Les claus de la nova Llei de la Funció Pública

Han estat diferents els punts en què sindicats i el Govern no han arribat a una entesa. Els repassem així com les novetats d'aquest text legal

El projecte de llei de la Funció Pública aprovada per l’executiu a principis del mes de gener i que ha de ser entrada a tràmit parlamentari en les properes setmanes ha generat molt de debat arran de l’oposició frontal dels sindicats al text. De fet, han destacat en diferents ocasions que la seva voluntat seria que aquesta llei fos redactada des de zero i han fet arribar a l’executiu nombrosos punts de desacord sobre el text. Entre els principals aspectes de disconformitat dels representants sindicals hi ha que els triennis passin a quinquennis (complement que es paga cada tres o cinc anys) i que la jornada laboral es mantingui en 40 hores setmanals, quan ells demanaven una rebaixa fins a les 35. Davant de tot aquest debat al voltant de la llei, i que fins i tot provocarà una vaga general indefinida, hem volgut incidir en els principals punts que s’hi recullen i quin és el posicionament dels treballadors públics.

Objectius

Entre les principals fites de la llei hi ha la voluntat de fer sostenible l’administració pública, racionalitzant la despesa i optimitzant els recursos humans i la millora organitzativa. També es busca fomentar la professionalitat, la capacitació i l’eficiència del personal i la millora de la qualitat dels serveis. Quan es parla de sostenibilitat, tal com han manifestat en diferents ocasions des de l’executiu, no vol dir necessàriament que la llei vagi encaminada a reduir la despesa. De fet, es posa en relleu que la redistribució de la partida per a les retribucions dels funcionaris i treballadors públics pot suposar, fins i tot, un increment. De fet, es defensa que els treballadors tindran “millors condicions laborals i retributives” gràcies a la carrera horitzontal, la formació i la promoció professional.

Novetats

Així, una de les principals novetats de la llei, que suposa una revisió de la que hi havia en vigor des del 2000, és la implantació d’un model de carrera horitzontal per potenciar el desenvolupament professional de les persones i perquè els treballadors puguin tenir "expectatives de progressió", tal com ha defensat l’executiu. Altre aspecte novedós és la posada en marxa d’un sistema d’incentius que tindria com a objectiu recompensar el “talent, l’esforç i el compromís amb el treball”. Altra novetat és que s’introdueix la possibilitat d’una major mobilitat als funcionaris no només en el si de l’administració general sinó dels comuns i de l’administració de justícia. Altre aspecte és el foment de la formació continuada, ja que de fet s’inclou, per primer cop, un pla de formació.

Personal

Hi haurà la figura de funcionaris (cossos especials i llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici d’autoritat o la participació directa o indirecta en les prerrogatives de potestat pública de l’Estat). Treballador públic de caràcter indefinit, treballador públic interí, i personal de relació especial. Cal destacar que el Govern ha fet arribar aquesta darrera setmana als sindicats un document amb un seguit de propostes de millora de la llei i entre aquestes hi ha, precisament, una disposició per fer palès que els drets dels funcionaris i dels treballadors públics de caràcter indefinit són els mateixos, amb independència de la denominació.

Complements

La llei preveu diferents complements retributius com el de carrera, que és consolidable, i el de productivitat, que és biennal i no consolidable. Pel que fa al de reconeixement de la funció directiva que es cobra si s’ha ocupat el càrrec durant cinc anys o més, s’elimina, i només es percebrà un complement de responsabilitat mentre s’ocupa el càrrec. Pel que fa al complement d’antiguitat, passa de triennis a quinquennis. En aquest cas, el Govern ha proposat en el document abans esmentat que aquest nou règim no sigui d’aplicació fins que estiguin aprovats i entrin en vigor els reglaments que desenvolupin el complement de carrera i el de productivitat i que el règim de quinquennis no es comenci a aplicar fins que el treballador hagi completat i meritat el període de triennis que tingui en curs. A més, i respecte del redactat inicial de la llei, en el cas del complement de productivitat el Govern proposa incrementar els percentatges en casos determinats per garantir que el nou règim no suposi una pèrdua per al treballador. Així, ha posat sobre la taula que per als funcionaris o agents de l’administració de caràcter indefinit que estiguin en la classificació professional I a IV, o C2 en el cas d’ensenyament, aquest complement sigui del 50% en lloc del 25% i que aquest mateix percentatge del 50% sigui el que s’apliqui als treballadors que es trobin a la banda màxima retributiva del seu nivell de classificació professional o percebent un complement d’absorció, ja que no tindran possibilitat de progressar horitzontalment. També es proposa aplicar una mesura correctora als treballadors que hagin entrat a l’administració abans del 2014, i estiguin entre el 80% i el 100% de la banda retributiva, consistent en iniciar o prosseguir l’avaluació d’aquest personal abans que la resta.

Famílies professionals

Desapareixen, amb la nova llei, els grups funcionals A, B i C i les famílies professionals s’estructuren en comandaments, tècnics, administratius i manteniment, i serveis tècnics.

Carrera professional

Es fixa una carrera de fins a 40 anys al cos general, de manera que cada nivell professional tindrà diferents graus, i per ascendir de grau es tindrà en compte l'antiguitat, la formació i l'avaluació de l'acompliment. La mobilitat horitzontal, tal com s’ha esmentat, podrà ser entre administracions. Així, als edictes interns s’hi podran presentar els treballadors de qualsevol comú, de la justícia i de l'administració general. També es determina que aquesta mobilitat podrà ser voluntària o obligatòria, i en el cas en què el funcionari no doni la seva conformitat, els sindicats podran participar al comitè tècnic d'organització i gestió per garantir la transparència de la decisió.

Jornada i horari laboral

La jornada de treball podrà ser a temps complet o parcial i es posa en relleu que tant la jornada com l’horari (basat en les 40 hores setmanals) es determinaran reglamentàriament. Entre les propostes recents del Govern hi ha l’obligació que el reglament de jornada laboral prevegi mesures efectives de conciliació de la vida personal i laboral. Fonts consultades han destacat que el que es pretén és donar flexibilitat horària però mantenint els serveis de l’administració en l’horari actual. Per tant, hi podran haver torns de personal per cobrir aquest horari de funcionament de l’administració. Aquest sistema de flexibilitat horària suposaria canviar l’actual model en què durant setze setmanes a l’any els treballadors fan horari intensiu i fer extensiva aquesta flexibilització a tot l'any. D’altra banda, la llei fixa una reducció parcial de la jornada a partir dels 61 anys pels funcionaris i treballadors públics del cos general i a partir dels 56 pels funcionaris dels cossos especials amb 25 anys de servei, amb reducció proporcional de la retribució, per arribar a la fi de la carrera professional de forma gradual.

Reubicació

Un altre aspecte que recull la llei és la reubicació d’un treballador per tancament del servei, quan hi ha necessitats que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari o per raons mèdiques. En les darreres propostes que el Govern ha fet arribar als sindicats es posa sobre la taula que es pugui incrementar el percentatge de retribució garantida en la situació d’adaptació del lloc de treball per motius de salut al 80% en lloc del 75% que s’havia previst inicialment. Això s’aplicaria en cas d’accident o malaltia sobrevinguda, ja que en casos de malaltia o accident laboral es manté el 100%.

Jubilació

La llei estableix que la jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del cos general i del d’educació es declara d’ofici quan arriben als 65 anys, mentre que la dels membres dels cossos especials es regeix pel que marquen les respectives lleis. Els funcionaris van demanar que aquesta edat de jubilació es pugui allargar i, en aquest cas, el Govern ha posat en relleu que serà una qüestió que consultarà amb el grup parlamentari.

Reglaments

De la llei se’n deriven un seguit de reglaments que la desplegaran i que el Govern es compromet a tenir completats en sis mesos des de l’entrada en vigor del text. Així, hi haurà el reglament de carrera horitzontal, el d’avaluació de l’acompliment, el de mobilitat, el de jornada laboral i horari de treball i el del comitè tècnic d’organització i gestió. D’altra banda, es revisaran el reglament de sistemes de compensació, el de selecció, promoció i carrera professional, el de permisos retributius i el de formació del personal de l’administració general.

Principals reclamacions dels sindicats

Els sindicats han destacat en diferents ocasions que “aquesta no és la seva llei” i que, per tant, voldrien que la seva redacció es comencés de zero. Són molts els punts de desencontre entre les dues parts i més enllà de la qüestió de la jornada laboral de 35 hores o que es mantinguin els triennis o, en cas contrari, que s’incrementi l’import dels quinquennis, hi ha d’altres qüestions que han motivat l’oposició o la disconformitat dels representants dels treballadors. Així, i tal com s’ha esmentat, demanaven que s’allargués el termini per poder-se jubilar, que s’implementés una prima per l’exclusivitat que es determina a la llei, ja que no se’ls permetrà l’exercici d’altres activitats professionals diferents a les derivades de la seva condició de funcionari o treballador públic. Cal recordar que els tres representants sindicals de la comissió consultiva de la Funció Pública (Gabriel Ubach, cossos especials; Lara Vilamala, cos general, i David Garcia, educació) es van negar a firmar l'informe que donava el vistiplau al text de la reforma de la Llei de la Funció Pública. La ministra de Funció Pública i Reforma de L’administració, Eva Descarrega, va manifestar que la comissió era un òrgan consultiu i no negociador, la qual cosa va enfadar els sindicats, que han amenaçat d’anar a la justícia. En una assemblea, amb assistència d’unes 400 persones, els treballadors van acordar una vaga general indefinida i altres accions entre les quals demandar l’executiu i impulsar tres iniciatives legislatives populars (ILP) per demanar un avançament electoral, modificar la Llei electoral i tirar endavant una llei de responsabilitat política. Des d’aquest anunci, el debat s’ha centrat en la fixació dels serveis mínims (que s’acordaran en principi dilluns vinent) i en si els dies de vaga els funcionaris han de cobrar. Per a aquest darrer aspecte, el Govern ha encarregat un informe jurídic tot i que ha defensat que no es paguin. Els treballadors han alertat que, en cas que sigui així, emprendran accions legals.