Ros situa Catalunya en “l'epicentre de la crisi institucional" d'Espanya

Andorra la VellaL'ambaixador espanyol, Àngel Ros, ha assenyalat Catalunya com l'element central de la crisi institucional que està vivint el país veí. Més concretament, el recent escollit diplomàtic ha apuntat que a través de l'acció política i “dins de l'ordenament jurídic” Espanya podrà aconseguir superar “una crisi institucional que té en Catalunya el seu epicentre”. Així ho ha apuntat durant el seu primer discurs com a ambaixador en el marc de la celebració de la festa nacional d'Espanya. Ros ha utilitzat aquestes paraules per recordar que l'estat veí del sud és “una democràcia plena i consolidada” a la vegada que s'ha agafat en les dades publicades per la revista 'The Economist' on se situa Espanya com el 19è país del món amb qualitat democràtica. A l'inici del discurs l'ambaixador també ha volgut mostrar el seu condol per les víctimes de les inundacions a Mallorca.

L'exalcalde de Lleida ha dedicat part del seu discurs a l'acord d'associació amb la Unió Europea i ha insistit, com també s'ha fet des del Govern, que caldrà transmetre a Brussel·les “la realitat andorrana i les especificitats del seu model econòmic i social”. També ha reiterat que Espanya està per “acompanyar” el Principat en aquest procés, a la vegada que ha recordat el “bon moment” que viuen les relacions institucionals entre ambdós països. Ros ha apuntat que l'acord d'associació ha de ser una eina al “servei del progrés de les ciutadanes i ciutadans d'Andorra si així ho desitgen”. En aquesta unió amb Europa, ha assenyalat que és “fonamental” aconseguir que tant Andorra com Espanya es puguin superar els “populismes, euroescepticismes i les fractures socials”. També ha aprofitat per felicitar el país per la seva capacitat per superar una crisi bancaria i ha augurat que veu Andorra “reforçada en el futur”.

D'altra banda, l'ambaixador ha posat èmfasi en “l'assignatura pendent” que tenen Espanya, França i Andorra de desenvolupar “la marca Pirineus”. Un concepte que ha de servir per promocionar de manera conjunta aquest territori i el turisme d'esport i de natura. “Andorra té un paper importantíssim pel fet de ser el nucli poblat i econòmic bàsic del Pirineu i això ajuda a les parts franceses i espanyols”, ha apuntat. Finalment, també ha insistit en la importància de seguir treballant per desenvolupar les infraestructures de comunicacions principals, concretament l'aeroport d'Andorra-la Seu.

Un discurs que tant el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, com el ministre de Finances, Jordi Cinca, han celebrat molt positivament. Ambdós membres de l'executiu han posat de relleu les paraules de Ros en relació a l'acord d'associació i a la voluntat d'Espanya d'acompanyar al Principat en el procés d'homologació, sempre respectant les especificitats. “Ha fet un discurs molt sensible amb la realitat andorrana i sent el seu primer discurs, a més que fa poc més d'un mes que està al país, se li ha de valorar”, ha dit Cinca.

Pintat critica que “no passarà pel tub del Govern”

A preguntes dels periodistes, el conseller general d'Unió Laurediana i Independents de la Massana, Josep Pintat, ha contestat a les paraules que aquest dimecres va dir Cinca, on acusava aquells que volen estudis previs per saber quin impacte tindrà l'acord d'associació de no tenir ganes de seure a la taula de negociació. “Fer aproximacions amb Europa de la forma que les fa el Govern i haver de passar pel seu tub, això no”, ha deixat anar el conseller general, que ha insistit que les demandes del seu grup perquè s'aturin les converses no volen dir en cap cas aixecar-se de la taula. Pintat ha reiterat que els manca informació per part de l'executiu i ha tornat a demanar informes d'impacte del que suposaria l'acord per “saber on estem”. “No crec que a ningú se li acudeixi fer una casa sense plànols ni pressupost i aquí és el que s'ha fet”, ha dit gràficament. Davant d'aquestes crítiques, Espot ha recordat que des de l'executiu sempre s'ha defensat una aproximació amb Europa i ha indicat que “no són una realitat les visions simplistes” que assenyalen el Govern d'estar entregat “a qualsevol petició” que vingui de Brussel·les.