Política 26/11/2016

Proporcionalitat a les llistes territorials i en l'elecció dels comuns, l'aposta del PS per reformar el règim electoral

La formació també vol permetre la doble nacionalitat i estudiarà la viabilitat d'implantar una renda bàsica universal

M.t.
4 min
El XIV Congrés del PS s'ha celebrat aquest dissabte / PS

Andorra la VellaEl Partit Socialdemòcrata ha celebrat aquest dijous el seu catorzè Congrés, on una cinquantena de militants han debatut "intensament" sobre les set ponències que s'havien presentat amb l'objectiu de "revisar punts importants del projecte de partit". Entre els punts destacats, s'ha encomanat al grup parlamentari que impulsi, durant aquesta legislatura, una modificació de la Llei electoral per tal que en les eleccions generals, s'elegeixin proporcionalment els consellers de la circumscripció, acabant així amb el fet que la llista més votada s'emporti els dos consellers de cada parròquia. I pel que fa a les eleccions comunals, l'objectiu és reduir a 10 el nombre de consellers, eliminar la figura del cònsol menor i que l'elecció sigui totalment proporcional. El desig final del PS, però, és aconseguir que a les eleccions nacionals hi hagi una circumscripció única nacional, una modificació que obligaria a reformar la Constitució i que es vol deixar per a més endavant.

També s'ha aprovat la ponència presentada pel president del partit, Vicenç Alay, que ha proposat modificar la Llei qualificada de la nacionalitat i la Constitució per tal de permetre als andorrans la doble nacionalitat. Els motius esgrimits tenen a veure amb la conjuntura actual que, segons Alay, planteja tres problemes: “la dificultat, si no la impossibilitat” dels nacionals andorrans de gaudir dels avantatges vinculats al fet de formar part geogràficament de la Unió Europea; les reticències de molts residents a perdre la seva nacionalitat d'origen, i la realitat “més o menys gran quantitativament” dels que d'amagat tenen dues nacionalitats. La ponència s'ha aprovat per majoria àmplia i es vol tirar endavant la iniciativa, sempre i quan es respecti el principi d'efectivitat, és a dir, que sempre hi hagi només una nacionalitat efectiva.

S'analitzarà la viabilitat d'una renda bàsica universal

Una de les propostes més innovadores ha estat la presentada per Carles Sánchez, que té per objectiu debatre la creació d'una renda bàsica universal que puguin percebre tots els andorrans i residents independentment dels seus ingressos i la seva posició en el mercat laboral. La finalitat d'aquest ingrés és, segons Sánchez, canviar la concepció sobre les fonts d'ingressos del treball i proporcionar una garantia de subsistència que evitaria el “xantatge de la misèria” o l'obligació d'acceptar qualsevol tipus de remuneració o condicions. La renda bàsica “substituiria tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l'Estat del Benestar on el que es remunera és l'existència”. Tot i que la ponència encomanava el partit a incloure la proposta en el programa electoral del 2019, finalment s'ha decidit ser "més prudents" i primer treballar en la seva viabilitat -si ho és econòmicament i com es pot adaptar al context andorrà- amb l'ajuda d'un assessorament extern.

Pel que fa a la proposta de Víctor Iriarte d'impulsar una llei d'incompatibilitats, finalment s'ha decidit impulsar, no una llei sinó una modificació reglamentària o un codi ètic de regulació de conflictes d'interessos i de règim d'incompatibilitats. Així, els supòsits que incloïa la ponència no s'han aprovat de facto, però sí que seran analitzats durant l'elaboració del projecte. Iriarte proposava garantir una dedicació absoluta i una retribució única, per la qual cosa demanava obligar els càrrecs electes a fer una declaració de béns i de totes les seves activitats professionals, i a no tenir més d'un 10% -individualment o amb familiars- del capital d'empreses que tinguin contractes amb l'administració pública, una prohibició que s'estendria durant els dos anys següents del seu cessament pel que fa a l'administració per a la qual haguessin estat elegits.

"Centralitzar i optimitzar" les polítiques públiques

També s'ha aprovat la ponència del conseller general Pere López, que encomana el PS a impulsar una reforma de les competències i transferències, i posteriorment a estudiar com han de ser les administracions comunals en un futur. López demana que s'ordenin les competències comunals per evitar les “disfuncions existents i el malbaratament de recursos”, i que s'analitzi una possible “centralització i optimització” de la gestió d'algunes polítiques públiques. A més, el conseller s'ha mostrat contrari a la creació de mancomunitats de serveis perquè “multiplicarà la despesa” i, pel que fa al paper dels comuns, considera que han de tenir una estructura més semblant a les administracions locals d'arreu, i que s'ha de posar damunt la taula la qüestió de la titularitat del terreny públic. Quant a les transferències, ha defensat un nou règim més equitatiu, que tingui en compte els serveis que presta cada Comú i el nombre de ciutadans que en son beneficiaris; i que la partida igual per a totes les parròquies sigui inferior al 50% actual de l'import total de la transferència.

Elecció dels candidats per primàries obertes a tothom

D'altra banda, el Congrés del PS també ha acordat treballar en la redacció d'una nova llei d'aigües per permetre una gestió més eficient i integral d'aquest bé i crear d'un organisme nacional de l'aigua. A més, s'han plantejat algunes modificacions dels estatuts del partit, per tal que, entre d'altres, es puguin fer eleccions primàries obertes a la ciutadania major de 16 anys per escollir els candidats a cap de Govern o a cònsol major del partit, sempre que hi hagi més d'un candidat.

stats