La carta al rei

El cap de Govern ha fet arribar aquest dilluns una carta al rei d'Espanya després que aquest anunciés la seva abdicació en favor del seu fill. No hi ha res a dir ni a criticar en el fet, i suposo que molts altres primers ministres o caps d'Estat també hauran traslladat a l'encara monarca les seves paraules de cortesia o fins i tot d'afecte alguns d'ells.

El que sí ja és més discutible és el contingut. Hom podia optar per escriure quatre línies i amb molta amabilitat i educació assenyalar tot allò que ens uneix i, al mateix temps, agrair tot el que el rei espanyol hagi pogut fer per nosaltres, que desconec d'altra banda si ha estat així, però vull imaginar que sí.

Però la missiva no es queda aquí, sinó que va més enllà i sorprèn com el cap de Govern, sense cap necessitat de fer-ho, és capaç d'afirmar que la successió serveixi "per refermar encara més la democràcia i les institucions espanyoles, així com la cohesió social i d'estabilitat econòmica".

Amb una primera lectura ràpida pot semblar una innocent frase: desitjar que el futur Felip VI tingui un feliç regnat. Però analitzant-la bé s'hi constaten tres elements que des del meu punt de vista trontollen. Veiem-ho.

1. Donar per fet que una monarquia "referma la democràcia" és molt agosarat, i més quan el poble espanyol mai ha estat consultat sobre quin règim volia tenir si una monarquia o una república. Cosa que tampoc ara sembla que passarà. El dret successori és el menys democràtic que pugui existir.

2. Desitjar al mateix temps que el regnat de Felip VI serveixi per refermar les institucions espanyoles entra en contradicció amb una de les premisses que s'ha autoimposat aquest Govern, que no és altra que el de la neutralitat en els afers interns de l'estat veí. (Sigui dit de passada per no prestar a confusions, un posicionament, el de la neutralitat, que és comú a la majoria de països, res a criticar). Però amb aquesta afirmació tan contundent del cap de Govern -la del desig refermar les institucions espanyoles-, vol dir que es pren partit per una costat determinat en cas que hi hagi alguna institució que ara és considerada dins el marc espanyol i que vulgui sortir-se'n?

3. I finalment, que amb la successió es refermi també la cohesió social i l'estabilitat econòmica... doncs senzillament que no és cosa del rei, sinó d'un govern i d'un parlament elegit de forma democràtica pels ciutadans espanyols.

Aquest tipus d'actituds no són noves. Només cal recordar quan a la Cimera Iberoamericana del novembre del 2012 celebrada a Cadis, Martí va felicitar públicament Rajoy per les seves "polítiques valentes", és a dir, l'austeritat i les retallades.

Francament, a vegades més val ser discret, fer arribar les paraules de cortesia i afecte que s'escauen en el moment i passar sense fer-se notar gaire. A no ser que hi hagi una doble intencionalitat política... però sincerament, d'aquesta carta al rei no en dependrà cap signatura de conveni per evitar la doble imposició amb Espanya.