Quan baixo a Catalunya, encara avui dia hi ha qui em demana si paga la pena pujar a Andorra. La pregunta, ingènua, sol anar acompanyada d’una bateria de qüestions sobre els preus del tabac, el sucre, el formatge de bola, l’ampolla de whisky o els pneumàtics de cotxe. I, com a cirereta, finalment, el comentari clàssic que mai no falta: “És que els andorrans van com bojos per la carretera”.

Tòpics. Clixés. Trivialitats. Els andorrans corren tant per les carreteres com ho pugui fer qualsevol altre conductor. I, afortunadament, Andorra és molt més que un carrer ple de botigues.

En el desenvolupament de l’obertura econòmica del país fa anys que s’hi estan produint canvis interessants. L’oferta comercial, gastronòmica, cultural, d’equipaments i d’oci és cada cop més gran. I de qualitat. També a l’estiu.

Són 40.000 places hoteleres, 350 restaurants, centenars de comerços i centres comercials, una quarantena d’esglésies i construccions romàniques, 20 museus i espais temàtics d’interpretació, estades esportives, 46 refugis de muntanya, cicloturisme, senderisme, pesca, més de 60 llacs, 65 pics de més de 2.500 metres d’altitud, tres parcs naturals i una vall -la del Madriu- declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, 80.000 localitats per veure en directe el Cirque du Soleil durant el mes de juliol, festes populars cada cap de setmana... Són tan sols alguns exemples del que aquest petit país ofereix durant l’estiu més enllà dels tòpics.

Un territori de 468 quilòmetres quadrats singular i ple d’atractius. L’únic país del món amb un cap d’estat bicèfal. I l’únic on el català és la llengua oficial. Un petit indret sorprenent, únic i irrepetible. Aquest estiu, us animo a redescobrir Andorra. Com deia la lleidatana Eva Cobo als anys 80, vine a Andorra.