Servilisme lingüístic

Es veu que la seu del parlament andorrà, el Consell General, ara es diu "Maison des Vallées". I jo que em pensava que es deia Casa de la Vall. Si més no és el que vaig veure escrit en un faristol del Síndic durant la visita del Sr. François Hollande a Andorra. Sí, sí, estava escrit en francès. Que jo sàpiga aquest senyor va venir a Andorra com a copríncep, és a dir com a institució andorrana. I que jo sàpiga la nostra llengua no és el francès, però com que a vegades tenim no sé quins complexes i ens sembla que hem de ser servils, doncs mira, fem-li la pilota al cap d'Estat veí que a més també ostenta el càrrec anacrònic i medieval de copríncep. I com que a l'època dels senyorius i cosenyorius calia ser servil amb el senyor, doncs continuem-ho sent, no fos cas que el senyor s'enfadés. I perquè no s'enfadi, doncs, baixadeta de pantalons lingüística.

De fet, a molta gent li queia la baba amb el Sr.Hollande (polític bastant justet, sigui dit de passada). Suposo que a l'edat mitjana devia passar el mateix quan el senyor d'un determinat territori visitava els seus súbdits i, a Andorra, pel que es veu, això encara dura. Un servilisme, per cert, a dues bandes, ja que tampoc hem de fer emprenyar al senyor que viu al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell. Sense anar més lluny, fa uns dies, per no dir matrimoni a les unions entre persones del mateix sexe, els polítics de Demòcrates (demòcrates?) per Andorra es van treure de la màniga l'eufemisme de la "unió civil". Sí, sí, els fans de DA diran que és una simple qüestió de nom i que no passa res, però una simple denominació pot ser molt discriminatòria! Encara que darrera de les paraules hi hagi una unió amb els mateixos drets que en un matrimoni entre persones de diferent sexe, el fet de denominar-ho de forma diferent és altament discriminatori.

En fi, que com a poble encara ens acomplexem davant dels senyors, i ens tornem servils, a vegades d'una forma subtil... amb les paraules, no fos cas que s'enfadessin. Quan diuen allò que els sobirans regnen però no governen encara queda molt lluny de la realitat. Quan els ciutadans i, sobretot, els polítics, tenen por del què diran uns sobirans que el poble ni tan sols ha votat i que en teoria són més simbòlics que cap altra cosa, no anem massa bé. Està clar que hi ha alguna cosa que no gira rodó en la nostra democràcia. Les baixades de pantalons, encara que siguin lingüístiques, no són massa democràtiques. Per cert, el Sr. Hollande es va assabentar que aquí el francès no és oficial? Bé, com a mínim el seu primer ministre sí que ho sap.