El barret de palla

L'afer Pujol és un menú de novel·la negra amb repercussions a la vida real com el conveni de doble imposició d'Andorra amb Espanya o el referèndum català

La Batllia convertida en un 'photocall' de Hollywood. Els periodistes agafats als seus 'smartphones' com a una fusta després de naufragar a l'oceà. La representació de la família Pujol presenta la querella per vulneració del secret bancari i els recursos contra les comissions rogatòries que s'han presentat des del país veí per conèixer els comptes que tenen a Andorra. És la notícia de l'estiu i el Principat és en boca de tothom però el paper protagonista és per a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

L'home que va entendre la vida com Robert de Niro a 'El caçador', o tot o res, no tindrà el final espectacular del llegendari tall a negre d''Els Soprano', el darrer compàs d'aquella simfonia terminal d'una gran ciutat que va ser 'The Wire' o el "donem-nos fraternalment la pau" de 'Lost'. De les grans sèries ho recordem tot però dels personatges ens queden els cadàvers a l'armari, les dobles vides o les amants enterrades al jardí. O aquella frase mítica de "una mà renta l'altra, i totes dues renten la cara" que pronuncia Nucky Thompson, el mafiós protagonista de "Boardwalk Empire" per advertir un sicari que no hi ha perill que els enxampin en un negoci brut perquè té tots els fronts coberts.

En el cas de l'afer Pujol la realitat gairebé supera la ficció. Un empleat de banca deslleial, un americà delator, un cap de Govern massa xerraire o agents espanyols amb llicència per pagar confidències. Un menú de novel·la negra amb repercussions a la vida real. El govern andorrà podrà firmar el conveni per evitar la doble imposició amb Espanya, la consulta del referèndum per la independència de Catalunya del 9 de novembre no es farà i les bases de Convergència repudien Jordi Pujol.

Mentrestant, a Andorra he tingut una mostra més que la divisió de poders funciona perfectament: hi ha els que tenen diners i els que no en tenen. I entre els primers, Jordi Pujol. Va començar amb allò d'una copa de més i cap a casa i ha acabat esmorzant en una gasolinera a les vuit del matí, amb un barret de palla al cap i amb un 'mojito' a la mà.