ENTREVISTA A VERÒNICA CANALS

"S'ha de fer una oferta atractiva que no sigui el 'cafè per a tots'"

La ministra de Turisme aposta per la diversificació, la desestacionalització i la qualitat com a eixos principals de la cartera que encapçala

Després d'haver estat directora de Saetde, afronta el repte d'encapçalar el ministeri de Turisme. Verònica Canals creu que l'oferta turística ha de ser personalitzada i adaptada en funció de les necessitats dels visitants. Poques setmanes després d'haver-se estrenat en el càrrec, la ministra té clar que han d'arribar al Principat espectacles de renom que no es puguin trobar en els països veïns i que diferenciïn la marca Andorra.

Ja fa unes setmanes que està al capdavant del ministeri, quines són les línies mestres o projectes que vol tirar endavant?
Tan fàcil no és. En un mes no pots saber exactament quins són els projectes ni les línies estratègiques. El que s'ha de fer primer és aquesta tasca d'estudiar el terreny, parlar amb tots els actors. M'he reunit amb la Unió Hotelera, Autèntic Hotels, els comuns i amb totes les associacions. Basant-se en això, el que es va dir el dia del jurament és que els eixos que se seguiran practicant són els de la diversificació, la desestacionalització i tot l'aspecte qualitatiu. Les línies estaran definides en tot el pla estratègic a quatre anys vista aterrat el mes de setembre i això està íntimament relacionat amb tot el tema pressupostari. En funció del pressupost que tingui el ministeri de Turisme també es pot implantar un pla estratègic o un altre.

Quina és la fórmula que s'ha de seguir per aconseguir que vinguin més turistes a Andorra?
No hi ha una fórmula perquè vinguin més turistes, seria massa fàcil. Perquè vinguin més turistes s'ha de fer una oferta atractiva que no pot ser el 'cafè per a tots', és a dir, hem de poder fer experiències quasi a mida, ja que ara els turistes es mouen més en aquest sentit. Sabem que hi ha un 52% dels nostres visitants que venen pel turisme de compra però no és suficient, s'ha d'anar desenvolupant tot el tema de l'hivern amb l'esquí, després trobar ofertes per a l'estiu que atreguin un visitant que vingui a veure temes de natura, de cultura o de salut. Ara, de la mà d'ActuaTech intentem fer dues coses: tenir tot el 'big data' que s'està construint i, amb el 'roaming', saber la quantitat de gent que ve a Andorra, què fan, on van i on tenen les despeses, és a dir, on gasten i com ho gasten. Volem tenir la despesa mitjana, quan s'ha gastat la gent que ha vingut a Andorra, quantes pernoctacions hem tingut per veure si ens hem mantingut amb la línia dels set anys i quina és la valoració que han fet els visitants que han vingut a passar els dies i que han vist l'espectacle, així com la seva valoració. Així veurem si els hi agrada realment o no i, amb base a això, anar construint l'oferta cultural o esportiva.

"No hi ha una fórmula perquè vinguin més turistes, seria massa fàcil"

Fa uns dies va dir que garantiria els espectacles estivals tot i que el Cirque du Soleil abandonés Andorra. Té alguna idea sobre què es podria portar al Principat?
El  Cirque du Soleil es va  implantar el 2012 quan a Andorra era difícil el panorama econòmic. El que tinc clar és que s'ha d'apostar per algun espectacle de relleu. Quan vols bastir oferta en un país has de tenir una marca que et suporti la marca país. Per tant, ha de ser alguna cosa que  atregui  la gent i que tingui una garantia de qualitat. Amb el  Cirque   du Soleil, això s'ha  fet molt bé perquè era molt conegut i tens una seriositat en totes les interpretacions i, a més, és un espectacle fet a mida. Això vol dir que de seguida això et fa estar a la ' Champions   League ' dels esdeveniments i això sí que ho hem de tornar a fer. Si volem proposar una oferta cultural que aplegui molta gent ha de ser una oferta de renom. No podem inventar alguna cosa perquè no tindrem la garantia que pugui ser atraient per al públic. Això trobo que s'ha fet bé en el sentit que s'ha anat a competir amb els millors i ara hi ha d'altra gent posicionada sobre el mateix segment, amb una bona qualitat, públic familiar i que et permeti passar la nit a Andorra. En funció d'això, ha de ser cultura?, ha de ser esport?, no ho sé i és el que estem buscant a hores d'ara, però el que sí que ha de ser és alguna cosa que integri temes que es porten actualment, que sigui exclusiva i que no la puguis retrobar als països propers. S'ha de crear alguna cosa nova i que la gent vingui realment a Andorra per veure-ho i que funcioni tot l'any.

L'acord de Vallnord és sòlid. Creu que ha estat una bona resolució del conflicte entre les estacions? Ho hauria fet d'alguna altra manera?
El que s'ha de dir de Vallnord és que és una marca important del país que està reconeguda internacionalment. El comú forma part del consell d'administració de Vallnord i, per tant, de la gestió directa. Des del Govern hem vist amb molts bons ulls que s'hagi arribat a un acord. No estem directament involucrats en el terreny per veure exactament tota la presa de decisions  quant a  gestió, però des del ministeri, que es conservi la marca i que se li doni perdurabilitat es veu amb bons ulls.

És suficient la promoció que es fa de l'esquí fora d'Andorra?
La promoció mai és suficient, ni de l'esquí ni d'altres coses. La promoció de l'esquí s'està fent de manera organitzada entre Andorra Turisme, Ski Andorra i les estacions, i això és un punt positiu perquè tots promocionen el sector de la neu, però s'ha de fer més. Tot i això, s'està invertint molt i aquest fet es nota en l'àmbit de posicionament d'estacions d'esquí. Val a dir que Grandvalira és l'estació número dotze al món –entre 3.600 estacions d'esquí– en rebre més gent. Això vol dir que també estem en la ' Champions   League ' tot i ser un país dels Pirineus. Aquí han tingut la intel·ligència totes les estacions d'esquí (Vallnord i Grandvalira) d'invertir, i el producte neu  et dona seguretat perquè aquí la neu, vistes totes les inversions en produir neu de cultiu, la tenim assegurada i això no totes les destinacions ho tenen. És un país que es posa al servei del turista, ja que en altres països com Espanya, Itàlia o França després d'esquiar no tens el ' shopping ', no tens Caldea, no tens tota aquesta oferta turística que aquí tenim.

"La promoció mai és suficient, ni de l'esquí ni d'altres coses"

Gran part dels turistes entren al país amb el seu vehicle, fet que provoca llargues cues a les duanes. Creu que això perjudica l'arribada de visitants?
Això és un tema que s'ha de mirar especialment perquè és una mala experiència fer tantes cues. És cert que s'haurà de mirar quant a infraestructura com fer-ho. Aleshores aquí s'ha de ser creatiu, de vegades pots fer vies ràpides, unes 'fast  track ' on la gent, segons les hores que entren, poden fer-ho més ràpid que no en altres hores. I aquí és un aspecte que s'ha de tractar amb el ministeri d'Ordenament Territorial, amb tot el tema de transport i veure com podem fer perquè la gent no passi per aquesta experiència ingrata de fer tantes hores de cua. No obstant, també hi ha altres estacions de muntanya on es fan moltíssimes hores de cua perquè són llocs llunyans i és difícil d'accedir però s'hauria de ser creatiu i inventar alguna cosa o intentar fer alguna prova per fluïdificar els accessos a Andorra.

És possible que es faci aquesta prova realment?
Em consta que des de Mobilitat estan mirant com fluïdificar això però no sé quan es començarà.

Realment cal gastar-se els 600 milions d'euros en l'aeroport? L'arribada de turistes serà la necessària per a compensar la inversió?
El tema de l'aeroport el porta la Cambra de Comerç i estan fent els estudis. Tots els estudis els fan ells i, a partir d'aquí, quan tu prens una decisió tens una responsabilitat de fer-ho el màxim de bé per a tot el país, aleshores quan hi ha inversions considerables s'han de prendre envers una base sòlida tant de retorn de la inversió com després de model de país que es vol i veure tots els impactes ambientals. Per això estan treballant i no ens podem pronunciar, ja que és un tema que porten ells directament per presentar després al Govern tots els estudis mediambientals, de viabilitat econòmica, etc.

Quina és la fórmula per fer arribar a Andorra un turisme de luxe si l'oferta que hi ha no ho és?
No ho plantejo així. No s'ha d'atreure un turisme A o un turisme B. El que hem de veure és de què disposem a escala d'Andorra. Tothom diu que aquest és el país de l'equilibri –' balance  country'–. Crec que hem de trobar un equilibri amb totes les experiències de natura, perquè no tothom vol anar a comprar o a la muntanya, i aquí hem de dissenyar experiències a mida. S'ha fet un estudi al públic francès per veure com ens perceben, també amb l'italià, l'alemany i l'espanyol i a cada un ens veuen d'una manera diferent. Amb el ' roaming ' a la frontera ens consta que la gent va tornant i cada vegada tenim més visitants que a l'hivern els hi agrada venir i repeteixen l'experiència a l'estiu. L'italià veu Andorra com un país diferent, atrets pel tema del ' shopping ' i amb els valors llatins que els hi agraden a ells, que els restaurants estan oberts tard a la nit i que és tot molt mogut. Doncs bé, hem de buscar alguna cosa per enfocar aquest públic italià. Els alemanys venen més aviat a l'estiu, perquè tenen una oferta d'hivern més propera, per exemple.

El casino seria una bona manera d'apropar més gent?
És una proposta que s'ha d'examinar. Al pla de turisme, per exemple, hi haurà  vàries  propostes xifrades per veure si són assolibles i econòmicament tenen un retorn. Hi ha moltes propostes com el casino, l'aeroport... També s'havia plantejat un edifici multifuncional per tenir espectacles durant tot l'any. Quant a infraestructures tenim una limitació per construir, ja que no podem fer moltes coses a la vegada perquè primer no tenim capacitat d'absorbir-ho i, després, perquè tenim un país amb obres tot l'any i això no és la millor solució pel turisme. S'ha de fer un full de ruta i entre tots dir aquest projecte sí perquè és capdavanter i hi apostem i aleshores tenim quatre anys per a  calenderitzar  els projectes i decidir perquè els volem. Per fer això s'ha de comptar amb tots els actors del sector, perquè potser uns poden veure bé el casino i els altres no. Aquí és on ens hem de parar un moment i fer un full de ruta, valorar, ponderar les prioritats, el que es desestima totalment i, a partir d'aquí, tots hem d'anar a una per tirar-ho endavant.

"La llei d’allotjaments turístics serà molt eficaç per dignificar tota l’oferta i fer-la homogènia"

Està feta aquesta llista de prioritats?
És el que estem fent ara. A més a més hi afegirem un calendari. En funció del pressupost, la llista i el calendari podrem veure si podem assumir aquestes despeses en quatre anys i com les assumirem.

Andorra és una atracció turística pels ciutadans d'Espanya i França, però creu que seria convenient anar a buscar turistes d'altres països més allunyats geogràficament?
A hores d'ara Andorra Turisme comunica que ens visiten persones de catorze països diferents. Crec que sempre s'ha de buscar altres mercats turístics i és aquí on hem de ser creatius i trobar eines per utilitzar, per exemple, publicitat en línia que ofereix un retorn immediat de veure si realment interessa o no i és molt més flexible. Per buscar visitants d'altres països també hem de saber què és el que ells valoren. Des d'Andorra Turisme es va desenvolupar el producte de 'country break' per a dir: nosaltres podem posar-te tot un país com si estiguessis en una ciutat per passar-hi tres o quatre dies però has de proposar una oferta per omplir aquests dies i veure què fa aquella persona. És aquí on és important el 'big data', què és com un retrat robot.

Vostè que ve de Saetde, com ha vist tota la polèmica amb Ensisa? Està tancada del tot?
Grandvalira és un producte que es va crear el 2003 i va fer mostra d'una valentia d'apostar per alguna cosa que ningú havia fet fins ara. És un producte que està consolidat i que va molt bé. La polèmica ja està solucionada i crec que ja no és ni d'actualitat i estem referenciats en l'àmbit mundial també amb la presència de Vallnord. Hem d'estar orgullosos perquè això és com un matrimoni que pots tenir alguna crisi però al final arribes a bon port. El sector de la neu és molt important en aquest país, et dona una projecció internacional immillorable i, a partir d'aquest sector, el que hem de fer és desestacionalitzar. Les estacions s'han d'implicar amb el producte estiu com ja ho estan fent i intentar seduir el client a l'hivern perquè després torni a l'estiu.

S'ha de seguir apostant perquè les Copes del Món ( Grandavlira en demanarà una el 2023) es facin a  Ensisa o s'ha de mirar també que hi participi Saetde?
Es va plantejar que alguna prova de la Copa del Món es fes en l'altre costat. A  Saetde  tenen la seva prova quilòmetre llançat i és prova del món justament. Crec que s'ha de veure el territori, és cert que hi ha unes limitacions físiques a les pistes, i aquí s'ha de veure cadascú què té. Jo aniria més lluny, si es fa algun producte de neu a l'hivern, es poden fer proves repartides a tot el territori comptant amb Vallnord-Ordino Arcalís, Pal Arinsal, Soldeu el Tarter i Pas de la Casa Grau Roig. Això ho veuria com un ' pack '. Amb aquesta fórmula es desplaça la gent i hi ha activitat a tot el país.

Pel que fa a l'oferta hotelera del país, creu què és l'adequada? Quins canvis caldria fer?
Jo trobo que l'oferta hotelera del país, mitjançant les reglamentacions, s'ha anat adequant al que cada vegada més vol la gent. Hem de ser creatius i s'han de seguir les tendències del mercat i hi ha lloc per a tothom. Hi ha lloc per a la Unió Hotelera, per Autèntics Hotels i cadascú ha de proposar l'experiència que controla millor. També s'ha d'innovar. Ells han anat innovant al llarg del temps i no han de parar. Per exemple, en tema de restauració ara es porta molt allò del 'pop-up restaurant', que són restaurants que es munten i l'any següent quan tornes és un altre concepte de restauració. S'han de mirar aquestes tendències de què es fa fora d'Andorra i al client que ve a l'estiu que cada any es trobi una cosa diferent del mateix hotel. Aquesta és la idea. L'oferta hotelera és la que és però s'està adaptant i està bé.

"L'oferta hotelera és la que és, però s'està adaptant i està bé"

Quins són els següents passos que es faran per al desplegament de la llei d'allotjaments turístics?
Els passos són els que es van anunciar. El reglament està i els passos ara estan en mans dels operadors dels apartaments, que estan acabant ara les obres i crec que això és una decisió que hem comptat amb l'ajuda de molta gent que tenen apartaments turístics. Això té l'objectiu, per exemple, de tenir un apartament que estigui bé i que segueixi uns estàndards de qualitat europeus. Des de Turisme ens hem adaptat a les especificitats d'Andorra, fins i tot ens hem adaptat el col·lectiu del Pas de la Casa perquè vist l'alçada i altres aspectes era més complicat per a ells, i aquí ja pots començar a parlar de luxe.

Aquesta llei serà realment eficaç per combatre els apartaments il·legals?
No sé si serà eficaç o no però és veritat que aquí tot el teixit ajudarà. L'objectiu és que la gent sigui responsable. Ara tindran més visibilitat i crec que tot el que sigui intrusisme s'anirà desfent perquè no es fa a través de plataformes i és més complicat accedir-hi, per tant, es moriran sols. On serà molt eficaç la llei serà per dignificar tota l'oferta i fer-la homogènia.

Es critica que les estrelles que hi ha als hotels no corresponen amb el servei i la qualitat. Això canviaria amb aquesta llei?
S'ha de diferenciar els apartaments turístics dels hotels. Als hotels hi ha tot aquest sistema de rànquing i dels equipaments i la valoració de servei. Això ho seguirem treballant perquè es corresponguin les estrelles amb el servei ponderant tots els requisits que es demanen. Si un està a deu quilòmetres d'una pista d'esquí, no és a peu de pista, i no tindrà l'equipament igual que un que sí que hi estigui. Al client no se li pot vendre peu de pista a Andorra la Vella, això és enganyar-lo. Aquí és on entrarem a veure, quant a estrelles, com fer-ho i que sigui el més efectiu possible.