Premium Opinió 26/06/2014

La flama… i el petard

Hi ha pares que ensenyen que el mobiliari urbà pot ser una excel·lent caixa de ressonància

i
Eva Arasa
2 min

La nit de Sant Joan és màgica. Entre d'altres coses, perquè té ressonàncies de molt antic, de segles i segles enrere, i ens recorda que som una simple baula en una tradició que va arrencar molt abans que nosaltres existíssim i que, amb sort i voluntat, perviurà quan faci anys que ja no hi siguem. Ens permet veure que, a més del temps lineal, hi ha un temps cíclic i que és precisament amb la repetició dels cicles que els homes i les dones, petits i finits en la nostra naturalesa humana, podem aspirar a projectar-nos cap a l'eternitat.

Més enllà del sentit de la celebració del solstici d'estiu i de les reflexions que ens pugui suscitar, hi ha l'aspecte lúdic. Tot d'actes que ens conviden a sortir al carrer per gaudir de la nit més curta de l'any: la rebuda de la Flama del Canigó, els fallaires que fan rodar el foc, les fogueres, els balls...

La distribució de la Flama del Canigó a les set parròquies, que els últims anys s'ha fet a la plaça del Consell General, és el tret de sortida de la festa. Una única flama que encendrà les fogueres, no només en terra andorrana, sinó a banda i banda del Pirineu i sud enllà. Un foc que es manté encès tot l'any a Perpinyà i que la matinada del 23 de juny es renova al cim del Canigó per esdevenir el símbol d'una llengua compartida.

I de fons, com a banda sonora, els petards. Després de l'exaltació de tot allò que té de fascinant la nit de Sant Joan, els coets mereixen una menció a part. Que no se'm malinterpreti: no hi tinc res en contra, dels petards. El que no entenc és la falta de consciència a l'hora de manipular-los, i menys encara l'incivisme flagrant propiciat per pares i mares que ensenyen als seus fills que el mobiliari urbà pot ser una excel·lent caixa de ressonància.

La revetlla passada ha estat "tranquil·la": "només" vuit urgències ateses i sis sortides dels Bombers. Al llibre Ben educats, Salvador Cardús critica que durant massa temps s'ha titllat de carca la bona educació, condició bàsica per a una bona convivència: "Un mal educat [...] havia de fer gràcia perquè es mostrava amb "espontaneïtat", de manera "sincera", amb "autenticitat"... Ara, al límit de la nostra paciència amb tota la colla d'individus educats en la mala educació, comencem a descobrir que alguna cosa ha fallat". Doncs sí, alguns n'estem farts de papereres i contenidors cremats.

stats