Una nòria de cine

No veuré naus en flames més enllà d'Orió però tindré una visió diferent d'Andorra, el millor lloc per viure a Europa, segons un informe de l'assessoria Bradley Hackford

Plaers. Quedar-te al llit cinc minuts més. Olorar un llibre acabat de comprar. Xuclar amb una palla les restes d'orxata del vas i fer molt soroll. Gaudir amb una vista des de l'aire com la que ofereix la nòria d'Escaldes-Engordany. Diuen que hi han passat més de mil persones en menys de 48 hores i que és la sínia itinerant més alta del món perquè n'hi ha de fixes que la superen, a Londres i Las Vegas.

Quan intento explicar-li a algú que em fascinen les nòries em miren amb la mateixa cara que si els hagués dit que, a partir d'ara, només portaré jerseis de color rosa de pèl de camell bactrià de dos geps de Mongòlia, o que només escriure articles sobre mastins dels Pirineus de tres potes. És l'admiració per aquests artefactes el que em permet pujar-hi tranquil·lament, tot i que normalment em fa pànic fins i tot anar al supermercat davant la possibilitat que la caixera em doni el canvi damunt del tiquet i em caiguin totes les monedes o haver d'enviar un SMS en el teclat del meu mòbil que deu haver estat dissenyat per un pigmeu.

Així que, sense necessitat d'haver posat en marxa una cèl·lula de suport psicològic, puc muntar a la nòria. No veuré naus en flames més enllà d'Orió, com Roy, el replicant de "Blade Runner" però tindré una visió diferent d'Andorra, el millor lloc per viure a Europa, segons un recent informe de l'assessoria Bradley Hackford, i fins i tot la carretera d'Engolasters s'assemblarà a la Mulholland Drive, ruta muntanyosa al bell mig de Los Angeles, llarga, molt sinuosa i força perillosa que va de Hollywood als canyons de Bel Air.

Tot seria molt maco i bucòlic si no fos perquè dalt d'una nòria, que té moltes referències cinematogràfiques, sempre penso en 'El tercer home' quan Orson Welles, a la del Prater de Viena, que ha quedat atrapada en el seu punt més alt, diu per defensar-se dels seus negocis bruts amb el tràfics de medicaments adulterats: "¿De debò sentiries llàstima d'un d'aquests puntets, si deixés de moure's per sempre?". Autèntic monument a la crueltat moral i al cinisme. Sort que som a l'estiu, que no plou i que després de la nòria toca un bon sopar. Ja no penso en Welles. Em ve a la memòria Amèlie Poulain posant la mà en un sac de llegums i gemegant de plaer.