El poder dels 'selfies'

El 'selfie' és simpàtic, entretingut, curiós. Agrada i passa bé

Els darrers dies els 'selfies' han estat notícia més enllà d'una tendència que ha existit tota la vida, encara que ens vulguin fer creure que han estat les estrelles de Hollywood les qui ho han posat de moda. La setmana passada llegia a l'Ara que una parella de turistes polonesos moria en caure per un penya-segat a les costes de Portugal en intentar fer-se un 'selfie' en un punt de difícil accés. El mateix dia l'ajuntament de París anunciava que convida els enamorats a fer-se un 'selfie' i compartir-lo al web municipal en comptes de posar un cadenat en els ponts per tal d'evitar que el pes de la ferralla en malmeti l'estructura. Fins i tot la reina d'Espanya –que abans es feia fotos que actualment només circulen per 'Whatsapp'– es fa 'selfies' quan va al cinema o assisteix a segons quins actes de baixa intensitat protocol·lària, o el Papa Francesc –jesuïta, per cert–, que també s'ha apuntat a aquesta moda que en certa manera humanitza els personatges públics.

No ho negaré, això dels 'selfies' em sembla divertit. No hi veig problema, més enllà dels que d'una pràctica tradicional com la de l'autoretrat –ara en digital, fa cent anys amb plaques de vidre i fa uns quants segles amb olis i pigments– en fan negoci, burla o eina de confrontació o revenja. Malament. No interpretar el sentit i finalitat d'un 'selfie' és símptoma d'analfabetisme comunicatiu. Capítol a part mereixen els malalts que d'aquest tipus de retrat en fan un ús inadequat, normalment pervers. Amb raó l'estat de Califòrnia o l'ajuntament de Nova York han aprovat lleis per sancionar l'ús maliciós d'autoretrats pujats de to sense el consentiment del protagonista.

El 'big brother' ha trobat un filó –ho sé, potser és més correcte anomenar-ho veta, però m'agrada més filó– amb això del 'selfies'. Dur una càmera a la butxaca que ens permet telefonar i enviar missatges facilita la identificació i ubicació de les persones no tan sols en les coordenades exactes en què es troben. Ara s'hi afegeix una imatge –el 'selfie'– que a més de valdre més que mil paraules aporta informació extraordinària sobre qui som, què fem o com ens comportem no tan sols als nostres amics i entorn social, també als rastrejadors professionals d'informació. Sí, aquells que va denunciar l'Snowden i que acumulen tot allò que fem digitalment.

Quin serà el següent esquer tecnològic perquè la indústria del coneixement continuï fent amb nosaltres el que li ve de gust? El 'selfie' és simpàtic, entretingut, curiós. Agrada i passa bé. De moment, quasi millor que no s'inventin res més. Això sí, a pesar que com a la majoria de 'selferos' no m'acostumo a agradar als autoretrats, ja que sempre surto amb cara del més enllà, francament és més còmode –i té menys risc que et robin la càmera o el mòbil!– fer-s'ho un mateix. El que vindria a ser, en versió frase feta, allò de si vols anar ben servit...