Les set claus de la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris

Andorra la VellaEl projecte de llei de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública, que s'aprova aquest dijous, ha estat una de les lleis més polèmiques i debatudes de les presentades aquesta legislatura. L'objectiu del text és reduir l'aportació que feia fins ara el Govern per tal que els funcionaris, en el moment de jubilar-se, gaudissin d'un complement a la pensió de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Per aquest motiu, la mesura ha estat fortament criticada pels sindicats de la funció pública que, a més, han aconseguit dur a terme les primeres vagues de funcionaris de la història d'Andorra. La llei crea el pla de pensions de la funció pública amb les aportacions, un fons que fins ara mai s'havia aprovisionat.

El Govern, per la seva banda, argumenta que el sistema de jubilacions dels treballadors públics, tal com ha estat concebut fins ara, és insostenible, i que l'envelliment de la població fa, a més, que la situació pressupostària vagi a pitjor. Així, l'Executiu ha tirat endavant la reforma tot i ser conscient que és una mesura impopular i que pot tenir un cost electoral –precisament una de les crítiques que se'ls fa és que no portessin una reforma d'aquesta importància en el seu programa electoral– però assegura que el nou model continuarà sent més favorable que el que tenen els treballadors del sector privat.

Aquestes són les set claus de la llei que s'aprova aquest dijous:

Es crea un fons de pensions

La nova regulació preveu la creació d'un pla de pensions per tal de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions dels funcionaris i treballadors públics. Fins ara, el treballador públic jubilat rebia la pensió de jubilació de la CASS més un complement de jubilació aportat pel Govern. Ara, continuaran rebent uns complements, però seran cofinançats pel mateix treballador i pel Govern a parts iguals, que aniran cotitzant al fons de pensions, del qual s'espera treure una rendibilitat col·locant els seus actius en inversions estratègiques. El Govern convocarà un concurs públic per triar-ne l'entitat gestora, que ha de ser "preferentment" andorrana.

Aportacions compartides

Mes a mes l'Executiu aportarà exactament la mateixa quantitat que hi destini el treballador, fins a un màxim del 3% del seu salari. L'aportació per part del treballador serà voluntària, de manera que si no vol aportar res, el Govern tampoc no hi aportarà res. Així, el treballador percebria com a única pensió, un cop jubilat, el que li aporti la CASS –el 50% del seu darrer sou. També es preveuen aportacions extraordinàries, que es poden fer en qualsevol moment per la quantitat que es vulgui.

Càlcul de la pensió

Fins ara, la prestació que rebia el funcionari jubilat que hagués cotitzat el mínim d'anys requerits (entre 25 i 30 segons el cos de l'Administració on treballés) era d'un 70% del seu últim sou com a treballador a l'Administració. Aquest nou pla de jubilacions complementarà la pensió de la CASS fins a arribar, com a màxim, al 60% del darrer salari del treballador, i permetrà al Govern rebaixar els compromisos contrets dels 1.700 milions –una estimació feta per al pitjor dels casos possibles– fins als 280 milions d'euros. En el cas dels funcionaris ja jubilats o prejubilats conservaran les condicions del sistema antic. També es podran beneficiar de part del sistema antic aquells funcionaris que en el moment d'aprovació de la llei portin almenys quinze anys treballant. En aquest darrer cas, però, s'aplicarà un sistema híbrid entre el nou fons de pensions i la modalitat vigent fins ara. La resta s'hauran d'acollir al nou sistema.

Sistema de cobrament

Un cop el treballador es jubili, podrà accedir als diners acumulats en aquest pla de quatre formes diferents: a través d'una renda vitalícia pura, d'una renda vitalícia amb un nombre d'anys de cobrament garantit, d'una renda certa o bé d'una sola vegada, a través d'una imposició de capital únic. El Govern també ha establert un mecanisme en cas que el treballador vulgui rescatar els diners del pla abans de jubilar-se. L'aportació feta per ell la podrà recuperar en tot moment, mentre que els diners aportats pel Govern només es podran rescatar al 100% al cap de vint anys. Fins als deu anys no podrà recuperar res, i entre els deu i els vint, el percentatge recuperable anirà augmentant progressivament. D'altra banda, en cas de mort o invalidesa, els hereus o el mateix treballador, en el segon supòsit, percebran el total aportat al fons.

Pel que fa als beneficiaris d'aquest nou pla, a banda dels funcionaris i dels nous agents de l'administració de caràcter indefinit, també podran acollir-s'hi els treballadors públics d'altres institucions finançades totalment pel Govern, com ara les escoles congregacionals, l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, la Universitat d'Andorra o l'Institut d'Estudis Andorrans

Prejubilacions

Amb aquesta modificació també s'eliminen les prejubilacions, que fins ara eren assumides en la seva totalitat pel Govern. Seran a temps d'acollir-s'hi aquelles persones que estan en edat de fer-ho però que encara no ho han fet, i aquelles que estan a cinc anys o menys d'arribar a l'edat de prejubilació –60 en el cas dels treballadors del cos general i 55 en el dels treballadors dels cossos especials. Aquells treballadors que ja estiguin prejubilats, en tot cas, no es veuran afectats.

Especificitats per als cossos especials

Els cossos especials podran jubilar-se als 60 anys, per la qual cosa el Govern es farà càrrec de les seves pensions fins als 65 anys. A més, els funcionaris del Cos Especial de Policia que hagin ingressat en el cos abans de l'1 de juliol del 2004 mantindran els drets adquirits: les seves aportacions al sistema anteriorment vigent mitjançant retencions sobre el seu salari quedaran materialitzades en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública a càrrec del Govern.

Nova figura de l'agent de l'administració i restricció de la figura de funcionari

El text també introdueix la figura de l'agent de l'administració de caràcter indefinit per a noves contractacions, i reserva la consideració de funcionari als membres dels cossos especials i a treballadors que realitzen tasques sensibles, com ara interventors o inspectors. Tot i així, tots els treballadors que fins a la data d'aprovació de la llei tinguin la consideració de funcionari, la mantindran. El Govern justifica aquesta mesura per tornar a obrir la contractació pública sense haver d'augmentar la plantilla de funcionaris.