Política 29/11/2016

El PS reclama la creació d'un registre de la propietat nacional

La formació ha presentat 20 esmenes a la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme

ARA Andorra
4 min
Els consellers generals del PS, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López

Andorra la VellaEls consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) reclamen al Govern la creació d’un registre de la propietat nacional. Ho han fet mitjançant una esmena al projecte de llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme que es troba a tràmit al Consell General. En total, la formació ha presentat 20 propostes de canvi on també destaquen les que persegueixen mantenir el principi de subsidiarietat de la iniciativa pública en l’activitat urbanística o la reducció del percentatge de quòrum necessari per poder tirar endavant un pla parcial.

Des del PS, es considera que, en "el context actual del país, caracteritzat per una inversió estrangera que cada vegada té més pes en l’economia i on es pretenen assentar les bases per homologar-nos al marc comunitari", es fa necessària la creació d’un instrument públic com aquest registre de la propietat, on s’inscriurien "els actes i els contractes relatius al domini i la resta de drets reals". Per això, entre les esmenes presentades a la modificació de la Llei d’urbanisme, els parlamentaris socialdemòcrates inclouen una que introdueix una disposició final al text on "en un termini no superior a un any" de la data de publicació del text aprovat al BOPA s’encomana al Govern que elabori aquest organisme, així com la normativa necessària per al seu funcionament. També s’apunta que "l’accés serà obert a tota persona que acrediti un interès legítim prèvia petició escrita".

Des del partit, es posa en relleu que "el sistema que porta aplicant-se durant tots aquests anys, basat en la informació dels protocols notarials, no ofereix les condicions adequades per operar en el tràfic jurídic immobiliari". Així, es defensa que la creació d’un registre tindria diversos avantatges com ara una major protecció dels titulars de drets front terceres persones o facilitar processos com l’elaboració dels cadastres.

El PS també considera important que es mantingui el caràcter de subsidiarietat de l’actuació pública pel que fa a l’activitat urbanística. Per això, amb l’esmena 3 proposen mantenir el redactat original de la llei i indicar que si l’administració ha de moure’s "es justifica per la inacció de la iniciativa privada davant l’interès general". Des de la formació no es comparteix la voluntat del text de fer que els comuns puguin promoure plans especials sense que, prèviament, s’hagi ofert als propietaris de les unitats d’actuació la possibilitat de tramitar-ne un de parcial.

Quòrum més assequible

Els consellers generals del PS també proposen reduir del 75% actual al 60% el percentatge de quòrum necessari entre els propietaris per poder engegar un pla parcial. Des de la formació s’entén que "s’ha constatat" que els plans d’urbanisme "no s’estan desplegant al ritme previst", fet que ha provocat que s’hagi passat "d’una situació de creixement desmesurat abans de l’aprovació de la llei a una situació d’estancament i fre en el desenvolupament i gestió dels plans parcials".

Per al PS, la millor solució a aquest problema no és tant preveure unitats d’actuació més petites i amb menys propietaris sinó que la millor sortida és aquesta reducció del quòrum fins a un llindar que, destaquen, "és congruent amb altres processos de presa de decisions col·lectives".

Les esmenes presentades també preveuen establir determinades obligacions legals a l’hora d’impulsar projectes d’interès nacional per, d’aquesta forma, salvaguardar el patrimoni natural i cultural. Així, en l’esmena 6 s’introdueix la necessitat de fer avaluacions d’impacte ambiental per tirar endavant aquestes actuacions i, en la 7, restriccions pel que fa als entorns de protecció dels monuments, com ara situar-se a una distància mínima de 300 metres. Així, s’estima que "es fa necessari establir un seguit de limitacions legals que condicionin l’emplaçament dels projectes (...) declarats sensibles (...) per tal de protegir aquells recursos més valuosos l d’interès pel conjunt de la població".

Competències del Govern

Les esmenes presentades pel PS, i en aquest cas la 3 i la 9, també persegueixen mantenir l’actual 'status quo' pel que fa a les competències en matèria urbanística dels comuns i del Govern. Així, destaquen que el text presentat dóna a l’Executiu més potestats a l’hora d’elaborar plans especials que despleguin projectes d’interès nacional i, també, plans sectorials. Per al PS, això topa amb el que actualment preveu la Llei de Competències i amb el Codi de l’Administració, ja que "tota administració està obligada a exercir les seves competències sense que l’ordenament jurídic empari la renúncia o el desistiment de l’exercici d’aquest deure". Per tant, "els comuns no poden desistir de redactar un pla especial ni el Govern pot assumir la competència en aquest cas".

Per això, els consellers generals socialdemòcrates proposen un redactat on "l’únic supòsit" pel qual l’Executiu podria impulsar la tramitació d’un pla especial seria "la inactivitat injustificada pel transcurs de sis mesos sense que el comú" ho faci i "sempre que es tracti d’iniciatives d’interès nacional".

Una altra esmena fa referència al procés del dret a reversió en cas que un projecte d’interès nacional pel qual s’hagi obtingut la cessió d’un terreny no acabi cristal·litzant-se. El text tramitat originalment preveia que els propietaris de la parcel·la poden sol·licitar el retorn del sòl cedit al cap de cinc anys. El PS proposa que aquest termini es redueixi a tres. A més a més, s’estableix un límit de sis mesos durant els quals l’espai continuarà afectant les finalitats previstes, opció que el projecte legislatiu original no contemplava.

Sobre el text global, la consellera Rosa Gili admet que comparteixen aspectes de la iniciativa legislativa, però avisa que les esmenes presentades són necessàries perquè alguns punts "poden anar contra la Llei de competències i, fins i tot, contra la Constitució". També explica que la possibilitat de defensar el patrimoni cultural i natural els "sembla important”.

stats