CASS estèril

Ni fred ni calor. Així és com s'han percebut de forma majoritària, aclaparadora si tenim en compte els números, les eleccions al Consell d'Administració de la CASS: un 3,37% de participació.

Davant d'aquesta dada no crec que ningú s'atreveixi a opinar que els ciutadans som uns irresponsables, que no exercim el nostre dret i que després no ens queixem si la CASS no funciona. Ha estat el 96,63% dels cotitzants que no han votat, ja sigui perquè no han volgut o perquè ni se n'han assabentat. El que per a mi les xifres demostren és la inutilitat d'aquestes eleccions de les quals en surten elegits uns representants, la feina dels quals, per molta bona voluntat que hi posin, acaba sent estèril.

I si no, que comencin a preguntar a bona part de persones que han estat via sufragi al Consell d'Administració, que han entrat amb molta empenta i ganes de canviar els coses, però que un dia rere l'altre s'han estampat contra el mur d'una institució burocratitzada fins a extrems il·limitats, i han topat amb un Consell d'Administració en el qual, a l'hora de prendre les decisions, el sistema dóna sempre majoria del costat dels representants designats pel Govern.

Ja em perdonaran els flamants nous elegits pel 3,37% dels cotitzants, però dubto que puguin sentir-se representants de res. Per molta legitimitat que els doni el sistema no tenen la més important: la legitimitat moral que els dóna la força de la ciutadania.

I el resum és que a qui mana ja li va bé el sistema, perquè el té controlat, perquè pot fer i desfer i perquè al final sempre té l'excusa que ja posen els mecanismes democràtics perquè tothom s'hi pugui sentir representat. Però de veritat que la nit de les eleccions, quan es van saber els percentatges de participació i es va constatar l'apatia dels cotitzants, no els va caure la cara de vergonya?