Pa i… Consell?

Ni que sigui per portar la contrària, he decidit reivindicar l'avorriment de les sessions del Consell General. Que no se'm malinterpreti: sóc la primera que agraeixo un bon discurs i que m'emociono si, a més de ser bo, aconsegueix fer-me vibrar amb les dosis justes de lirisme i èpica, segons el cas. Reconec que quan era petita, si el capellà pronunciava un bon sermó, em saltaven les llàgrimes. Ben bé el mateix que quan veig alguns anuncis de pizzes, refrescos o cerveses –últimament s'han convertit en la genuïna exaltació de l'amistat, la família i la bona vida.

Tampoc vull caure en l'esnobisme del cinèfil. Aquella teoria segons la qual, com més avorrida i inintel·ligible, més bona és la pel·lícula.

Simplement, el Consell General no és cap circ. No és un espectacle, per molt que les sessions siguin públiques, i la valoració que en fem no hauria de dependre del molt o poc bé que ens ho passem escoltant, in situ o des de casa, consellers i ministres.

Com que els paràmetres no són i, sobretot, no haurien de ser els del món de la faràndula, hem d'anar alerta a no caure en el parany de confondre interès i diversió. No són paraules sinònimes, per molt que últimament senti i llegeixi comentaris que semblen utilitzar-les indistintament.

Em preocupa que assimilem la política al teatre, de la mateixa manera que em preocupa que condensem les informacions en els cent-quaranta caràcters d'un tuit. Sintetitzar no és el problema. El problema és simplificar a l'extrem.

És obvi que hi ha consellers generals amb més bona oratòria que uns altres, qualitat que no necessàriament correspon a la dedicació que esmercen en el càrrec. A mi, personalment, m'interessa més aquesta dedicació: les hores preparant els treballs en comissió, el diàleg amb els col·lectius implicats en cada llei, la capacitat de bastir consensos...

Aquesta és la veritable feina darrere de qualsevol debat a l'hemicicle, que finalment el que ha de fer és reflectir la pluralitat d'idees de l'arc parlamentari. Això és el que valoro per damunt de tot de les sessions Consell General. Potser és que, amb els anys, m'he tornat una persona seriosa i avorrida.