El Regne Unit està entrant en la recessió més profunda dels últims 300 anys. Milions de llocs de treball estan amenaçats. El deute públic ha ultrapassat el 100% del PIB. ¿No sembla el moment idoni per plantejar-se els fonaments conceptuals de la teoria econòmica, oi?

Els anuncis recents de resultats exitosos en dos assajos clínics de vacunes contra el covid-19 ens han esperançat i ens fan pensar que estem a prop de poder tornar a la normalitat. Les dades preliminars de les noves vacunes de tipus mRNA de Pfizer/BioNTech i Moderna són molt encoratjadores i, de fet, la primera ja ha rebut l'autorització del Regne Unit, que començarà a administrar-la massivament. També hem tingut notícia de l’eficàcia -encara que lleugerament inferior- d’una vacuna desenvolupada de forma conjunta entre AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, i això suma motius per esperar altres avenços.

Quan a començaments d'any es va propagar el covid-19, els governs van haver d'ordenar confinaments per impedir que l'emergència sanitària es descontrolés. És possible que, en un futur pròxim, el món hagi de tornar a recórrer als confinaments, aquesta vegada per fer front a una emergència climàtica.

Les dècades de privatització, subcontractació i retallades pressupostàries en nom de l’"eficiència" han dificultat significativament les respostes de molts governs a la crisi del covid-19. Al mateix temps, les respostes exitoses d’altres governs han demostrat que les inversions en recursos bàsics del sector públic marquen la diferència en els moments d’emergència. Els països que han gestionat bé la crisi són aquells on l’estat manté una relació productiva amb els creadors de valor de la societat invertint en recursos crucials i dissenyant contractes del sector privat per servir l’interès públic.

Durant les primeres setmanes del 2020 la gent va començar a adonar-se que el covid-19 podia ser la temuda però esperada "malaltia X": una pandèmia global causada per un virus desconegut. Tres mesos després, la majoria de la població mundial està confinada, i és evident que no estem més sans que els nostres veïns –en l'àmbit local, nacional i internacional.

El capitalisme afronta almenys tres grans crisis. Una crisi sanitària, ocasionada per una pandèmia, ha desfermat ràpidament una crisi econòmica de conseqüències encara incertes per a l’estabilitat financera, i tot plegat es produeix sobre el teló de fons d’una crisi climàtica que no es pot resoldre des del continuisme. Fins fa tot just dos mesos, la premsa anava plena d’imatges atemoridores de bombers sobrepassats, no de sanitaris desbordats.

L’ús i abús de les dades per part de Facebook i altres empreses tecnològiques reben, per fi, l’atenció que es mereixen. Ara que les dades personals esdevenen el bé més valuós del món, ¿els usuaris seran els amos de les economies de plataforma o els seus esclaus?