La vaga de zel es considera un "abús" en el projecte de llei presentat pel Govern

Andorra la VellaEl Govern ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei qualificada reguladora de les mesures de conflicte col·lectiu. Amb aquest text preveu regular diferents aspectes, el més destacat del qual és el dret de vaga.

Entre d'altres qüestions, la normativa preveu que la vaga s'hagi de comunicar a l'empresari amb una antelació mínima de 48 hores, i notificar-ho al Departament de Treball amb una antelació mínima de set dies laborables o de deu dies si afecta empreses del sector públic o que realitzen un servei públic. A banda, es prohibeix explícitament l'ocupació del centre de treball així com el fet que s'impedeixi o dificulti l'accés a la feina dels treballadors que no hi participin.

Pel que fa a la possibilitat de convocar una vaga, hi estaran legitimats els treballadors i representant dels treballadors en l'àmbit de l'empresa, així com les organitzacions sindicals més representatives, si afecta els àmbits sectorials o intersectorials. El projecte de llei també preveu que l'exercici de vaga comporti la suspensió de la prestació de treball i del pagament del salari, així com de les obligacions de cotització de la CASS.

Serveis mínims

Pel que fa als serveis mínims, aquests els haurà d'establir l'empresari, ja que "és el sistema més àgil i el que més s'empra als països del nostre entorn", segons el ministre d'Interior i Justícia, Xavier Espot. El ministre ha recordat que "qui té la potestat de disciplinar el funcionament d'una empresa és l'empresari", de manera que també serà ell qui determini aquest aspecte.

Tot i això, ha deixat clar que els treballadors podran recórrer aquests serveis mínims en cas que els considerin abusius i, en un termini "brevíssim" de temps, el Govern resoldrà el conflicte. En cas que la vaga afecti empreses públiques o empreses privades que desenvolupin un servei públic o béns de primera necessitat, el Govern podrà adoptar un acord motivat per garantir el funcionament dels serveis essencials.

Vaga de zel com a abús

D'altra banda, la normativa també considera que les vagues de zel o les rotatòries són un "abús" del dret de vaga. D'aquesta manera, tot i que el Govern no les prohibirà, sí que oferirà a l'empresari la possibilitat de denunciar-les. En aquest cas, el treballador haurà de demostrar que no ha fet una vaga de zel i que, per tant, no ha comès una il·legalitat. Espot, de fet, ha apuntat que els treballadors podran esgrimir que en cap cas han fet una vaga de zel sinó que han estat "molt diligents" a l'hora de fer la feina.

El projecte de llei també prohibeix les vagues que tinguin una motivació estrictament política, així com les de solidaritat, ja que totes les vagues s'han de cenyir a una reivindicació concreta en l'àmbit laboral.

Conflicte col·lectiu

A banda de regular el dret de vaga, la proposició de llei també estableix els mecanismes per resoldre conflictes entre empresaris i treballadors. El procediment de l'anomenat conflicte col·lectiu, que pot ser instat tant pels representants dels empresaris com dels treballadors, preveu la intermediació del Departament de Treball, que convocarà a les dues parts a un acte de conciliació.

Els acords tindran un valor idèntic als del conveni col·lectiu i s'adoptaran per majoria simple. En cas de bloqueig, les parts se sotmetran a una solució que acabarà amb un 'laude' de compliment obligatori, dictat per l'àrbitre que hagin designat conjuntament les dues parts o bé el ministeri competent en matèria de treball.

Regulació del tancament patronal

El tercer aspecte regulat és el tancament patronal, una mesura de caràcter "excepcional" pensada per a casos de conflicte. Es podrà exercir si hi ha perill per a les persones, ocupació il·legal del centre de treball o si no es poden complir els serveis mínims. La llei no permet exercir-lo per impedir o limitar una vaga que s'està exercint o està anunciada o bé per sancionar una vaga ja realitzada. Aquest tancament empresarial s'haurà de comunicar amb una antelació mínima de dos dies.

Voluntat d'aprovar el text aquesta legislatura

El text ja ha estat enviat als presidents dels grups parlamentaris i serà presentat en breu a la Comissió Consultiva de la Funció Pública, per tal que, en un període curt de temps, pugui aportar-hi el seu punt de vista. Espot s'ha mostrat esperançat que, tot i les dificultats de calendari, es pugui aprovar encara aquesta legislatura.

Per la seva banda, el ministre portaveu, Jordi Cinca ha considerat que si aquesta llei estigués ja en vigor "no hagués afectat en res" a la vaga convocada aquest dijous pel sindicat de duaners.

Pel que fa a la concentració de protesta prevista per aquest dijous davant del Consell General abans que s'aprovi la llei que ha de regular la modificació dels complements de les pensions dels funcionaris, Cinca ha augurat que "no ens aplaudiran", però ha deixat clar que tothom té dret a "expressar el seu rebuig", sempre que sigui des de "la lògica i la correcció".