La coneguda com a Regla d'or estableix diverses limitacions per a l'endeutament, la pressió fiscal i la despesa i a més atorga més funcions al Tribunal de Comptes. Pel que fa a la pressió fiscal, tot i que en un principi s'havia previst limitar-la a un percentatge del PIB, finalment només es posa un topall al que són els ingressos per impostos directes. Així, el conseller demòcrata Martí Salvans ha explicat que els ingressos per impostos directes no podran superar el 40% del total d'ingressos per impostos de l'Administració general, és a dir, de la suma dels impostos directes i els indirectes. En aquest càlcul, però, no es tenen en compte els impostos especials del tabac, l'alcohol i els carburants, ja que provenen principalment dels visitants i la seva variació pot fluctuar sense dependre del Govern andorrà.

El president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, ha explicat que amb l'entrada en vigor de l'IRPF ja es preveu que aquest percentatge se situï al 39%, i per tant, mentre els ingressos per impostos indirectes, és a dir, principalment per l'IGI es mantinguin, no es podran apujar els directes. En cas que els ingressos per IGI augmentessin, consideren que això indicaria un increment de l'economia del país i, per tant, es podria permetre un increment dels impostos directes.

Quant a l'endeutament global de l'Estat, finalment s'ha situat en un màxim del 55% del PIB, però a més, s'estableix que a partir del 50% s'han de reunir les diferents institucions per negociar la manera de no arribar al 55%.

A més d'això, cada part per la seva banda haurà de respectar el seu propi límit d'endeutament que per a l'Administració general s'ha fixat en el 40% del PIB. Per als comuns, en canvi, es manté la limitació actual, que permet un endeutament de fins al 200% de la mitjana dels ingressos dels darrers tres anys. Per a la resta d'entitats hi haurà un topall del 50% dels sens fons propis consolidats.

L'endeutament, però, no serà l'únic que es limitarà amb la llei, també es fixa un màxim de despesa permesa, que es calcularà en funció de l'evolució de l'economia en els darrers tres anys més un 1% del PIB. La voluntat, segons ha explicat el president suplent demòcrata, Daniel Armengol, és que en les èpoques de davallada econòmica es pugui gastar una mica més, i en les èpoques de més creixement s'hagi de gastar menys per poder reservar una part.

De fet, es contempla que el Govern haurà de crear un fons de reserva per a ocasions econòmiques excepcionals en què tant l'Administració general com els comuns hi hauran d'aportar un 0,1%. A més, quan es tanqui l'exercici amb superàvit, s'haurà de destinar obligatòriament a reduir deute.

Els consellers demòcrates han alertat que en l'anàlisi de l'economia dels darrers catorze anys es pot veure com les limitacions que estableix la nova llei no s'haurien respectat en els anys anteriors. De fet, l'endeutament real duplicaria el permès, i la despesa real també superaria gairebé tots els anys la permesa.

Per garantir el compliment d'aquesta llei, el text es basa principalment en la prevenció però també estableix un règim sancionador. Els diferents organismes hauran de presentar un pressupost a quatre anys vista que compleixi amb totes les limitacions de la llei, i a més de ser revisat pels interventors, haurà de ser aprovat pel Tribunal de Comptes. Tot i que els pressupostos anuals es continuaran presentant com fins ara, s'hauran d'ajustar al marc pressupostari aprovat per al mandat.

En els casos que no es compleixi amb la llei, el text preveu un règim sancionador que afectarà als responsables dels comptes, ja siguin els mateixos interventors o els responsables polítics, en funció de qui hagi comès la falta, i que preveu sancions per faltes greus i molt greus. Hi haurà sancions econòmiques, d'entre 1.000 i 5.000 euros per a les faltes greus i entre 5.000 i 50.000 per a les molt greus, però a més es preveuen destitucions i prohibicions d'ocupar càrrecs públics als responsables.

Daniel Armengol ha explicat que abans de presentar la proposició de llei s'ha comentat amb el Govern i els cònsols i s'hi han afegit algunes de les seves aportacions. Així, considera que "poden estar satisfets" de com ha quedat el text final, i ha aprofitat per demanar que el Govern emeti el seu criteri abans que acabi el mes de juny perquè la llei es pugui votar a la sessió del 24 de juliol.