Els electors que no voten augmenten un 96,6% en sis anys
Segons Estadística, el percentatge de votants és lleugerament superior en el cas de les dones
Andorra la VellaEl departament d’Estadística ha publicat aquest dilluns per primera vegada l’estadística sobre la participació en les eleccions, amb la col·laboració dels serveis del cap de Govern, els comuns i entitats vinculades. Les xifres inclouen les principals dades de les cinc darreres eleccions celebrades al Principat, ja siguin generals (abril de 2009, abril de 2011 i març de 2015) com comunals (desembre de 2011 i desembre de 2015), acompanyades d’una caracterització global de la població electoral en aquest període.
La població electoral entre l’any 2009 i l’any 2015 va augmentar el +23,7% (4.811 persones), una variació superior a l’augment de la població amb nacionalitat andorrana en el mateix període, que va ser del +11,4% (3.665 persones). En valors absoluts, el nombre de persones que han participat en les cinc darreres eleccions s'ha matingut, però el volum dels no votants en la darrera elecció comunal (desembre de 2015) es va incrementar el +96,6% respecte a la convocatòria de l’any 2009 (generals).
Les parròquies amb menys abstenció van ser Canillo i Ordino, mentre que les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany van presentar un nivell d’abstenció superior.
La població electoral masculina supera a la població electoral femenina, però el percentatge de votants és lleugerament superior en el cas de les dones. Per segments d’edat, els abstencionistes es concentren en major mesura en els dos trams de menor edat (18-25 anys i 26-35 anys) i en el tram d’edat més avançada (més de 65 anys).
L’abstencionisme és més present en els electors nascuts a Andorra respecte als que han nascut fora d’Andorra. Per lloc de residència, s’observa que la població electoral que no viu a Andorra presenta un nivell més elevat d’abstenció.
Per últim, aproximadament dues terceres parts dels electors van votar presencialment, mentre que una tercera part va presentar el vot judicial i menys d’un 1% van votar per correu postal en el conjunt de les cinc darreres eleccions.
