El projecte de llei del joc preveu 300.000 euros per a la creació del Consell Regulador

Andorra la VellaL'organisme encarregat del control dels jocs d'atzar serà el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), que segons estableix el projecte de llei, disposa d'un termini de tres mesos des de l'aprovació del text per a la seva creació. Així, tot i que es preveu que en un termini mitjà de temps es pugui autofinançar, per als primers exercicis s'hi destinen partides pressupostàries.

De fet, tal com s'especifica en la memòria justificativa del projecte de llei, a la qual ha tingut accés l'ANA, durant els dos primers anys, ''el CRAJ estarà lligat en gran mesura o totalment, a subvencions consignades als pressupostos de l'Estat''. Serà a partir del tercer any, i en funció de l'acceptació que tingui el joc al país quan es preveu que pugui autofinançar-se i que fins i tot tingui excedents, que es revertiran a les arques de l'Estat.

300.000 euros per al primer any

Per al primer any, el pressupost de l'Estat haurà de preveure una partida de 300.000 euros per a la creació del CRAJ. Aquests corresponen principalment als salaris del personal que haurà de conformar l'ens, que seran quatre persones: un director general, dos tècnics qualificats i un administratiu, a més del secretari general del CRAJ. Per a aquesta partida es destinaran 175.000 euros. La resta, seran 20.000 euros per a lloguers, 40.000 euros per a instal·lacions i equipament, 15.000 euros per a consums i altres despeses, i 50.000 euros per a assessoraments externs. El segon any la partida es reduirà a 265.000 euros.

Quant als ingressos, en canvi, les quantitats seran molt inferiors durant els primers dos anys en relació a les despeses. Per finançar el CRAJ, a banda de les subvencions dels dos primers anys, s'han fixat les taxes de les llicències dels operadors dels jocs d'atzar, però durant el primer any s'espera que es recaptin per aquesta via un total de 83.000 euros, i el segon any un total de 52.000 euros.

La instal·lació del casino no es preveu fins d'aquí a tres anys

El fet que els primers anys els ingressos siguin inferiors als que s'esperen en un futur ve donat perquè no es contemplen llicències per a les primeres categories de joc, que són les que han de fer front a llicències de cost més elevat. La memòria de la llei ja preveu que el futur casino no podrà estar obert en els dos primers anys de la llei, i a més les sales de bingo tampoc hauran de pagar cap llicència perquè encara estaran vigents les que ja tenen en l'actualitat. De fet, les llicències que es preveu atorgar durant els primers dos anys correspondrien principalment a la comercialització de loteries i sortejos, així com als permisos d'activitats professionals del sector.

La memòria econòmica del projecte de llei de regulació dels jocs d'atzar no fa previsions d'ingressos per impostos ni de repercussió econòmica o social en l'entorn perquè segons s'argumenta, aquesta va molt lligada a l'evolució de l'economia dels països veïns i per tant es fa difícil preveure el que es pugui ingressar. Sí que apunta, però, que en els llocs on s'han obert casinos i on s'ha regulat l'activitat del joc s'ha detectat un estímul del creixement econòmic i també que la taxa d'ocupació hotelera ha augmentat significativament.

El que sí que es determina és que l'obertura del casino comportaria un mínim de dos milions d'euros, ja que és l'impost que s'ha establert, i que es considera força competitiu amb l'entorn. Per a l'obertura d'aquest, però, caldrà esperar l'aprovació de la llei, la creació del CRAJ, la publicació del plec de bases, que s'hi interessin els possibles operadors, que s'atorgui la llicència i que es construeixi, i per això es descarta que sigui durant els primers dos anys.