La impotència d'Andorra amb les vacunes

Els països del voltant ja fa més de dues setmanes que han iniciat la campanya mentre les autoritats del Principat es veuen superades per sortir de l'atzucac

La imatge, a través de les respostes vagues, imprecises i sense determinació, donada aquest dimecres pels ministres Jover i Martínez Benazet és la de la impotència que suscita veure com els països del voltant, amb qui has negociat a l'avançada per assegurar-te que no et quedes enrere en la carrera de la vacunació, ja fa més de dues setmanes que han començat la campanya mentre tu no pots fer gaire més que mirar-t'ho i esperar. “No puc dir cap data d'arribada”. “Només podem insistir com ho hem fet fins ara”. “La farmacèutica, d'inici, no ens havia informat”. “El contacte amb les farmacèutiques és difícil”. Aquests són els arguments del Govern per justificar el retard en l'administració dels vaccins. Una frustració que es podria estendre als mitjans de comunicació que, tot i la insistència amb les preguntes, som incapaços de difondre els motius pels quals les vacunes de la nord-americana Pfizer, les primeres que s'han d'administrar al país, fa dies que resten en una cambra frigorífica a Madrid. Només ha transcendit que la central de la farmacèutica ha posat “traves administratives”.

Així, un “problema administratiu” no previst per cap de les parts implicades impedeix que els remeis arribin i que es comenci a aturar el més aviat possible el mal perpetrat pel SARS-CoV-2 a les residències i els centres mèdics. I mentrestant, les autoritats situen el risc al llindar del nivell 4, el pitjor previst en aquesta epidèmia. Resultarà que en el polèmic binomi, economia-salut, de presa de decisions amb què han hagut de dirimir les autoritats de cada país aquests mesos, i que Andorra ha hagut de prioritzar, per geoestratègia i per no fer enfadar els francesos, la salut en detriment de l'economia, acabarà donant un cop de mà a la situació actual perquè la pressió sanitària no es dispari i no tensi encara més l'espera de les vacunes. Dit d'una altra manera, si França hagués permès l'obertura de les estacions d'esquí i Catalunya la mobilitat, avui els ànims estarien molt més caldejats.

Lluny en el temps queden les imatges de les primers persones vacunades a diversos països i que van ocupar les portades dels diaris a final de desembre. El Vaticà serà el primer estat en vacunar tota la població. Ceuta i Melilla, amb poblacions semblants a la del Principat, ja tenen més de la meitat de la seva ciutadania vacunada de la primera dosi. A Catalunya ja han rebut el primer vaccí de Pfizer 92.000 persones, aquest dilluns se'n van administrar més de 15.000 i aquest dimarts han rebut la primera remesa d'una altra farmacèutica, les de Moderna, que multiplicarà el ritme de vacunacions. A la majoria de països europeus, durant els primers dies de febrer, ja hi haurà ciutadans completament vacunats.

I Andorra veu amb impotència, en una situació similar a la viscuda a l'inici de desembre amb la no obertura de les pistes d'esquí i a mitjan del mes passat amb la mobilitat amb l'Alt Urgell, com les seves decisions depenen de tercers. I amb l'interrogant de què hauria passat, si la situació d'atzucac actual hauria estat la mateixa, si estigués en vigor l'acord d'associació amb la Unió Europea. En qualsevol cas, estaria bé que alhora de negociar l'acord es prevegi aquest greuge perquè no es repeteixi una situació com l'actual.

Amb tot, i malgrat tot, la mateixa classe dirigent andorrana entén que la demora serà “d'uns dies” i que en principi no ha d'afectar l'objectiu que es fixa el Govern de tenir vacunada el 60% de la ciutadania abans de l'estiu.