La protecció que les dues dosis de la vacuna dona als ciutadans és "efectiva", segons està demostrant la gran campanya de vacunació que s'està duent a terme a tot el món. Amb aquesta certesa sobre la taula, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) ha publicat un informe que, per primer cop, planteja començar a prescindir de les mascaretes i la distància física en alguns casos determinats. El primer escenari en el qual els europeus es podrien tornar a ensenyar les cares és en trobades entre persones que ja hagin rebut les dues dosis de la vacuna (o una sola en el cas de Janssen). També podrien prescindir de la mascareta entre persones totalment vacunades i altres que no formin part dels col·lectius de risc, és a dir, gent jove i de mitjana edat que no tingui problemes de salut que es puguin complicar per culpa del covid-19. Es considera que una persona deixa de ser de mitjana edat quan ja supera la franja dels 60 o 65 anys.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a les 17 h d'aquest dissabte un home que hauria atacat amb un ganivet de grans dimensions diversos viatgers a l'estació de metro de Lesseps, a la Línia 3. Segons fonts policials, l'home anava mostrant el ganivet fins que ha començat a atacar els passatgers. Ningú ha resultat ferit, tot i que el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha hagut d'atendre una persona que havia estat atacada i ha patit una crisi d'ansietat. Segons sembla, el ganivet li hauria arribat a estripar la roba però no l'ha ferit. Després de l'atac, l'home ha fugit de l'estació i una patrulla dels Mossos d'Esquadra l'ha detingut a la plaça Lesseps. Els agents descarten qualsevol motivació terrorista en l'atac.

CALIA REACCIONAR DE PRESSA i adaptar la ciutat a la maleïda nova normalitat i ningú pot discutir que el govern de Barcelona s’hi ha esforçat. En un obrir i tancar d’ulls l’equip d’Ada Colau havia anul·lat carrils sencers per ampliar voreres -i permetre que els vianants poguessin circular mantenint la distància-, i algunes places d’estacionament per a cotxes s’havien transformat en terrasses de bars i restaurants, una mesura que volia fomentar que el sector faci una mica de caixa. Això sí, la rapidesa i l’estètica no sempre van de bracet. Les terrasses en calçada són les més lletges que ningú pugui imaginar. Al mateix temps, es posava un carril bici al carrer València i es preparava el del carrer Aragó, dues de les vies més ràpides de la ciutat. Tot plegat ha despertat una sèrie de veus que denuncien el que consideren “una guerra” contra el cotxe. L’any vinent aquest pols augmentarà segurament quan, a la tardor, comencin les obres per connectar els dos tramvies per la Diagonal. En joc hi ha un model de ciutat, però, sobretot, la salut del planeta i la dels seus habitants.

El cànnabis és la tercera droga més consumida a tot el món, només superada per l’alcohol i el tabac. Es calcula que en consumeixen uns 200 milions de persones, però la xifra no para de créixer. Segons les Nacions Unides, cada cop que un país legalitza la polèmica flor d’aquesta planta, el consum creix dins i fora de les seves fronteres. L’estigma va caient, tot i que més a poc a poc del que es preveia quan superpotències com els Estats Units van obrir la porta al seu cultiu. El primer gran país a fer el pas va ser el Canadà (2001), que juntament amb l’Uruguai (2013) és qui té la legislació més avançada. Però la llarguíssima llista de països que ja tenen algun tipus de regulació inclou Alemanya, França, Dinamarca, Austràlia, Colòmbia… i també alguns estats dels Estats Units, on està permès fins i tot el seu consum per a ús lúdic.

El cànnabis que es fuma al carrer ha anat variant en els últims anys. Si fins als noranta els porros es feien sobretot amb haixix, ara el producte que més es barreja amb el tabac és la marihuana. I el tipus de marihuana que es fuma també ha anat canviant amb el temps. Des de fa anys s’ha detectat un augment de la presència de tetrahidrocannabinol (THC), el principi actiu del cànnabis més psicoactiu i que pot generar més paranoia. L’augment del nombre de consumidors i l’augment de la presència de THC als porros han disparat les urgències hospitalàries. L’any 2018, el 49,4% de les urgències a tot l’Estat per consum de drogues eren per culpa del cànnabis i el perfil de les víctimes era el de gent jove. El mateix estudi de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions avisa que des del 2016 el cànnabis ha superat l’alcohol i ja és la segona causa d’urgències hospitalàries per consum de drogues, només per darrere de la cocaïna, consumida per persones més adultes.

Ni pisos de protecció oficial ni de lliure mercat. Tampoc un hotel. El solar de Drassanes -ubicat entre els carrers Cid, Mina i Portal de Santa Madrona- serà, finalment, una residència d’estudiants, segons el projecte al qual ha tingut accés l’ARA. Els propietaris del solar ja estan tramitant la llicència i l’Ajuntament de Barcelona, tot i no estar gaire satisfet amb l’ús que volen donar al polèmic solar, els concediran el permís.

Al centre sociosanitari Hestia Palau de Barcelona hi continuen arribant pacients. Des de fa setmanes, el centre, que és concertat i desenvolupa tasques hospitalàries, està sotmès a una inspecció de la Generalitat de Catalunya. De moment, hi ha vuit expedients oberts (de vuit famílies diferents) i dos d’ells ja tenen conclusions preliminars i “ja s’ha iniciat el procés sancionador”, segons el departament de Salut. L’empresa, Hestia Alliance, podrà presentar al·legacions si ho estima convenient. La resta d’expedients es resoldran en les pròximes setmanes. La major part de les denúncies que han tramitat els familiars dels pacients són per la “falta d’informació” i per “deficiències en l’atenció”, segons fonts del departament.

El BOE descriu fins al mínim detall quins són els negocis que poden obrir i de quina manera ho han de fer durant les diferents fases del desconfinament. Determina, per exemple, si un viver pot tornar a vendre flors i plantes durant la fase 1 i fixa totes les condicions que ha de complir per fer-ho. Però l’ordre ministerial, publicada el 16 de maig, no diu ni una sola paraula dels 1.000 clubs de cànnabis que hi ha a l’Estat. ¿Poden obrir o no? La pregunta, de moment, no té resposta i deixa el sector desprotegit.

Les sospites s’han confirmat: la uralita que hi ha al sostre d’una nau industrial que separa dues escoles públiques de Barcelona està malmesa i s’hi ha trobat amiant. El Consorci d’Educació de Barcelona fa comprovacions de manera periòdica i en l’última, que va ser posterior al temporal Gloria, el resultat va donar positiu: tant a l’Escola dels Encants com a l’Escola Gaia es van detectar restes d’uralita. Aquests dos centres són al carrer Consell de Cent, a la zona de la plaça de les Glòries. En el cas de l’Escola dels Encants, es va trobar un tros de fibrociment dins del centre, al lloc on els nens deixen cada matí els patinets i les bicicletes. En el cas de l’Escola Gaia, que és just al costat, es va agafar una mostra de la teulada afectada, es va analitzar i també va donar positiu.

La llista més votada a les eleccions municipals del mes de maig va ser la d’ERC, però una jugada inesperada va acabar donant l’alcaldia a Ada Colau. Per primera vegada en la història de la ciutat, l’alcalde no és el més votat pels barcelonins, sinó el més votat pel ple. El responsable d’aquesta operació va ser Manuel Valls, amb l’argument que qualsevol opció és millor que la independentista: “La prioritat és evitar que Barcelona sigui la palanca de l’independentisme”, va justificar. I Colau -no sense polèmiques- va acceptar el seu suport i va formar govern juntament amb el PSC. “No hem de renunciar a governar”, va dir i va defensar que cal “continuar les polítiques que han començat durant el primer mandat i que necessiten un segon mandat” per ser efectives. Aquesta afirmació fa temps que se sent a l’Ajuntament: quatre anys no són prou per poder desenvolupar l’acció de govern. Així que, per poder valorar de manera acurada el pas d’Ada Colau per l’Ajuntament de Barcelona, caldrà esperar que desenvolupi aquest segon mandat. Sense cap mena de dubte, un dels aspectes en què més se la juga l’alcaldessa és en les polítiques d’habitatge, que molts barcelonins consideren el seu principal problema. La seva arribada -cal recordar que venia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- no ha reduït els problemes d’accés a l’habitatge, i els desnonaments es continuen produint, sense pietat: famílies senceres, gent gran o persones malaltes... Aquest fenomen també ha despertat la consciència de molta gent i ha permès veure una de les millors cares d’aquesta ciutat: la solidaritat veïnal.

Els terrenys que ocupa la Fira de Barcelona a Montjuïc són propietat de l’Ajuntament i la concessió acaba el 2025. Encara falten cinc anys, però la transformació que provocarà la fi del contracte és d’una magnitud tan gran que ha generat moltes expectatives, i també certes tensions. La Fira, que ara té molta més presència a l’Hospitalet que a Montjuïc, es va establir a la falda de la muntanya fa gairebé un segle, el 1929, i durant tot aquest temps la ciutat ha canviat molt. Aquesta part de Barcelona ja no és perifèria -ara es pot considerar fins i tot centre- i les 27 hectàrees que ocupa la Fira tenen molts candidats.

Diverses empreses estan fent números aquests dies per acabar de decidir si participen en el concurs de licitació per construir la nova estació de Sant Andreu Comtal. La futura estació serà per a trens de Rodalies i Regionals, com actualment, i estarà situada a prop de la Sagrera, on algun dia ha d’arribar l’alta velocitat. La nova estació de Sant Andreu Comtal ocuparà 696 metres quadrats i serà molt més modesta del que es preveia inicialment. Segons els plànols, anirà damunt la gran llosa que ja s’ha construït sobre les vies del tren. Limitarà amb el carrer de Sant Adrià i serà a la banda de mar, és a dir, més a prop de l’actual Parc de la Maquinista que no pas de la plaça de l’Estació, on és actualment. A finals d’aquest any s’adjudicarà l’obra i, si no falla res, al cap d’11 mesos ja estarà en funcionament (davant la desesperació dels veïns, que fa més de 13 anys que l’esperen).

Quan els veïns del Raval van entendre el risc que comportaven els narcopisos es van espantar. Però, al cap de pocs dies, es van arremangar, es van organitzar i van sortir al carrer. Van fer manifestacions, cassolades i van arribar fins i tot a entrar als pisos on hi havia camells per fer-los fora. En la lluita contra l’especulació i per l’accés a l’habitatge, han estat capaços d’obligar Blackstone –el fons immobiliari més gran del món– a pactar lloguers socials per garantir que els veïns no serien expulsats. Els veïns del Raval s’enfronten, des de fa molts anys, a uns problemes que la resta de veïns no tenim o que patim en menor intensitat. Però ells són autèntics herois. Són la primera línia del front i difícilment es rendeixen. Posar-los en la disjuntiva d’haver d’escollir entre el Macba o un CAP digne era perillós però, sobretot, injust.