ENTREVISTA

Tomeu Torres: “Els pagesos acabarem fent de jardiners dels agroturismes”

La sala de ca seva, ben enmig de Sineu, és una mena de petit museu de trofeus, entre copes i plaques, la majoria obtinguts al concurs morfològic de porc negre (raça que cria a una finca abandonada de foravila), que té lloc cada any a Inca, durant el Dijous Bo. Tomeu Torres, artanenc de 68 anys, diu que sempre ha estat cooperativista perquè “això que la unió fa la força no s’ho ha inventat ningú, sempre ha existit i jo sempre ho he tingut clar”. Des de la setmana passada és el nou president d’Unió de Pagesos (ell s’esforça a subratllar que el càrrec és honorífic), una entitat de 40 anys d’història que afronta el repte de mirar cap al futur en un escenari advers i de sobreviure a la partida de qui ha estat líder de l’associació els darrers 12 anys, Biel Torrens.

Dins la nova estructura d’Unió de Pagesos, s’ha creat la presidència que vós mateix ocupau i dos càrrecs de portaveu (Sebastià Ordines i Toni Sans). A què responen aquests canvis?

És una manera de repartir la responsabilitat i jo crec que serà bo per a tots. Els desgast de Biel (Torrens), després de tant d’anys al capdavant, ha estat enorme. A més, a part dels portaveus, hi ha una comissió permanent amb altres companys que també hi faran feina.

Quines funcions tindreu?

La veritat és que no ho sé cert. No crec que hi pugui aportar gaire cosa que no s’hi hagi aportat ja. Els consells que havia de donar ja els he donat. Donaré una mà, ajudaré en tot el que pugui, però els joves que n’han agafat les regnes estan molt ben preparats.

Efectivament, s’hi ha incorporat gent jove. Aquesta circumstància reflecteix un cert canvi de tendència? Comença a albirar-se un relleu generacional al camp de les Illes?

Tant de bo fos així, però la meva sensació és que la majoria de joves que hi fan feina és perquè no tenen on anar.

Un estudi recent assenyalava que en tot el món només un 1% de la propietat de les terres pertanyia a dones, tot i que a moltes de zones del planeta elles treballen la terra tant o més que ells... A Mallorca tampoc no hi ha dones propietàries.

A Mallorca el problema és que els pagesos, en general, homes o dones, no som propietaris de les terres. Si jo hagués estat propietari de les finques on he fet feina, ara la meva situació seria diferent; la meva i la de molts altres pagesos.

Fa anys que no trob cap pagès optimista i la percepció és que, en general, el que queda d’agricultura i ramaderia aguanta per les subvencions...

Les subvencions d’Europa han mort el camp a Mallorca. Moltes ajudes ens barrinen més que ens ajuden. D’ençà que vam entrar a la Unió Europea, el camp ha anat cap avall. Si et mostr els dietaris que tenc guardats, veuràs que el preu del me, per exemple, va pujar els darrers anys just abans d’entrar a la comunitat europea. Abans els pagesos, sense fer-nos rics, guanyàvem duros.

Idò no hi ha cap mena de futur?

[Riu] Bastaria un de cada tres tractors que hi ha a Mallorca per fer la feina que hi ha al camp. Hi veig poc futur... però també et dic una cosa: quan morin els pagesos, n’hi haurà molts que ja faran olor.

Ni tan sols aguantaran les grans extensions?

N’hi ha molt poques d’aquestes.

I l’agricultura ecològica? Pot ser un sortida?

[S’ho pensa] Podria ser... a petita escala. Però s’hauria de definir allò que és ecològic i allò que no ho és. Jo, sense anar més lluny, no estic inscrit a cap catàleg de segells ecològics, però m’haurien de dir quina és la diferència entre els meus porcs i els que donen carn ecològica. El pinso que jo els don està fet amb ordi...

I vós criau porc negre, un producte de qualitat; per ventura el futur és apostar per l’especialització... I per què no, a pensar a exportar?

Podria ser, però en el meu cas els clients són carnissers de l’illa.

Al camp el va afectar especialment la crisi d’entre el 2008 i el 2014?

[Riu] Els pagesos sempre hem estat en crisi.

Amb un panorama fosc, sembla inevitable que la gent del camp mira cap al turisme com a salvació?

Fa temps que deim als consellers d’Agricultura de torn que tots els pagesos acabarem fent de jardiners.

De jardiners dels agroturismes?

Sí. Si allò que han invertit a ‘arreglar’ els marges i les voreres per ‘millorar’ el paisatge ho haguessin invertit en la pagesia, ara no estaríem així.

Voleu dir que dins el marge que ha tingut i té l’Administració autonòmica en aquest sector, s’hi podria haver fet més?

Jo crec que sí.

Una part dels doblers que es recapten per l’impost de turisme sostenible hauria d’anar al camp?

Ja ho va reclamar Biel Torrens, i tenia raó.

Quant de mal està fent la crisi de la Xylella ?

Sembla que bastant. Ja ho veurem...

Com són les relacions amb Asaja actualment?

Jo diria que bones. Som amics. Jo no tenc cap problema amb ells. Només faltaria que entre nosaltres ens barallàssim.