El vescomte

Li toca viatge i dormir fora de casa. Quina mandra. Ostres, Andorra

El president de la República arriba tard a la seva residència a l'Elisi. El sopar oficial, amb un president africà, ha estat una veritable llauna. Està rebentat, no ha tingut un bon dia. De fet, fa molt de temps que no en té cap, de bon dia. Un valet de chambre li porta les sabatilles. Es posa un ditet de whisky, un ditet, només.

És l'hora de repassar els dossiers de l'endemà. Li toca viatge i dormir fora de casa. Quina mandra. Ostres, Andorra. Vejam. L'informe ha estat escrit per un dels joves enarques que treballen de becaris al Quai d'Orsay. Situació: allà baix. Demografia: uh. Estructura territorial: curiosa. Economia: vaja. Idioma: post-it, atenció, sobretot que no se li escapi una paraula de català, ni per quedar bé. Història i institucions. Ep, això és més gruixut. Els coprínceps. És veritat, m'ho van dir.

Per una banda no hi ha sorpreses. Bisbes d'Urgell i només bisbes d'Urgell, ja em diràs. Però per l'altra banda, la cosa és més complicada. Estira el fil. Presidents de la República. Emperadors. Reis. Reietons. Comtes. Aquest Roger Bernat havia de ser una bona peça. I els pre-pariatges, sense els quals no es pot entendre el que va passar després. Els Castellbò, els Caboet. Quin animalot, l'Arnau. La línia del temps, la línia de l'espai. París, Pamplona, Pau, Foix, Castellbò, Organyà i Cabó. Dibuixa mentalment una espiral, gairebé una figura fractal, que cus un racó d'Europa al llarg de deu segles. El president se sent una mica marejat. Vertigen. Un ditet més de whisky, va. L'endemà s'ha de llevar d'hora.