esquema actual que garanteix el grau de sobirania actual”.

SDP i PS fugen d'aquest argument. Gili defensa que “és perfectament compatible l'avortament i el coprincipat” i apunta que, davant la incomoditat de signar la llei, el copríncep episcopal podria decidir no fer-ho i apostar per la sortida “més digne”. Naudi va més enllà i es mostra convençut que la despenalització en els tres supòsits bàsics tindria cabuda dins de la Constitució actual i denuncia que la resta de partits s'escuden amb la figura del copríncep i la seva possible renúncia. “A dia d'avui no s'ha plantejat perquè no s'ha considerat prioritari”, denuncia Gili.

Però malgrat aquests posicionaments tant distants, totes quatre formacions creuen que la problemàtica s'ha d'abordar amb un debat serè i ampli i no girar-li l'esquena, però el que no queda clar són el tempos d'actuació. Baró exposa que potser no tota la població andorrana mostraria el posicionament favorable a l'avortament, i des de Liberals s'apunta que un bon inici per abordar la polèmica seria conèixer la opinió de la població. Quelcom que PS i SDP no descarten, però reclamen que s'ha de fer camí cap als tres preceptes bàsics i així ho tenen recollit en els passats programes electorals.