No és cap secret que nombrosos dirigents polítics de tot el món tenen o han tingut el seu vident de capçalera. Històricament. Des dels inicis de la humanitat, en forma d'astròleg, mag, bruixot i altres varietats d'experts en xiuxiuejar a l'orella. Des de reis fins a emperadors, passant per dictadors i presidents democràtics. Fins i tot un excopríncep, François Mitterrand, es diu que consultava la presa de decisions a una vident. La llista de polítics que cerquen resposta en el fum crec que seria llarga.

Possiblement sigui una pràctica més habitual del que ens pensem. La meva feina m'ha permès conèixer algun d'aquests líders que, efectivament, consulten decisions amb mitjancers del més enllà. I què voleu que us digui, em genera certa inquietud. Confiar el futur d'un país, una ciutat o una societat a una carta astral, personalment, em preocupa. Bàsicament perquè aquests experts d'endevinar el futur amb un joc de cartes, una bola de vidre o altres tècniques més o menys místiques solen mesurar molt bé les paraules per dir allò que el client vol escoltar. Un principi bàsic de la comunicació que els gurus coneixen i que els acostuma a donar resultat.

Tot plegat vindria a ser una agosarada variant d'ofici del que els anglosaxons en diuen yes-men, aquells personatges que diuen que sí a tot sense aportar res ni fer veure a l'interlocutor que s'equivoca. Senzillament, ensabonen.

Sigui quin sigui el perfil del venedor de fum, el de guru, el de vident o el d'ensabonador professional, recomano que les respostes i les solucions se cerquin en els experts de cada matèria. Que d'entrenador de futbol en sabem tots fins que ens posen a dirigir un equip.

Deia una cèlebre tarotista catalana, la Mariló Casals –va saltar a la fama en el programa "Sense títol" de Buenafuente– que ser supersticiós dóna mala sort. Per si de cas, tocarem fusta i creuarem els dits perquè els nostres dirigents acudeixin a l'especialista si el que volem són solucions als problemes del país, per més que ens desagradin les seves recomanacions.