Andorra, a la cua d'Europa en despesa pública en educació

Andorra la VellaLa despesa pública en educació, sense tenir en compte les aportacions que fan Espanya i França, es va situar en 71,8 milions d’euros l'any passat, tal com informen des del departament d'Estadística del Govern. Aquest càlcul es fa tenint en compte la inversió feta per l’administració central, la Universitat d’Andorra, l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA). Aquest import representa el 16,3% del pressupost total del Govern (sense comptar actius ni passius financers), és dues dècimes inferior en relació a l’exercici 2018 i representa el 2,5% del producte interior brut (PIB). Un percentatge equiparable al de Catalunya i que queda força allunyat de la mitjana europea.

El principal augment de la despesa es concentra en l’àmbit de la segona ensenyança, amb una variació anual del 9% i la formació professional (amb un increment del 4,8%), mentre que l’ensenyament superior i la primera ensenyança són els dos únics nivells amb una disminució de l'1,3% i del 0,5%, respectivament, respecte a l’any anterior. Malgrat l'esforç amb l'FP, fonts relacionades amb el sector lamenten que la inversió que es destina a aquesta branca del sistema educatiu “és molt pobra”.

A Catalunya, el departament d’Educació compta amb 850 milions d’euros més que en el darrer pressupost, cosa que suposa un creixement del 18%. Aquest augment addicional anirà sobretot a l’escola inclusiva, a l’escola bressol i a eliminar barracons. I és que, malgrat les retallades que ha patit aquest àmbit des del 2010 per part de la Generalitat, la inversió en educació a Catalunya que estableix la llei es queda al voltant del 2,5%, com l'andorrana.

Si bé és cert que la idiosincràsia andorrana, amb tres sistemes educatius independents, perquè pengen cadascun de la partida pressupostària que hi destina el seu govern (espanyol, francès i andorrà), fa que la xifra del 2,5% no sigui definitiva. Si se sumen les injeccions dels executius a cadascun dels sistemes, aquest percentatge s'enfila fins al 3,7%, en relació a l'exercici passat. Una xifra, però, que continua estant a la cua d'Europa.

A Espanya, que també ha patit una reducció pressupostària els darrers anys, l'any passat la inversió va ser del 4,3% del PIB per a l'educació. Segons dades de l'exercici passat, la despesa pública per a l'àmbit de l'educació és menor a Irlanda, 3,3%; Bulgària, 3,4%; Romania, 3,7%; Eslovàquia i Itàlia, 3,8%. En el pol oposat, Dinamarca, 6,9%; Suècia, 6,6%; Bèlgica, 6,4% i Xipre, 6% són els països que més destinen a educació, encara que també superen el 5% Estònia, França, Letònia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Finlàndia.

I en què es nota aquesta manca d'inversió en educació si es compara amb altres estats europeus? Doncs fonts relacionades amb el sector asseguren que tot i que les instal·lacions escolars del país són bones, lamenten que fa anys que les ràtios d'alumnes per mestre són elevades, en alguns casos amb 25 estudiants per docent. També consideren que manca inversió en la Formació Professional i en les beques que es destinen a l'ensenyament superior. “Hi ha molts joves que estudien fora del país i això és car i no és apte per a totes les butxaques”, expliquen. I un darrer exemple: l'adquisició de tauletes electròniques per part de l'administració “no ha arribat a tots els alumnes que les necessitaven i moltes famílies no hi han pogut fer front, així com tampoc s'entén que hi hagi hagut professors que les hagin hagut de pagar. A Andalusia, la junta va comprar una tauleta per a tot l'alumnat”.