En Betim

No sé si en Betim Budzaku va aterrar al país suficientment conscient de què s'hi trobaria. No vull dir en el terreny turístic i la seva promoció, que haig de creure que sí, que abans d'acceptar el càrrec ja tenia inspeccionada la situació per veure quin treball de camp i quines actuacions caldria dur a terme per reflotar les malmeses estadístiques. Em refereixo de si era prou conscient amb la gent que s'hi trobaria, és a dir, amb nosaltres, amb tots i cadascun dels ciutadans del país. Algú l'hauria d'haver avisat -si és que no ho van fer ja- de com podem arribar a ser de reconsagrats i de com exigim resultats en només fer petar els dits... una colla de descreguts, vaja.

En Betim, que fa tot l'efecte de ser una persona intel·ligent i tenaç, no ho té fàcil, obligat a justificar el sou a cada passa que fa, a cada decisió que pren. Això sí amb una capacitat de resistència a prova de bomba, que tot sigui dit de passada no li explosiona gràcies a la confiança política que hi té dipositada aquest Govern i el ministre del ram en concret, i amb la qual ha anat superant -amb més o menys èxit- els diferents reptes que s'ha posat al davant.

Uns reptes agosarats i que, segurament, tenen en el Cirque du Soleil la seva màxima expressió. L'any passat va anar bé. Va trencar esquemes, reconeguem-ho: acostumats al turisme d'estiu basat únicament i exclusivament en les compres, un espectacle de les característiques de Scalada va trencar tots els motlles, va innovar i enlluernar. El repte, ara, és la consolidació del Cirque a Andorra i aquest any -com si la vida fos una ironia- a en Betim li han posat més difícil: Portaventura -allí on ell en va ser director comercial i de màrqueting- també s'ha fet amb els serveis de la companyia canadenca durant l'estiu.

Però la més recent aposta ha estat la de l'Andorra Red Music, amb un sentiment agredolç: un bon cartell, molt atractiu... però possiblement unes perspectives massa elevades, un llistó massa alt per un país sense tradició en l'organització de concerts d'aquestes característiques. I certament tots els espectacles similars que volen acabar sent referents en el panorama mundial requereixen de segones oportunitats on s'ha de polir tot allò que no s'ha fet bé en la primera edició. Però això no ha d'amagar que no s'han cobert les expectatives. Ara bé, sempre queda el recurs de culpar els mitjans de comunicació -que resulta que també són reconsagrats i descreguts- i que amb les ganes de voler fer tan bé la seva feina van anar informant puntualment de com estava funcionant la promoció i la venda d'entrades.

Això sí, memorable l'ambient al Centre Històric d'Andorra la Vella les hores prèvies als concerts amb el Jambo Street Music on els grups del país omplien les cantonades i delectaven els vianants amb la seva música al carrer.