El PS porta la llei de mesures urgents al Constitucional

Andorra la VellaEl Partit Socialdemòcrata (PS) mostra novament la seva "preocupació" per la retroacció i la involució de requisits bàsics d'habitabilitat, així com per l'eliminació de la funció social de la propietat, legislada a través de la cessió obligatòria i gratuïta que recull la nova llei de mesures urgents. Ambdues mesures, a l'entendre del PS, a part de poder ser "inconstitucionals, no són eficaces, ni resolen l'objectiu que hauria de tenir una política d'habitatge adaptada a les urgents necessitats actuals: la promoció i l'accés al dret a l'habitatge digne i de preu assequible".

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha explicat en roda de premsa que el recurs que divendres el seu grup va presentar al Tribunal Constitucional "ha estat madurat seriosament. Ens preocupa que no només no avancem amb propostes, sinó que les úniques iniciatives que es proposen és anar desfent mecanismes legals que han estat objecte d'avenços en el passat", ha explicat López.

Amb la nova llei, segons exposa el president del grup parlamentari socialdemòcrata, "no cal complir la normativa urbanística per poder declarar un espai com a habitatge, o bé que la cessió econòmica deixi de tenir vigor, perquè una reducció del 0% no és una reducció, és l'eliminació d'un mecanisme del qual ens hem dotat que és la cessió en benefici del col·lectiu per poder tirar endavant polítiques públiques".

Des de la formació s'oposen a aquestes dues disposicions perquè "redueixen de forma inherent la qualitat de vida que es pugui dur en aquests habitatges, ja que afecta les condicions dels espais comuns i pot afectar les dels mateixos habitatges". A més a més, amb la cessió al 0% i l'exempció de determinats requisits d'habitabilitat, creuen que "ni es fa un ús racional del sòl respectuós amb la funció social de la propietat (cessió al 0%), ni es garanteix una qualitat de vida digna", ha explicat el conseller general del socialdemòcrata, Roger Padreny.

Concretament, les disposicions transitòries 1 i 2 podrien vulnerar, tal com ha exposat Padreny, l'article 27.1 de la Constitució, sobre la funció social de la propietat; l'article 33 que reconeix el dret a un habitatge digne per a tothom; l'article 31 que fa referència a l'ús racional del sòl i garantir a tothom una qualitat de vida digna i, finalment, l'article 6, que reconeix el principi d'igualtat i càrregues.

"És per tot això, que fent ús d'una garantia legal i democràtica, hem considerat escaient i necessari que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre una qüestió tan bàsica com és l'accés al dret a l'habitatge", ha explicat Padreny.