Andorra es va oferir a acollir un assaig de fase quatre de la vacuna de la Covid-19

Andorra la VellaEl ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha fet una defensa de les vies "segures i reglades" que el Govern ha fet servir per abastir-se de vacunes durant la sessió de control al Consell General que s'ha celebrat aquest dijous. En la seva intervenció ha explicat que es va intentar que Andorra acollís un assaig de fase quatre de la vacuna de diferents farmacèutiques però que l'oferta es va declinar. Ha incidit en el fet que Israel "no va fer mai cap oferiment" per subministrar vacunes a Andorra tot i que el país ha rebut moltes ofertes, com per exemple una que va venir de la Xina per fer arribar al país un milió de vacunes. El ministre, però, ha incidit que sempre s'ha optat per les vies oficials ja que són les que donen les "garanties" de "seguretat i traçabilitat" dels vaccins.

D’aquesta manera, el ministre ha donat resposta a una bateria de preguntes que ha presentat la consellera socialdemòcrata Susanna Vela que volia saber, entre altres qüestions, si Andorra havia explorat altres vies per abastir-se de vacunes o els termes de l’acord signat amb França per facilitar l’arribada de vaccins al país a través del país veí del nord. “Hem trobat a faltar un pla ‘B’ per poder garantir una campanya continuada de vacunació”, li ha retret Vela al ministre que li ha respost que s’ha optat “per les vies més segures” tot i que s’han tingut diversos contactes. El ministre ha incidit en el fet que espera arribar a l’estiu amb el 60% de la població vacunada. Ha afegit que al mes d’abril França enviarà 3.000 dosis més d’AstraZeneca i entre els mesos d’abril i maig 24.000 de Moderna “sempre que” hi hagi la capacitat de la farmacèutica de produir el vaccí; i quant a Espanya, al mes d’abril n’enviarà 5.800 de Pfizer. Pel que fa a les que han d’arribar a través del projecte Covax, s’ha promès un enviament “abans de finals de març”.

Martínez Benazet també ha defensat l’estratègia d’Andorra d’optar per diverses vies de subministrament ja que serà efectiva en cas que a la tardor o l’hivern calgui una revacunació, ja que això garantirà que hi hagi abastiment sigui quin sigui el vaccí que s’hagi d’inocular.

El ministre ha incidit que el país ha defugit intermediaris i que no ha rebut cap oferiment directe de cap estat per fer el subministrament de vacunes. També ha destacat, a preguntes del conseller socialdemòcrata Jordi Font, que de les vacunes Pfizer es guarda la meitat de les partides que s’envien ja que l’administració de la segona dosi s’ha de fer al cap de dues o tres setmanes però que, en canvi, de la d’AstraZeneca no perquè el segon vaccí s’administra al cap de tres mesos i es compta amb tenir les dosis suficients en aquest termini, que fins i tot es podria allargar. I quant als problemes de trombosis reportats a països com Dinamarca i dels quals ha estat qüestionat pel president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, el ministre de Salut ha defensat que la vacuna AstraZeneca és segura i que cal saber del cert si aquestes morts són o no degudes a la vacuna. De fet, ha destacat que aquests problemes de salut són una de les principals causes de mort en persones de mitjana edat i que tampoc s’ha reportat que siguin superiors en persones vacunades que en la població en general.

Preguntes de Montaner sobre el Pas de la Casa

D’altra banda, cal destacar que la consellera no adscrita Carine Montaner ha explicat que la setmana passada es va reunir amb empresaris i veïns del Pas de la Casa per “recollir els seus neguits” i ha traslladat al Govern una bateria de preguntes sobre diferents qüestions que el cap de Govern, Xavier Espot, ha convidat que es facin per escrit “per poder abundar molt més” en les diferents qüestions, un suggeriment que Montaner ha recollit. En una primera intervenció, Espot ha remarcat que les qüestions plantejades per la consellera ja havien estat valorades pel Govern i algunes fins i tot estaven implementades i ha incidit en el fet que des de l’executiu es té “un contacte permanent” amb el teixit empresarial del Pas.

Quan en una segona intervenció Montaner ha destacat que “els polítics han de ser pragmàtics” i que el cap de Govern hauria pogut respondre “breument” a les preguntes formulades, Espot ha destacat, d’una banda, que no es va intentar negociar amb Grandvalira que estigués un telecabina obert perquè seria “contradictori” amb les mesures que s’han aplicat a les estacions d’esquí; que “ja es va explicar” que no es feia un ‘stop lab’ al Pas de la Casa ja que el d’Andorra la Vella estava “a disposició” tant dels visitants com dels residents del poble encampadà; que s’està fent una campanya “intensa” de comunicació a França i especialment a través de les xarxes socials i que es va avaluar la gratuïtat del túnel d’Envalira però que es va descartar pel cost que tindria pel Govern assumir els peatges.

També ha destacat que el Govern té un pla de dinamització per al Pas de la Casa que ja s'està implementant i que es reconsiderarà tenint en compte els efectes de la pandèmia i que si no es vacuna les persones que estan de cara al públic encara és perquè no formen part dels col·lectius fràgils i no estan en la llista prioritària. Així ha respost breument Espot a les diverses preguntes formulades per la consellera no adscrita.

Pic de Carroi

En la sessió de control des del Govern també s'ha respost a les preguntes del conseller general socialdemòcrata Roger Padreny sobre el giny del Carroi. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha destacat que el Govern no pot emetre una opinió sobre el giny sense l'estudi d'impacte ambiental i ha remarcat que el fan els tècnics amb "rigor i objectivitat". Padreny ha lamentat la manca de “proactivitat” de l’executiu davant un projecte com aquest “quan té al seu abast diferents mecanismes per actuar prèviament”. Calvó ha defensat que l’executiu sempre “actua en la fiscalització dels projectes” amb l’estudi d’impacte ambiental, i ha retret al conseller que des de la seva formació no s’hagués donat suport a la llei de protecció del medi natural. “Darrere del discurs global hi ha d’haver fets”, li ha dit la titular de Medi Ambient, a la qual cosa el conseller li ha respost preguntant si veritablement el Govern preveu aplicar aquesta llei. La ministra li ha manifestat que ara es treballa en el desplegament i també ha incidit que la ciutadania podrà dir-hi la seva sobre el projecte del Carroi en l’exposició pública que es faci del projecte.

D'altra banda, el conseller socialdemòcrata ha volgut incidir en l’enquesta ciutadana elaborada per a l’estratègia nacional del paisatge que mostra l’opinió desfavorable a construir ginys, a la qual cosa la ministra ha defensat que hi ha “molts exemples” d’espais protegits on hi ha ginys precisament perquè “són més respectuosos” amb el medi que altres vies de transport. I ha incidit en el fet que els comuns de la Massana i Andorra la Vella han mostrat la voluntat “d’incloure la dimensió mediambiental” des de l’inici del projecte. La titular de Medi Ambient també ha manifestat, a preguntes de Padreny, que el Govern treballarà en una llei d’impacte ambiental tal com es recull al full de ruta H23.