Vives rep fins a 42 ambaixadors al Palau Episcopal

El copríncep ha repassat algunes mesures que Andorra ha dut a terme en relació al canvi climàtic, l'educació o la perspectiva social

L'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha rebut aquest dimarts el cos diplomàtic, conformat per 42 ambaixadors, que han presentat les seves cartes credencials, en un acte que ha tingut lloc al Palau Episcopal. Durant l'esdeveniment, Vives ha agraït l'assistència de tots els representants que conformen "l'expressió de l'esperit de col·laboració estreta i solidària que anima les relacions amb els estats". En el seu discurs, el copríncep s'ha centrat en cinc punts d'actualitat al Principat: la lluita d'Andorra envers el canvi climàtic, la seva perspectiva social, l'esperit proactiu pel que fa al sector de l'educació, l'acord d'associació amb la Unió Europea, i la candidatura d'Andorra a la Cimera Iberoamericana 2020.

En relació al canvi climàtic, Vives ha celebrat que ja en la Constitució del 1993, Andorra va ser un dels països pioners en incloure el medi ambient com un dret dels ciutadans i, per tant, "una obligació per a les autoritats públiques". A més, ha mostrat consternació per les devastadores conseqüències que va provocar l'augment del nivell del mar fa unes setmanes al sud de França i Mallorca, així com a l'illa de Sicília, a Itàlia. "La lluita contra el canvi climàtic és un pilar essencial de l'estructura multilateral", ha afegit i, en aquest cas, ha convidat a la resta de la comunitat internacional a complir els compromisos de l'acord de París, tal com ha fet Andorra.

Pel que fa a la perspectiva social, el copríncep ha manifestat que Andorra ha preparat durant els últims anys un "llibre blanc" sobre la Igualtat, que suposa la base per introduir accions transversals a favor de la inclusió tant en el sector públic com en el privat. En aquest sentit, ha destacat el paper que ha dut a terme tant el Govern, com el parlament i la "societat civil", que ha permès l'aprovació de la llei d'Igualtat, necessària per "erradicar qualsevol situació de discriminació". D'altra banda, Vives ha afirmat que aquest acte està relacionat amb l'estratègia internacional, per tal que es pugui aconseguir una significativa reducció de les desigualtats. En aquest sentit, també ha fet referència al sector de l'educació, tot destacant els tres sectors educatius dels quals disposa Andorra que "prepara als joves per convertir-se en ciutadans del món". A més, ha declarat que en el país es promou l'educació per a ciutadania a través de la cooperació amb el Consell d'Europa. "L'educació a Andorra és una inversió i una eina per promoure la tolerància i la no discriminació", ha afegit.

Quant a l'acord d'associació amb la UE, Vives ha declarat que aquest acord econòmic "és un instrument essencial per projectar el país cap al futur". Tanmateix, ha defensat que s'han de protegir les generacions futures i les empreses andorranes, ja que l'objectiu d'aquest acord és participar progressivament en un "mercat intern" de la UE. D'altra banda, en relació a la Cimera Iberoamericana, Vives ha manifestat que el Principat proposarà que el tema a tractar a la Cimera de Guatemala, que tindrà lloc el pròxim 16 de novembre, sigui la "innovació" i els objectius per a un desenvolupament sostenible. Per tant, suposarà "una gran oportunitat per donar-nos a conèixer en el continent iberoamericà" i permetrà "reforçar els llaços econòmics i culturals" amb aquestes regions.

L'esdeveniment també ha comptat amb la presència del cap de Govern, Toni Martí, que ha manifestat que "aquestes recepcions diplomàtiques són un moment molt important des del punt de vista polític". Gràcies a aquest fet, un dels dos caps d'Estat té l'oportunitat de "donar a conèixer la realitat andorrana". Martí ha defensat que en el discurs de Vives s'ha parlat de molts elements de futur que seran molt importants, com la cimera de la setmana vinent, que pot donar a Andorra la possibilitat de ser la seu de la Cimera Iberoamericana.

Polèmica sobre l'avortament

En referència a les paraules de Vives de fa uns dies, Martí no ha volgut fer declaracions i ha manifestat que aquestes paraules s'han de posar "en el context que els hi pertoca". Tot i això, s'ha mostrat orgullós sobre el gruix de reformes que ha liderat i que han fet que "avui en dia ens puguem presentar davant les nacions amb la cara ben alta i sense menysprear res del nostre passat", gràcies al respecte rebut per les reformes que s'han dut a terme, "per ser homologables des del punt de vista fiscal" i "per no aparèixer en cap llista de paradís fiscal". Per acabar amb la polèmica, Martí ha defensat que "és un tema de societat" que es troba en un "procés de reformes molt intens".

Etiquetes