AMB ÈMFASI

Silvio D’Arzo (1920-1952)

L’hivern són sis mesos de fer-se fosc a les cinc de l'horabaixa, les pluges poden durar un mes sense interrupció i a la tardor els vells es moren un darrere l’altre a un ritme esgotador. En aquestes condicions varen transcórrer trenta anys de la vida d’un capellà que va arribar amb bons propòsits, que va arribar amb ganes de fer un bon servei, però va quedar absorbit per la quotidianitat.

Hi ha el bon temps, les festes, les representacions teatrals, les processons, les visites als santuaris, les ofrenes… El ritual és sempre buit; les paraules, una cantarella que no traspassa la pell amb la qual topa per sortir rebotada sense causar efecte, només queden a la memòria per tornar a ser entonades l’any següent.

I en tot moment la crueltat, de la convivència buida i embrutida, deshumanitzada, maldat com un costum “inofensiu” que es transmet com un valor cultural.

Zelinda fa un bon ús del llenguatge, va aprendre a escriure, viu en soledat i els seus silencis són eloqüents. Ella no ha perdut el do que la du a reflexionar, s’adreça al mossèn, el suposa una excepció i vol aclarir un dubte; no pot ser, aquest home ha perdut la capacitat de respondre, ella li parla des del més profund, des de l’autenticitat, i ell només troba paraules que de tant haver estat utilitzades de manera banal han perdut el seu significat; no té resposta, només una cantarella buida.

Som davant una gran obra, un nom que segurament no coneixíem, tampoc al seu país és reconegut com l’autor importantíssim que acabam de descobrir. Crec que es pot afirmar que ens han posat a les mans un text fonamental a la nostra vida. Torn al que acab d’escriure i no consider haver-ne fet una apreciació desmesurada. Molts cops haurem de recórrer a Silvio D’Arzo perquè ens recordi la diferència entre parlar o emetre sons. Hem de reconèixer que estam més envoltats de sons inconnexos que de paraules per entendre'ns.

Un agraïment molt sincer al traductor i autor del postfaci. S’hi ha implicat i ens ha ajudat a aprofundir-hi. Les seves paraules també mereixen relectures, una traducció que està a l’altura. Un text que recomanam donant a la nostra acció tota la transcendència de la qual som capaços.

FITXA DEL LLIBRE

'Casa ajena'

Silvio D’Arzo

Traducció i postfaci de J. A. González Sainz

128 pàgines

12 €