L’EDITORIAL

El 2018, un any amb accent femení

Ales passades eleccions legislatives nord-americanes, les anomenades mid-term de novembre, va tenir lloc un fenomen sociopolític molt important: prop del 60% de les dones varen votar per candidats demòcrates, un biaix que al capdavall resultaria cabdal perquè Trump perdés el control de la Cambra de Representants. Però la revolució va anar molt més enllà. Moltes de les noves figures polítiques que han sorgit d’aquestes eleccions són dones, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez i la senadora per Tennessee Marsha Blackburn.

Aquest despertar del poder de les dones es va fer evident dia 8 de març, quan centenars de milers de dones varen prendre els carrers d’una manera com no s’havia vist mai. Als de Palma, però també als de Barcelona, València, Madrid i altres capitals europees, es va poder veure una comunió entre dones de diferents edats, estrats socials i fins i tot ideologies. La mobilització va desbordar els límits del feminisme clàssic i es va posar en evidència l’existència de moltes sensibilitats feministes que intenten fugir dels estereotips i penetrar en àmbits, com l’empresarial, que fins ara semblaven vedats. La gran victòria del feminisme l’any 2018 va ser que tothom ha hagut d’alinear-se amb les seves reivindicacions, fins i tot els partits conservadors com el PP i Cs. A l’altra cara de la moneda hi ha el rebrot d’un antifeminisme retòric que no és més que masclisme recalcitrant en formacions d’extrema dreta com ara Vox. I casos com la sentència de la Manada varen posar de manifest el pes del masclisme ideològic en bona part de la judicatura.

Tot plegat ha fet que les dones hagin tingut un protagonisme especial durant tot l’any 2018. Algunes, com Theresa May, han estat constantment en l’ull de l’huracà per la negociació del Brexit. May ha demostrat una capacitat de resistència, o resiliència, certament formidables. D’altres han vist com passaven de governar Espanya a l’ostracisme més absolut, com Soraya Sáenz de Santamaría. D’altres, com Carme Forcadell i Dolors Bassa, representen la dignitat dels presos polítics, però no tenen el protagonisme dels seus companys homes. A l’ARA Balears hem seleccionat 18 dones per repassar els fets més destacats del 2018. Algunes són molt conegudes, com Francina Armengol; d’altres són anònimes, com Maria Bel Sanxo, afectada per la torrentada del Llevant. És a través de les seves històries que us proposam aquest viatge per l’any que estam a punt d’acabar i que, més enllà dels titulars de les notícies, serà recordat com l’any en què moltes dones varen dir prou i varen decidir alçar la veu contra unes estructures de poder que encara avui els són hostils.