Audiència

Tenen l'aparell de tot un estat en contra, han estat assenyalats per uns mitjans de comunicació i una opinió pública que es recreen en l'estirabot i en la caricatura fàcil

El Jordi i l'Anna són amics meus. Des de fa molts anys. És una amistat d'aquelles típiques muntanyenques. És a dir: poc invasiva, bonhomiosa, sincera i cordial. Hem fet teatre plegats, vaig anar de convidat al seu casament, hem estat veïns. Quan la Grappa va cadellar es van quedar sense dubtar una preciosa femelleta, la Murga, cosa que ens fa com parents. Què més dir: podria omplir aquest espai amb una relació llarguíssima de moments compartits, de complicitats, de confidències.

Ara estan passant uns moments difícils a l'Audiència Provincial de Lleida. Tenen l'aparell de tot un estat en contra, han estat assenyalats per uns mitjans de comunicació i una opinió pública que es recreen en l'estirabot i en la caricatura fàcil. Han pogut comprovar en primera persona la cara ferotge de l'acarnissament, la hipocresia i el discurs interessat.

Voldria que tot fos un simple malson, un parèntesi. Estic segur que si a mi em passés el mateix els tindria també al meu costat. Voldria que divendres, quan el judici quedi vist per a sentència, s'acabi d'una vegada aquesta funesta girada que fa massa temps que dura. Que estiguin segurs que, ben aviat, recordarem aquest mal tràngol amb una distància terapèutica i un vernís de bon humor, davant d'una cervesa. Voldria també recordar-los –tot i que em consta que no cal, perquè ho saben perfectament– que hi ha molta gent que se'ls aprecia, que som els seus amics, que volem continuar i continuarem practicant amb el Jordi i l'Anna aquesta amistat típica muntanyenca, que és poc invasiva, bonhomiosa, sincera i cordial. Ànims, nois, que això s'acabarà de seguida.