La resolució de problemes i els idiomes, assignatures pendents en l'ensenyament postobligatori

Andorra la VellaEls alumnes d'ensenyament superior del sistema educatiu andorrà acabats de titular valoren els idiomes, la capacitat de resoldre conflictes i la presa de decisions com a punts a millorar en els seus corresponents plans d'estudis. En canvi, els estudiants de formació professional creuen que hi ha hagut una sobreformació en àmbits com la formació teoricopràctica o la comunicació escrita, mentre que, en incorporar-se al mercat laboral, han trobat a faltar més coneixements en resolució de problemes o en lideratge. Són les dades que es desprenen del segon estudi d'inserció laboral de les persones titulades a Andorra, presentat aquest dijous i dut a terme pel Govern d'Andorra i l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Andorrans, el Lycée Comte de Foix, la Universitat d'Andorra i la Universitat Oberta La Salle.

L'informe, que busca conèixer la capacitat i rapidesa d'inserció dels alumnes al mercat laboral, només té en compte les dades de les persones que han continuat els seus estudis al Principat a causa de la dificultat de saber el percentatge d'alumnes que migren per continuar estudiant en branques que no s'ofereixen a centres andorrans. "Quan no tenen cap necessitat –siguin beques d'estudi o forfets d'esquí– ens costa tenir informació de si segueixen estudiant o no", ha explicat la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. Segons les dades, el 90,3% de titulats en estudis superiors es trobaven treballant en el moment de l'enquesta. Xifra més baixa en el cas de la formació professional, amb un 43,7% d'ocupats i un 52% de titulats inactius que possiblement han decidit continuar els estudis.

De les persones amb contracte laboral, la majoria indefinit i a temps complet, al 46,8% dels universitaris se'ls hi va requerir una titulació específica d'ensenyament superior i al 24,2% només ser titulat. En l'àmbit de la formació professional, el 28,6% van necessitar una titulació específica d'FP, mentre que al 66,1% no van necessitar-ne cap. I és que la metodologia emprada no permet saber "per què tenen una feina no relacionada amb el que han estudiat", ha explicat la directora de l'AQUA, Marta Fonolleda. "Una casuística podria ser que un recent titulat estigui fent una feina de cap de setmana que ja li va bé perquè continua estudiant", ha afegit.

Les persones titulades amb feina valoren amb un notable la seva satisfacció a la feina, destacant aspectes com el nivell de retribució, les perspectives de millora i promoció o el contingut de la feina. La puntuació és sensiblement inferior en el cas de la formació professional, tot i que cap barem és inferior als sis punts en una escala de l'u al deu. Ells han valorat negativament la utilitat dels coneixements de la titulació, l'ampliació de la formació dins l'empresa o el nivell de retribució, valorant positivament el contingut de la feina o les perspectives de millora. Tots ells van trobar feina abans d'acabar la carrera o en els tres mesos posteriors.